El paisatge lingüístic del català i els creadors de contingut a l’espai digital

PalmaEn parlar de paisatge lingüístic ens referim a la llengua –o les llengües– presents als rètols dels carrers, als aparadors dels comerços, a les cartes dels restaurants exposades a l’exterior o a la cartelleria efímera, com ara anuncis d’actes culturals o papers aferrats al mobiliari urbà oferint serveis domèstics. L’estudi del paisatge lingüístic s’inaugura l’any 1997 amb l’article en anglès de Landry i Bourhis, que en català seria Paisatge lingüístic i vitalitat etnolingüística: un estudi empíric. Aquests autors utilitzen el terme per analitzar la visibilitat i la rellevància de les llengües en comerços i anuncis, a partir de l’observació dels usos lingüístics escrits a l’espai públic del Quebec. La seva aportació fonamental fou considerar l’espai geogràfic com un àmbit d’ús lingüístic més, és a dir, com una plataforma per a l’estudi sociolingüístic de les llengües. Posteriorment, a l’estudi del paisatge físic s’hi afegia el paisatge lingüístic sonor, que amplia el concepte cap a tot allò que se sent als nuclis urbans. Qui de nosaltres no ha parat l’orella, caminant pels carrers de Palma o del nostre poble, per reparar quines llengües s’hi parlen? A vegades, somrius interiorment d’alegria quan sents jovent amb un bon català pel carrer de Sant Miquel.

L’estudi del paisatge lingüístic s’emmarca dins la lingüística aplicada i mesura les jerarquies i les representacions mentals o ideològiques de les llengües presents en un territori. Analitza quin lloc ocupa cada llengua en contacte: quin tipus de lletra se li assigna, quina apareix en primer lloc i quina queda relegada o fins i tot ignorada. A la via de cintura, per exemple, veim cartells bilingües que reflecteixen la llengua del territori i la llengua de l’Estat. La disposició de cadascuna depèn de la normativa vigent i de la voluntat política de complir-la, o no. I, si ens passejam per Palmanova o per l’Arenal, observam que molts de bars i restaurants tenen la cartelleria només en anglès o en alemany. El paisatge lingüístic, en definitiva, ens informa sobre l’economia d’un lloc, sobre la política lingüística que s’hi aplica i sobre el pes real i legal de cada llengua.

Xarxes socials

Més encara: les xarxes socials han esdevingut un nou marc per a l’estudi del paisatge lingüístic, tant escrit com sonor, perquè fan visible i audible allò que realment passa al carrer. N’és un bon exemple un dels vídeos de l’influenciador mallorquí Àngel Aguiló, inclòs dins la sèrie articulada entorn de la pregunta recurrent Hi ha qualque mallorquí per aquí? i difosa a Instagram. Aquest vídeo esdevé, amb encert, un autèntic material etnogràfic sobre el paisatge lingüístic –visual i acústic– del carrer de Jaume III de Palma, un eix comercial emblemàtic que concentra, en pocs metres, una part significativa de la vida econòmica i simbòlica de la ciutat. Molts lectors segurament coneixen aquest vídeo, però permeteu-me descriure’n la seqüència. El relat visual s’obre amb la veu en off de l’influenciador que diu: “Jaume III, Palma. Venga, mem”. Tot seguit, surt n’Àngel Aguiló que formula la pregunta: “Hi ha qualque mallorquí per aquí?”. Se sent una veu d’home parlant en castellà i, immediatament després, el lladruc d’un ca. Ningú no respon. Al fons, un aparador en lletres d’escriptura efímera en anglès –Under the Christmas Tree– introdueix una altra capa lingüística global de referència cinematogràfica. Malgrat la insistència del divulgador, la pregunta en català queda sense retorn. La seqüència és eloqüent: entre la llengua dominant i la llengua global, la llengua pròpia deixa de ser audible en l’espai públic.

Un altre cas interessant és el de l’influenciador conegut com a Parisioproductions, que recorre restaurants de la Part Forana a la secció denominada Uep, on dinam? Sovint, aquests establiments tenen el nom en català, mentre que la carta pública a l’exterior del local es presenta en castellà. Aquesta dissociació reflecteix, una vegada més, l’estatus desigual de les llengües en contacte a Mallorca i posa en evidència la fragilitat del discurs que assegura que dues llengües (o més) poden conviure en harmonia sense tensions estructurals. En contextos de contacte lingüístic, hi ha sempre una llengua que s’imposa i sol ser la que té més poder polític, legal, econòmic, simbòlic (i demogràfic).

Però, què ens diuen aquests vídeos i quin paper fan els seus creadors en el paisatge lingüístic de Mallorca? D’una banda, Parisioproductions recupera i difon formes pròpies del català de Mallorca, que queden ben explícites a la sèrie El mallorquí és preciós, que compara amb el castellà tot fent ús del recurs discursiu “Aquí no et diuen te estàs cogiendo a un clavo ardiendo, aquí et diuen t’estàs aferrant a l’emblanquinat”. Si aquest és el paisatge sonor que ens transmet, el paisatge visual és també interessant, perquè posa en relleu els efectes que les traduccions literals tenen en els parlants. Els seus vídeos mostren camisetes o gorres amb un ‘don’t look slim’, que només adquireix sentit si es llegeix des del català (‘no miris prim’). I què ens diu aquesta traducció literal? Si en fem una lectura (socio)lingüística, ens evoca que expressions com ‘posar-se com una moto’, en lloc d’‘encendre’s la sang’, generen un efecte similar al de ‘don’t look slim’. Tots dos creadors palesen, explícitament o implícita, la minorització lingüística que viu el català a casa nostra.

El català es fa visible i audible

La paradoxa és evident i, alhora, esperançadora: mentre constaten, d’una manera o altra, la desaparició del català en el paisatge mallorquí, al mateix temps contribueixen a generar un nou paisatge lingüístic digital on el català es fa visible i audible. En aquest sentit, cal felicitar els creadors de continguts en català.