Canalitzar i arrabassar la vegetació dels torrents no evita inundacions

Un enginyer assegura que existeix coneixement suficient per preservar ecosistemes i disminuir riscos

Només canalitzant i arrabassant tota la vegetació del llit d’un torrent no se soluciona el potencial problema d’inundació d’una zona en risc com ho poden ser Palma, Sóller i Pollença. Existeix prou coneixement tècnic i científic per satisfer la preservació dels ecosistemes de ribera, la prevenció de desastres i el control de l’erosió, tres elements bàsics a l’hora d’intervenir en sistemes fluvials. Així ho va defensar el doctor en Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient per la Universitat Politècnica de València, Francisco J. Vallés Morán, en la seva intervenció al Seminari internacional sobre planificació d’inundació en ambients mediterranis, que es va dur a terme dimecres a la UIB.

“Un riu o, en el cas de Mallorca, els llits torrencials no han de ser tractats com una obra lineal o una autopista, ja que són dinàmics i canviants”, explica Vallés. En opinió seva, es requereix una “intervenció quirúrgica” que n’alteri la forma tan poc com sigui possible. El tècnic considera que el problema no és la vegetació, el més greu és que s’hagin col·lapsat els llits amb edificacions i el seu espai natural per absorbir les crescudes. “S’han de revisar aquestes zones i prendre mesures per restablir segons quins punts”, assegura. Per aquesta raó, recorda que no hi ha receptes quan es treballa amb un factor natural, però “s’han d’establir mesures que vagin més enllà de deixar-ho tot pelat”, diu. Aquesta gestió requereix un conjunt d’intervencions que van des de la planificació d’un pla actualitzat d’emergències fins a la intervenció al mateix torrent.

Vallés, que té més de 15 anys d’experiència en grans projectes amb empreses del sector i de les diferents administracions públiques de l’Estat, considera que un context d’emergència no justifica canalitzar res, perquè aquestes obres es produeixen mesos després de la catàstrofe. A més, “no solucionen res, perquè evita que la terra infiltri l’aigua, se n’augmenta la velocitat i al final del curs del torrent el problema és més gran”, apunta. Això no vol dir que no s’hagi de mantenir net el llit i eliminar tots els elements que la torrentada hagi deixat i que, en cas de tornar a repetir-se, puguin convertir-se en objectes flotants que obstrueixin infraestructures, com poden ser ponts. “Evidentment s’ha d’actuar, però això no significa canalitzar amb formigó, es pot encarrilar el curs del torrent intervenint-hi, com deia, amb minuciositat”, assegura. “La nostra professió, en el passat, ha fet moltes actuacions que amb les actuals capacitats tècnica i científica són innecessàries. Ara podem desenvolupar-les d’una manera diferent, retornant l’espai als rius i torrents i no a la inversa”, afirma.

Funcionament del torrent

El paper de la vegetació al llit fluvial és molt divers i complex. A Mallorca, els torrents que tenen un bosc de ribera formen un ecosistema de gran valor ecològic. Generalment, aquests espais naturals estan composts per un estrat arbori d’espècies d’arbres de fulla caduca com salzes o pollancres més o menys pròxims al llit del torrent. Un altre estrat és el que està integrat per arbustos propers als boscos i, finalment, zones herbàcies.

La vegetació, per una banda, disminueix la capacitat hídrica i estabilitza les voreres. El gran problema és que, ja sigui per l’arrabassament de vegetació viva o l’arrossegament de diversos objectes, es poden obstruir, per exemple, ponts. Això produeix “un efecte presa”, que nega tots els voltants, conclou Vallés.

Medi Ambient es defensa

El departament de Recursos Hídrics, dependent de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, ha estat molt criticat per les actuacions que ha duit a terme al torrent de na Borges, després que els ecologistes de Terraferida publicassin unes fotografies de les obres que havia fet l’administració en què s’arrabassà tota la vegetació de ribera. Des de la institució han explicat a l’ARA Balears que cal emmarcar-ho en el context de l’actuació d’emergència derivada dels forts aiguats del mes d’octubre passat al Llevant de Mallorca.

Els torrents de la zona varen quedar molt malmesos, alguns completament tapats per la vegetació, amb arbres caiguts, residus i sediments arrossegats, i d’altres fora del seu curs, asseguren, i afegeixen que la situació comporta risc d’inundació, d’incendis i de contaminació. Només a na Borges hi havia uns 250 arbres caiguts, segons un informe de Tragsa, a qui la Conselleria adjudicà el seguiment ambiental de les actuacions d’emergència a la zona. Per aquesta raó, “es va considerar que calia actuar amb celeritat per evitar riscos per a la seguretat de les persones”, apunten fonts de Medi Ambient. Aquests contractes d’emergència inclouen la replantació de la zona afectada, precisen.

D’altra banda, es varen efectuar assistències tècniques per tal de fer el seguiment de les tasques, amb especial incidència en el seguiment ambiental, recorden des de la Conselleria. Segons l’informe, els arbres retirats eren insalvables: podrits, trencats, morts o descalçats. Pel que fa a parets, síquies o altres elements patrimonials que puguin haver estat afectats per les inundacions o per la retirada de vegetació o residus, es restauraran. També afegeixen que, “sempre que hem rebut queixes per aquest motiu a les xarxes socials o a través de Terraferida, hem enviat agents de Medi Ambient a fer-ne el seguiment”.

Des de Medi Ambient mantenen que la seva visió sobre la protecció dels torrents és conservacionista, tot i la pressió d’alguns mitjans i de l’oposició (PP i El Pi, sobretot), que els han acusat de no mantenir nets els torrents perquè hi havia massa vegetació. En aquest sentit, lamenten que els qui ara els acusen de no respectar els boscos de ribera mai no han criticat els arguments d’aquests partits.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF