Joan Veny i la defensa del català marquen la 13a edició dels premis ARA Balears
Més de 350 persones se citen a Es Baluard per assistir al reconeixement de projectes culturals, educatius, socials i econòmics destacats
PalmaL’Aljub d'Es Baluard ha reunit aquest dilluns més de 300 persones per celebrar la tretzena edició dels premis ARA Balears, una cita que, any rere any, reconeix iniciatives, entitats i trajectòries que contribueixen a una societat més cohesionada, compromesa amb la cultura i arrelada al territori. A l’acte han comparegut representants institucionals, polítics, econòmics, socials i culturals, a més d’amics i col·laboradors del diari, encapçalats pel vicepresident del Govern, Antoni Costa, i el president de l’ARA, Ferran Rodés.
Entre els assistents hi havia el conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauçà; el delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, Alfonso Rodríguez; el batle de Palma, Jaime Martínez; el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés; la vicepresidenta segona del Parlament, Mercedes Garrido; els portaveus parlamentaris Lluís Apesteguia (MÉS per Mallorca), Iago Negueruela (PSIB) i Sebastià Sagreras (PP); i les secretaries d'Estat de Seguretat i de Turisme, Aina Calvo i Rosario Sánchez, entre d’altres.
La gala ha arrencat amb un to de balanç i reivindicació del paper del periodisme en un context marcat pels canvis tecnològics i els reptes de la desinformació. El director general de l’ARA Balears, Biel Ferragut, ha defensat la necessitat d’un periodisme rigorós, independent i en català, i ha qualificat el projecte com “un petit miracle” després de tretze 13 de trajectòria. Ferragut ha subratllat el creixement d’audiència, subscriptors i inversió publicitària com a elements que consoliden el mitjà en un entorn cada vegada més exigent.
En la mateixa línia, el director de l’ARA Balears, Jaume Perelló, ha aprofitat la gala per reivindicar els 13 anys de trajectòria d'un projecte que va néixer en un moment especialment difícil per als mitjans de comunicació. Perelló ha recordat que la voluntat inicial era construir un mitjà independent i amb valor afegit en un context de transformació digital accelerada, i ha defensat la importància d'un periodisme que vagi més enllà de l'actualitat immediata. "No treim totes les notícies. Ni de bon tros. Però les que feim, intentam que sempre serveixin per explicar el que realment està passant", ha afirmat. En aquest sentit, ha reivindicat l'aposta del diari per anticipar debats com la saturació turística i la crisi de l'habitatge i ha assegurat que l'objectiu continua sent "sortir a l'encontre del món que ve". També ha destacat el creixement sostingut de subscriptors com la principal garantia d'independència editorial —"això és l'aliment que necessita un mitjà avui si vol ser independent"—. Finalment, ha agraït la confiança dels lectors i la feina de la redacció, a qui ha atribuït la consolidació del projecte.
La directora de l’ARA, Esther Vera, ha defensat un periodisme compromès amb la societat i amb els valors democràtics. i ha destacat la necessitat d’exercir un periodisme rigorós, útil i capaç d’explicar la complexitat del món actual. Durant el discurs ha remarcat que "no hi ha democràcia sense una premsa lliure. La democràcia no està garantida, com tampoc no ho estan la fortalesa de la llengua i de la cultura". En aquest sentit, ha afegit que justament per això "és tan necessària una informació lliure, compromesa, rigorosa i en català. Una informació honesta, al servei de la ciutadania". "El lector és el motor de la nostra feina. Miram la realitat de cara i l’explicam des de Catalunya i des de les Balears, amb voluntat de servei, esperit crític i compromís amb el país", ha sentenciat.
Els premiats
El moment més important de la gala ha estat el reconeixement de projectes i trajectòries que exemplifiquen el compromís amb les Balears des de diversos àmbits. El premi especial ARA Balears 2026 ha estat per al lingüista i dialectòleg mallorquí Joan Veny, distingit per tota una vida dedicada a l’estudi i la divulgació de la llengua catalana i per la culminació de l’Atles lingüístic del domini català, una obra de referència internacional.
El compromís amb la llengua ha estat també protagonista amb el premi Guillem Frontera, atorgat al Correllengua Agermanat, una iniciativa juvenil que ha recorregut els territoris de parla catalana per reforçar els vincles lingüístics i culturals. El jurat n’ha destacat la capacitat de convertir la defensa del català en una experiència participativa i mobilitzadora.
En l’àmbit educatiu, el premi Bartomeu Picornell ha reconegut el CEIP Ses Rotes Velles, per la seva tasca continuada en la promoció del català en un entorn de gran diversitat cultural. El projecte del centre aposta per la llengua com a eina d’integració i cohesió social, amb l’objectiu de garantir igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat.
El premi Toni Catany ha distingit la Companyia Mariantònia Oliver per més de tres dècades de trajectòria en la dansa contemporània, amb una aposta per la creació col·lectiva i la democratització de les arts escèniques. El jurat ha valorat la seva contribució a fer de la dansa una eina d’expressió i inclusió social.
En l’àmbit social, el premi Colonya Caixa Pollença a l’Acció Social ha estat per a l’associació d’Ajuda a l’Acompanyant del Malalt de les Illes Balears, ADAA, per la seva tasca de suport a pacients i famílies en moments de vulnerabilitat, oferint acompanyament logístic i emocional sovint fora dels circuits assistencials habituals.
El premi a la Iniciativa Econòmica ha reconegut Quesería Menorquina per la seva capacitat de recuperació i consolidació d’una empresa històrica, amb un impacte directe en el teixit productiu de Menorca i en la connexió amb el sector primari de l’illa.
Els reptes, segons el Govern
La cloenda de l'acte ha anat a càrrec del vicepresideent del Govern, Antoni Costa, que ha assistit en nom de la presidenta Marga Prohens, que ha sigut baixa per motius de salut. Costa ha reivindicat la pluralitat informativa i el paper de l’ARA Balears com a mitjà de referència en català. Costa ha defensat la necessitat d’afrontar reptes com la pressió demogràfica, l’habitatge i la massificació turística, i ha destacat les mesures impulsades pel seu executiu en matèria de contenció del creixement i regulació del turisme. Finalment, ha felicitat els guardonats i els ha posat com a exemple del compromís amb l’educació, la cultura, la llengua i la cohesió social.
La tretzena edició dels premis ARA Balears ha tornat a posar en relleu una fotografia coral del país, amb iniciatives que des de la cultura, l’educació, la llengua, l’acció social i l’economia contribueixen a projectar unes Illes construïdes des del compromís col·lectiu i la voluntat de futur compartit.