El preu de l'habitatge ofega: 110.000 persones viuen en cases insegures i 100.000, en inadequades

PalmaLes Balears es troben davant una crisi residencial sense precedents. Segons el IX Informe Foessa sobre Exclusió i Desenvolupament Social, presentat aquest dimecres per Càritas, 46.000 llars de l’Arxipèlag cauen en pobresa severa només després d’assumir el cost del lloguer i els subministraments. Els responsables de l’entitat alerten que el dret a l’habitatge s’ha convertit en un “dret fals” i que la pressió immobiliària està expulsant moltes famílies de la possibilitat de viure amb dignitat. “L'habitatge expulsa del territori i d'una vida digna”, ha assenyalat el sociòleg de Foessa, Thomás Ubrich, en la presentació de l’informe a Palma. “No fallen les persones sinó el sistema”, ha afegit, posant de relleu que moltes llars intenten sortir de la situació d’exclusió, però es troben amb barreres estructurals i dispositius fragmentats que impedeixen la seva recuperació.

Entre el 2018 i el 2024, el preu de l’habitatge ha continuat disparat. A Palma, el lloguer s’ha encarit un 38% i, al conjunt de les Illes, un 27%, amb un preu mitjà que ja arriba als 1.598 euros mensuals, un increment del 31% respecte del 2019. Avui, el 32% de la població viu de lloguer, deu punts per sobre de la mitjana estatal, i les Balears continuen entre les comunitats més cares de l’Estat. Aquesta situació genera una enorme pressió sobre les llars, especialment a zones com Eivissa, on la tensió del mercat és més elevada. Entre el 2018 i el 2024 el preu de compra ha pujat un 40.000.

Com a conseqüència, 110.000 persones viuen en habitatges insegurs i 100.000, en habitatges inadequats, molts amb problemes d’insalubritat o amuntegament. Més del 60% dels llogaters destinen més del 30% dels seus ingressos a cobrir les despeses d’habitatge, una situació que intensifica la precarietat i limita l’accés a altres necessitats bàsiques.

L’exclusió social continua elevada

El 19% de la població de les Balears, més de 233.000 persones, es troba en situació d’exclusió social, i 94.000 viuen en exclusió severa. Tot i els avanços macroeconòmics, la recuperació no ha arribat a les llars més vulnerables. L’ocupació ha crescut i ha passat de 560.000 persones ocupades el 2018 a 607.000 el 2024, però això no ha reduït l’exclusió. Els salaris han augmentat un 20% nominalment, però només un 3,3% en termes reals, insuficient per compensar l’augment del cost de la vida. L’exclusió entre persones amb feina ha passat d’afectar una de cada deu a gairebé una de cada set, mostrant que tenir una feina ja no garanteix sortir de la vulnerabilitat.

Les desigualtats tenen un clar component demogràfic. L’exclusió entre persones estrangeres arriba al 31%, més del doble que entre la població espanyola. Els menors i els joves són especialment vulnerables: el 24% dels menors de 18 anys i el 26% de les persones entre 18 i 44 anys viuen en exclusió. Les llars amb infants concentren dos terços de la població exclosa, i les famílies encapçalades per dones presenten un risc elevat, amb un 22% en situació de vulnerabilitat.

L’Informe Foessa també denuncia un greu dèficit en el sistema de prestacions socials. L’Ingrés Mínim Vital (IMV) només arriba al 35% de les persones en pobresa severa, i el 66% de les llars vulnerables afirmen no haver rebut mai informació sobre aquesta prestació. La Renda Social Garantida ha experimentat un retrocés dramàtic, i ha passat de cobrir l’1% de la població el 2018 al 0,44% el 2024. Segons Ubrich, la compatibilitat entre IMV i Resoga podria cobrir millor les necessitats bàsiques, però la burocràcia i la manca d’acompanyament deixen moltes llars fora de la protecció social. Paral·lelament, només el 7% de la població utilitza els serveis socials, molt per sota de la mitjana estatal del 13%.

La discriminació és un factor que agreuja la vulnerabilitat. Una de cada cinc llars declara haver-ne patit, xifra que s’eleva a gairebé una de cada dues entre la població en exclusió. El 88% de les persones que han viscut discriminació afirmen haver perdut oportunitats laborals o socials a causa d’aquesta. Tot i això, Foessa detecta un augment de la solidaritat entre llars, que ha passat del 58% el 2018 al 66% el 2024, un element clau per sostenir el teixit social mentre no arriben respostes estructurals.

Crida a un nou model social

Davant d’aquest panorama, Càritas i Foessa reclamen polítiques ambicioses per ampliar el parc públic d’habitatge, frenar els increments abusius dels preus i reforçar i simplificar l’accés a les prestacions socials. A més, proposen un gir del model social basat en les cures, la justícia social i la sostenibilitat ecològica, per revertir les desigualtats consolidades en la darrera dècada. Ubrich conclou que les Balears es troben davant d’una cruïlla: continuar cap a una societat més desigual i fragmentada o apostar per un nou pacte social que posi la vida, els drets i el bé comú al centre de l’acció pública.