El Consell d'Eivissa cedeix una dotzena d'habitatges a la Guàrdia Civil

PalmaEivissa fa una passa més enllà per pal·liar l'emergència habitacional dels seus treballadors. El Consell insular signarà aquest dimecres un protocol amb la Guàrdia Civil per habilitar una residència temporal amb una dotzena de places per als agents destinats a l'illa Pitiüsa, segons va avançar la directora general del cos policial, Maria Gámez, dimarts en una roda de premsa a Palma. Fonts del Consell d'Eivissa han confirmat a l'ARA Balears que aquestes instal·lacions s'ubicaran a Sa Coma, un antic aquarterament militar.

Això representa un "acord puntual" perquè "sigui més fàcil la captació d'homes i dones guàrdies civils que vulguin servir aquí, a les Illes, o que ho facin amb menys sacrifici del seu salari", va assenyalar en aquest sentit Gámez. Aquest acord permetrà donar una solució mentre que el cos policial "afronta renovacions i inversions dels quarters", els quals es pretenen destinar a pal·liar la necessitat d'habitatge que té la plantilla.

Per la seva banda, fonts del Consell d'Eivissa detallen que aquest acord prové de l'any 2020, quan –arran del covid– van establir "una sèrie d'obres estratègiques per a la recuperació". Una d'aquestes, apunten, va ser "que hi hagués presència tot l'any de Guàrdia Civil del Mar". Així, aquesta residència "permetrà que hi siguin de manera més estable durant els mesos d'estiu", atès que "fins ara venien de la Península o de Mallorca una setmana al mes", argumenten.

El Consell de Mallorca va considerar estratègica la presència de la Guàrdia Civil de Mar "per dos motius", sostenen. Per una banda, "per la preservació de la posidònia, que al final és un dels valors turístics que té Eivissa, des d'un punt de vista econòmic" i, per altra banda, "per poder lluitar contra l'intrusisme a la mar". En aquest darrer punt matisen que els agents de la mar s'encarreguen –entre altres coses– de perseguir "les festes il·legals i certes activitats", que sempre es vinculaven a la terra, però que "també generava problemes a la mar".

Més enllà d'aquesta mesura puntual, la directora General de la Guàrdia Civil va advertir a Palma que "el problema de l'escassetat i cost de l'habitatge va més enllà" i que, per això, ja treballen en "fórmules que facilitin la presència de funcionaris a les Illes, concretament de guàrdies civils". Aquests instruments, va indicat, "no tenen per què ser econòmics", sinó que també estan valorant "incentius professionals per fer més atractiva la decisió" de venir a les Balears.

12 noves places per als sanitaris

En la mateixa línia que la Guàrdia Civil, l'Àrea de Salut d'Eivissa i Formentera va anunciar divendres passat que ampliava les places de la residència per a professionals sanitaris de l'Hospital de Can Misses, concretament amb 14 habitacions més. Aquestes, sumades a les 12 ja existents, amplien la capacitat fins a 26 places per les persones que venen de fora de les Pitiüses, principalment amb contractes de reforç d'estiu i per cobrir vacances.

Per fer possible l'ampliació, l'Àrea de Salut farà servir la primera planta de la Unitat de Ca na Majora, que té 14 habitacions, i que també es troben en l'edifici J, on s'ubica la residència. A hores d'ara, ja hi ha ocupades 9 de les 12 places, tot i que les tres restants estan reservades a metges que es preveu que s'incorporin el juny.

En total, d'ençà que la residència es va obrir el 2017, han passat per les seves instal·lacions uns 150 professionals sanitaris de totes les categories. Aquest servei és gratuït, té servei de neteja, bugaderia i seguretat, i té una àrea comuna de descans amb gelera, cafetera i microones. Tot i que el temps màxim d'estança és de quatre mesos, aquesta norma és flexible, i es pot adaptar a les situacions individuals de manera excepcional.