‘Get ready with me’ per tornar-nos completament boges

PalmaJa n’hem tingut prou. Prou de clean look, de metxes baby lights, de trad wives, de la tornada al misticisme i al recolliment, als beixos i al blanc Cloud Dancer. Prou de matxa lattes, de barre, de playlists Pop Pilates Princess. Prou d’aquest tuf conservador que ho impregna tot i s’escampa com un gas inodor, que ens adorm, a poc a poc. Prou d’aquesta evangelització dels bons costums, de la introspecció, de les rutines saludables, silencioses i sense ressaca.

S’ha acabat. És el moment de tornar-nos completament boges. I, per això, és important tenir això a mà en rebre la primera felicitació aquest 8-M, que algú haurà extret –per exemple– de la revista Lecturas: “Somriu! Avui és un dia excel·lent per estar orgullosa de qui ets. Bon dia de la dona!”. Idò no. Ha arribat el moment de fer oi, vergonya i ràbia.

Ens hem de rebel·lar, i ho hem de fer ja, abans que se’ns obri una bretxa de gènere més, la de l’empipament. Recordem que el patrimoni immaterial d’estar enfadades ens pertany a nosaltres, les amargades, les malfollades i les malsofrides. Tornem al feminisme que vàrem deixar abandonat el 2019: a no depilar-nos, a ser un poc més punkies, a utilitzar la sang de la copa menstrual per regar les plantes o pintar un quadre, al gas pebre, a barallar-nos amb un idiota de festa perquè “Eh, tu, m’has tocat el cul?”. Tornem al feminisme d’Irantzu Varela i Silvia Federici, al que era interseccional i de classe, al que era abans de ser un ‘isme’ més. Que nosaltres no som Hailey Bieber, ties. Que nosaltres, si volem, som Uma Thurman a Kill Bill.

Quatre passes per conquerir el privilegi de la ràbia

Això pretenia ser un decàleg per cremar-ho tot. Però he pensat que val més passar a la pràctica, així que get ready with me per conquerir, de nou, el privilegi de la ràbia:

Primer. Pensa en totes les vegades que t’has volgut sollevar i que t’has contingut. No, no és perquè el teu signe del zodíac sigui balança que vulguis complir amb les expectatives de tothom. No, no ets una people pleaser. No t’agrada complaure les persones de naixement. T’han ensenyat a condicionar la teva vàlua a la validació dels altres. I, si els fas enfadar, com els has d’agradar? Et diuen que evites el conflicte, que el teu paper, per naturalesa, és posar pau; que ets assertiva, dialogant i conciliadora. Però quantes febres al llavi t’ha valgut això? Quantes vegades has cridat al cotxe, enmig de l’autopista, quan ningú no et sentia? No necessites sanar, ni perdonar, ni tampoc més teràpia. Aquesta ira no et pertany a tu, pertany al món. Així que torna-la-hi.

Segon. Tingues presents tots els motius que, sota la pell, et fan bategar el cor, bullir la sang: la teva ginecòloga, que insisteix que congelis òvuls, “dona, que a 30 anys ja fas tard, encara que no sàpigues si vols ser mare”; Julio Iglesias, Pablo Motos, Dani Alves, Rubiales, la Manada; qualsevol home de la teva família, dient “mala filla”, “mala neta”, “mala mare”; les nines mortes a l’escola de l’Iran; l’home de l’autobús, lasciu; el teu veí, que no se’t queixaria tant si fossis un home; el client que et deu doblers i que sap que no els hi reclamaràs, que no el confrontaràs; l’ex de la teva amiga, que s’ha reinventat i ara xerra de tenir ‘vincles’ en lloc de parelles; els criptobros, que cerquen dones de valor i amb body count baix.

Tercer. Crema-ho tot, torna’t boja, revolta’t. Perd les formes, enfada’t, posa mala cara. Canta “Quiere toto de loca”, de Metrika, amb les finestres del cotxe abaixades. Torna’t a fer la retxa dels ulls ben negra i llarga. Tenyeix-te sencera ros platí, pèl-roja o morena. Posa’t minifalda i un crop top: desafia les regles de Pinterest. No te’n vagis a casa, paga una altra ronda de tequiles. Digues “no”. Digues el que penses, de veres, sense filtres, sense pensar en el que pensaran els altres. No diguis “Ai, perdona! Sí, sí, gràcies! Súper, cap problema”, perquè sí, hi ha un problema, i ben gros. Deixa de fer de mare del teu al·lot i d’intentar ser la nora perfecta. No ofereixis ajuda constantment, per defecte, com si haguessis de guanyar-te el dret a existir. Demana el que vols, amb la boca ben plena. Lluita pel que et pertany. Equivoca’t. No ho facis tot sempre el millor que pots. Queda malament.

Quart. Observa com no passa absolutament res.

Enhorabona. Ara sí: bon 8 de març, avui i sempre.