Un Correllengua per a la història: "No mataran el català"

PalmaEl Correllengua Agermanat 2026 va arribar al seu final amb un èxit rotund, el de convertir-se en una mobilització històrica en defensa de la llengua catalana. Durant les dues setmanes de la seva durada, més de 180.000 persones han participat en aquesta primera edició on s'han recorregut 1.500 quilòmetres, s'ha passat per 500 municipis i 30.000 persones han estat portadores de la flama. El portaveu del Correllengua Agermanat, Pau Emili Muñoz, assegura que l'èxit de l'esdeveniment és "una demostració de força" i ho remarca així: "Com a societat, els territoris de parla catalana hem recuperat la il·lusió per lluitar per la llengua catalana i exigir-ne la normalització real".

Del 19 d'abril, quan es va encendre la flama davant la tomba de Pompeu Fabra a Prada de Conflent, fins al 5 de maig, en què es va posar el punt final a l'Alguer, coincidint amb la festa de Sant Joan de la Porta Llatina (que commemora la victòria dels algueresos contra els francesos i sasseresos), els territoris de parla catalana s'han convertit en un escenari de reivindicació. Recorrent Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l'Alguer, el Correllengua Agermanat ha servit per recuperar el sentiment de pertinença i les ganes de lluita per defensar la llengua catalana. Josep Buades, coordinador de Joves per la Llengua (entitat organitzadora), n'ha celebrat l'èxit i la gran participació i ha defensat que "en el moment de desencís que vivim, el Correllengua ha aconseguit recuperar la il·lusió, la lluita, crear comunitats i xarxes, i s'ha convertit en una eina d'unió per lluitar pel que és nostre i estan atacant: la llengua catalana".

Així, aquesta mobilització ha posat de manifest la vitalitat del moviment per la llengua i ha reivindicat la necessitat de polítiques lingüístiques agermanades que, més enllà de les fronteres administratives, garanteixin la plena normalització del català a tots els territoris que el comparteixen. A més, ha remarcat la necessitat d'unes polítiques conjuntes i agermanades per garantir el futur del català. Per això, com a epíleg del recorregut, la flama viatja a la seu del Parlament Europeu, a Brussel·les, per reclamar l'oficialitat del català a la Unió Europea.

Tant Buades com Muñoz coincideixen en el fet que el Correllengua Agermanat ha de ser una eina més per "unir-nos i lluitar junts, crear una massa social que faci una passa endavant i defensi el català". "Ha quedat clar que la societat catalanoparlant ha recuperat la il·lusió i no es deixarà vèncer per l'extrema dreta, que el català compta amb la gent per plantar cara i sobreviure", han sentenciat.

Tot gestionat per voluntaris

Un altre dels grans èxits d'aquest Correllengua Agermanat 2026 ha estat la participació activa. L'organització no va contractar ningú, tota la feina va ser desinteressada i feta per persones compromeses amb la causa que varen voler aportar el seu gra d'arena per fer aquest esdeveniment col·laboratiu i compartit entre els territoris de parla catalana.

Des de la feina més petita fins a la més farragosa la varen fer persones anònimes, un fet que l'organització celebra i en manifesten l'orgull. "La gent ha fet una feinada i ho ha fet pel català, és un orgull veure com la lluita és viva", ha explicat Buades. Per la seva banda, tant el coordinador de Joves per la Llengua com el portaveu del Correllengua han explicat que han viscut l'esdeveniment "amb una gran emoció". "Veure com la gent s'implica en el moment i el context que vivim ens anima a mantenir la lluita viva i a cercar projectes nous", remarquen.

Així, l'organització insisteix que el gran èxit d'aquesta primera edició del Correllengua Agermanat ha estat de la gent. Tant dels que hi varen participar com, sobretot, de tots aquells que varen dedicar a la causa el seu temps d'una manera altruista i varen mostrar, un cop més, que "no deixaran que ningú mati el català, no el mataran".

Recuperar el Congrés de Cultura Catalana

Encara no feia ni una setmana que havia acabat el Correllengua Agermanat 2026 i els organitzadors ja havien convocat la pròxima reunió per marcar el futur d'aquesta lluita pel català. El mes de juny, concretament els dies 28 i el 29, entitats de tots els territoris catalanoparlants es reuniran a Mallorca per planificar les línies d'actuació. "No sabem si farem més Correllengua, que supòs que sí, però l'èxit d'aquesta edició ens ha donat forces per fer feina junts i defensar la llengua en un moment d'atacs continus", explica Buades.

Ara estudien la possibilitat de recuperar el Congrés de la Cultura Catalana, que es va fer per primera vegada l'any 1975 i només n'hi va haver fins al 1977. "És clar que ho haurem d'adaptar, tant a la societat actual com als reptes i amenaces que té actualment la llengua catalana, però és un projecte realista i que ens plantejam tirar endavant", ha explicat Buades. Aquest és un dels projectes que més vegades s'ha intentat recuperar, per ara sense encert, però el gran èxit del Correllengua Agermanat 2026 obre les portes a reviure un esdeveniment somiat per molts.

En aquest sentit, Muñoz ho ha remarcat: "Hem de veure en què es tradueix l'èxit del Correllengua Agermanat 2026, però és clar que el nostre objectiu és millorar la salut i promoció de la llengua catalana de manera conjunta". "Les institucions i autoritats han de tenir en compte tota la gent que ha sortit al carrer a reivindicar el català, no poden continuar atacant-lo", ha sentenciat.