Un sistema d'alerta per missatge de mòbil permetria una resposta més ràpida a una altra torrentada

Investigadors de la UIB proposen implantar alarmes sonores als carrers o interrompre la programació de la ràdio i la televisió per advertir la població

El físic de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Romualdo Romero assegura que existeix la tecnologia suficient per implantar un sistema d'alerta per missatge de mòbil que permeti una resposta més ràpida a una altra torrentada com la de Sant Llorenç des Cardassar. En menys de mitja hora, diu Romero, es podria avisar la gent a través del telèfon mòbil. A més, l'investigador recorda que als Estats Units fa anys que hi ha alarmes sonores als carrers i que s'interromp la programació de la ràdio i la televisió per advertir la població davant un risc meteorològic. Com ja va informar l'ARA Balears, el Govern està fent inversions en els seus serveis d’emergència i està treballant en un sistema de geolocalització que permeti enviar missatges per mòbil als usuaris localitzats en zones amb risc.

"Cal molta educació sobre com conviure amb el risc", segons ha advertit el geògraf de la UIB, Celso García, qui ha afegit que durant la torrentada hi va haver moltes persones que creuaven ponts en plena crescuda. Un grup d'investigadors dels departaments de Geografia i Física de la UIB han presentat aquests dijous un estudi que analitza detalladament per què es va produir la torrentada i destaquen que la coincidència de múltiples factors impossibilitaren preveure el fenomen adequadament. "Va ser un cas particular", ha comentat Garcia, i ha afegit que si l'alerta de l'Aemet s'hagués produït abans, la torrentada no es podria haver previst de cap manera. El geògraf, però, ha insistit que això no vol dir que no es puguin predir en altres ocasions.

Fins a un 15% dels afectats per la torrentada encara poden tenir seqüeles psicològiques

García també ha comentat que la part del torrent que travessa el poble de Sant Llorenç que està feta de formigó va "accelerar" l'aigua i cap altra infraestructura similar podria haver drenat l'acumulació que es va originar. De fet, com va informar aquest diari, canalitzar i arrabassar la vegetació dels torrents no evita inundacions. Els turons de la zona del Llevant de Mallorca varen retenir i concentrar la tempesta, cosa que desencadenà la tragèdia "en només 30 minuts i sense deixar temps per avisar", com ha dit García. El geògraf, però, ha destacat que en el cas d'Artà gran part de l'aigua de pluja va anar a parar directament a la mar perquè no hi havia cap zona urbana. Sobre això, l'altre company de departament, Enrique Morán, ha advertit que cap esforç servirà fins que les institucions evitin els impactes urbans sobre el territori. 

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF