El català torna a ser requisit per treballar en l'àmbit de la Salut a les Balears

PalmaEl Tribunal Suprem (TS) no ha admès a tràmit el recurs del Govern contra l'anul·lació del decret que establia el nivell de català necessari per al personal de la sanitat pública a Balears, segons ha informat Europa Press. En una providència notificada aquest dimecres, l'alt tribunal rebutja el recurs de la comunitat autònoma per manca d'interès objectiu i conclou que la mesura judicial de l'Executiu no compleix amb els requisits formals perquè sigui, ni tan sols, examinada.

Així, el Decret 8/2018, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal del Servei de Salut queda anul·lat i, a partir d'ara, els professionals hauran d'acreditar el nivell de català requerit per presentar-se a les oposicions i per accedir a la bossa de treball, tal com passa en la resta del sector públic, atès que així ho estableix la Llei de funció pública. El TS considera que un decret no és vàlid per establir condicions especials quant als requisits lingüístics a l'àmbit de la salut, sinó que s'hauria de regular a través d'una llei.

Cal recordar que el decret establia que qualsevol aspirant podia ser admès en els processos selectius públics, independentment del seu nivell de català, i obtenir una plaça amb la condició de personal estatutari fix. Això sí, marcava que els professionals havien d'acreditar el nivell de llengua catalana requerit en un termini màxim de dos anys després d'obtenir la plaça.

El TS ratifica la decisió del TSJIB

El gener de l'any passat, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ja va considerar nul el decret llei del Govern, que ara també tomba el Suprem, perquè veia que la norma era contrària a dret, arran d'una demanda presentada pel sindicat de funcionaris CSIF.

L'organització sindical entenia que el decret discriminava l'accés igualitari a l'ocupació pública perquè els professionals que no acreditassin el nivell de català en el termini de dos anys, malgrat mantenir la plaça, perdien el dret a participar en procediments de mobilitat o accedir a drets econòmics de la carrera professional. Per ells, aquest supòsit constituïa "una sonora vulneració dels drets dels treballadors al servei de l'administració".

En aquest sentit, el TSJIB va sentenciar que, en privar els treballadors del dret a carrera professional, el Govern incorria en nul·litat i que, de la mateixa manera, la prohibició a la mobilitat era "evidentment desproporcionada". Amb tot, la Sala no qüestionava que l'Executiu pogués exigir "un cert nivell de coneixement" del català com a requisit per accedir a la funció pública i assenyalava que és una mesura "constitucionalment lícita". De fet, considerava que el dret constitucional dels ciutadans a ser atesos en català obliga que l'Administració "atorgui rellevància jurídica a aquesta llengua".

Reclamen canviar la Llei de Funció Pública

El sindicat CSIF ha celebrat la decisió del TS i ha reclamat al Govern balear que modifiqui la Llei de funció pública perquè l'acreditació de certs nivells de català "sigui un mèrit però mai un requisit". En aquesta línia, han defensat que, en el cas de la salut, "es dificulta de manera greu la cobertura de necessitat de personal" a causa d'aquest requisit, i a més, consideren que genera una "inseguretat jurírica", "desànim" entre el personal i "discriminació" entre categories.