"Volíem recuperar la il·lusió per lluitar per la llengua i ho hem aconseguit"

PalmaEl Correllengua Agermanat que ha tingut lloc aquesta primavera ha deixat una empremta que molts no oblidaran. Durant dues setmanes, la Flama de la Llengua va travessar els territoris de parla catalana en una mobilització sense precedents que va reunir més de 180.000 persones, va recórrer 1.500 quilòmetres, va passar per 500 municipis i va tenir 30.000 portadors de la flama. L'encert i l'èxit d'aquesta iniciativa, jove, positiva i pionera, segons va valorar el jurat, l'ha fet mereixedora del premi Guillem Frontera ARA Balears al Compromís amb la Llengua Catalana 2026. A la gala de lliurament del guardó, l'aplaudiment llarguíssim i intens que varen rebre els dos organitzadors, Pau Emili Muñoz i Josep Buades, va ser la demostració del reconeixement popular.

El projecte, impulsat per Joves de Mallorca per la Llengua amb la col·laboració d'altres entitats juvenils i culturals, ha esdevingut una demostració de força del moviment en defensa del català i ha contribuït a reforçar els vincles entre els diferents territoris de la comunitat lingüística, va voler remarcar el jurat del premi.

Per a Josep Buades, coordinador de Joves de Mallorca per la Llengua, el balanç és clarament positiu. "Com a societat, els territoris de parla catalana hem recuperat la il·lusió per lluitar per la llengua catalana i exigir-ne la normalització real", afirma. La iniciativa va arrencar el 19 d'abril a Prada de Conflent, davant la tomba de Pompeu Fabra i va finalitzar el 5 de maig a l'Alguer, coincidint amb la festivitat de Sant Joan de la Porta Llatina. Entre aquests dos punts, la Flama va recórrer Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord i l'Alguer, i es va convertir en un símbol de cohesió lingüística i cultural.

La idea de fer un Correllengua que unís tots els territoris va sorgir després de l'èxit del Correllengua Interinsular del 2024. "Quan el vàrem acabar, ens vàrem demanar quin havia de ser el següent pas. Pensàrem que era el moment de fer un Correllengua per a tots els Països Catalans", explica Buades. Tot i que el projecte ja va néixer amb una gran ambició, ara reconeix que la resposta ciutadana va superar les expectatives inicials. "Hi ha hagut moments que ha superat allò que imaginàvem. Crec que això demostra el compromís que existeix arreu dels Països Catalans amb la llengua i la cultura pròpies".

Teixint xarxes entre territoris

Més enllà de les xifres, una de les grans aportacions del Correllengua Agermanat ha estat la capacitat de reforçar la consciència de comunitat lingüística compartida. Segons Buades, la iniciativa ha contribuït a construir un imaginari col·lectiu més ampli i a establir noves connexions entre activistes i entitats dels diferents territoris. "Ara tenim amistats i xarxes de treball al País Valencià, al Principat i a la Catalunya Nord que abans no teníem. Aquesta part no sempre es veu, però també és una manera de construir els Països Catalans".

En relació amb la participació del jovent, fonts de l'entitat apunten que ha estat una de les claus de l'èxit. Lluny de respondre a una estratègia específica, Buades assegura que la implicació va sorgir de manera natural. "És una iniciativa feta per joves, pensada des d'una mirada jove i comunicada en clau jove. No hem hagut de fer cap esforç extraordinari per arribar-hi", admet. El que sí que destaca és la capacitat d'aglutinar sensibilitats diverses. "Al Correllengua Agermanat hi han participat pràcticament totes les organitzacions juvenils importants del país i això és extraordinari", ha assenyalat.

Si hi ha un objectiu que els impulsors consideren especialment rellevant és el de reforçar l'autoestima lingüística dels catalanoparlants. Buades defensa que la normalització del català no depèn únicament de les polítiques públiques, sinó també dels usos quotidians. "La llengua necessita el compromís de les institucions, però també el compromís diari de cadascun de nosaltres", assenyala. En aquest sentit, considera que el Correllengua ha ajudat a crear una majoria social favorable a la normalització lingüística. "Hem posat una primera pedra molt sòlida per avançar cap a una situació en què viure plenament en català sigui percebut com una cosa natural".

Mirant cap al futur

Per a Buades i la resta d'organitzadors, els records del recorregut són nombrosos. El coordinador en destaca especialment la resposta rebuda en territoris on la presència social del català és més fràgil. L'arribada a Elx, la travessia de Vinaròs i els actes duits a terme a la Catalunya Nord i a l'Alguer formen part dels moments que recorda amb més emoció. També hi va haver espai per a les anècdotes, com el dia que un gegant va córrer prop d'un quilòmetre sota una calor intensa i les celebracions amb traca al País Valencià. "Són moments inesperats els que també donen vida al projecte", comenta.

Ara, Joves estudia la possibilitat de recuperar el Congrés de la Cultura Catalana, que es va iniciar l'any 1975 i només n'hi va haver fins al 1977. Aquest és un dels projectes que més vegades s'ha intentat recuperar, per ara sense encert, però el gran èxit del Correllengua Agermanat 2026 obre les portes a reviure'l.

Després de l'èxit assolit i del reconeixement rebut amb el premi ARA Balears Guillem Frontera al Compromís amb el Català, el futur del Correllengua Agermanat encara s'està definint. Fa poques setmanes, els voluntaris es varen reunir per fer balanç i començar a debatre les pròximes passes. De moment, però, no hi ha cap decisió presa. "Probablement n'hi haurà una nova edició, però encara hem de decidir com la volem fer i quan. És un debat que tot just acaba de començar", explica Buades. Sigui quin sigui el format que adopti en el futur, el Correllengua Agermanat ja ha aconseguit una de les seves principals fites: demostrar que la defensa de la llengua continua sent capaç de mobilitzar milers de persones arreu dels territoris de parla catalana.