El sensellarisme s’escapa de les mans de l’Administració

PalmaLes xifres de persones sense llar no aturen d’augmentar a Mallorca –cal tenir en compte que les xaboles i les caravanes s’engloben dins la categoria de sensellarisme. Des del 2019 fins al 2023, el creixement ha estat del 112%: si fa cinc anys hi havia 207 persones, fa dos ja n’hi havia 440, més del doble, segons les dades de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) –aquesta dada no és exacta, perquè només s’hi inclouen les persones que volen participar de manera voluntària en el recompte.

La dada tampoc no està actualitzada perquè el darrer recompte que l’IMAS va fer va ser el novembre del 2023. “Només es va fer a Palma, durant un vespre i tot just es varen identificar les persones que ja estaven registrades a les Unitats Mòbils d’Emergència (UME)”, denuncien fonts d’entitats d’acció social que prefereixen mantenir-se en l’anonimat. Consideren, entre altres coses, que l’Administració posa el focus només a Palma. “Si et quedes al carrer a qualsevol poble, només pots rompre amb tot el teu vincle i anar-te’n a Palma a fer coa a Ca l’Ardiaca o no hi ha molt més a fer”, opinen.

 Per altra banda, critiquen que en el recompte no es classifiquen les persones sense llar per categories, tal com estableix la classificació que va establir la Federació Europea d’Organitzacions Nacionals que Treballen amb Persones sense Llar (FEANTSA). “Tampoc no interessa tenir-ne dades”, lamenten. Enguany, l’Ajuntament de Palma ha comptabilitzat 156 caravanes i 600 persones que viuen en assentaments. Tot i això, fonts de la institució municipal reconeixen que és “complicat” fer-ne un seguiment continu perquè els assentaments “canvien de lloc constantment”.

El problema creix en un context en el qual l’Administració no té dades actualitzades ni tampoc té tots els assentaments de les Illes localitzats i els serveis socials estan desbordats. A les Balears ja s’han alçat assentaments de tendes de campanya a les mitjanes de les autovies i també a parcs públics, entre altres llocs: una mostra clara del greu problema d’habitatge que pateix el territori. De fet, Maria (nom fictici), una dona de 44 anys que fa quatre mesos que viu a l’entrada de l’autopista Ma-19 cap a Palma, explica a l’ARA Balears que la Creu Roja li va regalar la seva tenda de campanya. “I tanta sort, perquè no tenia res”, agraeix. Només hi cap un matalàs i la comparteix amb la seva parella. Aquestes estructures per sobreviure ja s’aprecien fins i tot a Nou Llevant, molt a prop de l’avinguda de Mèxic, on es comercialitzen pisos per 995.000 euros a la plataforma Idealista. Cal recordar totes les persones que viuen en caravanes i també a estructures com l’antiga presó de Palma, l’aeroport de Son Sant Joan, l’antiga pista de ciclisme de Campos i els assentaments de Can Rova d’Eivissa, que s’han desmantellat en reiterades ocasions, entre altres indrets.

Les persones recorren a contactes que saben que viuen al carrer per tenir un lloc on dormir. Joana (nom fictici), una dona de 65 anys, en fa un que viu a una nau industrial abandonada gràcies a un home que coneixia. Fa 23 anys que va venir a Mallorca des de l’Equador i treballava a un hotel com a cambrera de pisos, però l’any passat ja no hi va començar la temporada perquè li varen diagnosticar lupus, una malaltia autoimmune crònica. “No podia pagar el lloguer i me’n vaig anar”, conta. No vol especificar on viu, però la nau no es troba a Palma, la qual cosa confirma que el sensellarisme no només és present a Ciutat, sinó també a altres municipis.

 Per la seva banda, Joana rep l’ajuda de Càritas, a diferència de Tomeu (nom fictici), un home musulmà de 55 anys que viu al parc de les Sorts, al barri palmesà del Rafal. Tenia una botiga d’electrodomèstics al carrer de Manacor que va fer fallida. Segons conta, el varen treure del pis on estava i va veure que aquell tros del parc estava buit. A més, hi coneixia una persona que hi vivia. “Vaig començar a llevar-ne l’herba amb un rampí que vaig fer amb una branca d’un arbre i un ganivet de serra”, explica.

Després de gairebé dos anys de viure-hi, s’ha acostumat a estar al carrer encara que desitja trobar un pis aviat. Per dormir amb el renou dels cotxes que passen a menys de 200 metres de la xabola, s’imagina que és a ca seva al Marroc, devora la mar. “Transform el renou dels cotxes amb la remor de les ones”, diu enmig de l’hort que ha sembrat ell. Ha aprofitat tot el que s’ha trobat al carrer al llarg dels anys per fabricar una xabola on refugiar-se. El sòtil de la seva habitació és el folre d’una piscina de plàstic. “Així, si plou, no em bany”, diu.

Res de serveis socials

Explica que no vol saber res dels serveis socials. “Sent que m’enganen. Juguen a fer-nos preguntes a canvi de galletes”, denuncia. Tot i això, agraeix als veïns, a les persones del parc i a voluntaris, com per exemple els de l’associació Proyecto Encuentro que li donen menjar. Moltes de les persones sense llar que ha entrevistat l’ARA Balears reneguen d’accedir als serveis socials. Fonts d’organitzacions socials entenen aquest rebuig a l’Administració i denuncien que “no els dona resposta”. En la mateixa línia afegeixen que els serveis públics fan esperar molt les persones que es troben en aquesta situació, per la qual cosa “es cremen”.

Fa gairebé sis anys que Julià (nom fictici), un jove de 29 anys que és de Bulgària, viu amb la dona i els tres fills a un assentament de gairebé 50 persones que hi ha al Secar de la Real. No acudeix als serveis socials perquè prefereix quedar a la seva xabola que ficar-se a un pis que no podrà pagar. En demanar-li per què no vol la seva ajuda contesta clar: “No vull problemes amb ningú, vull estar tranquil amb la meva família”.

Els dos fills petits, de dos i tres anys, varen néixer a l’assentament. En veure que el pare xerra amb algú que no coneixen no se’n desferren. Passa tot el dia amb els infants. Dormen tots en una habitació que ha construït Julià amb fustes i cartons que ha trobat. Fins i tot, li ha posat unes petites vidrieres a la porta que presideix “la façana”. Els infants tenen les joguines repartides per la terra i la dona és a fer feina. Neteja cases. Aquest fet reflecteix que el perfil de persones sense llar també ha canviat en els darrers dos anys. Segons explica la responsable del programa Persones Sense Llar i Habitatge de Càritas Mallorca, Teresa Riera, fa dos anys el perfil majoritari que vivia al carrer era un home d’entre 40 i 60 anys i amb problemes de drogodependència. Però remarca que actualment es troben al carrer persones grans i fins i tot nins i gent que fa feina. L’extrema dreta ha difós un discurs que apunta els migrants com els principals culpables de la saturació dels serveis socials. Tot i això, Riera destaca que la majoria de persones que assisteixen al centre de dia de Càritas d’Inca són espanyols.

Col·lapse

Riera adverteix que els serveis socials estan “col·lapsats” i que els professionals tenen una càrrega de feina “molt gran”. “És molt frustrant quan ve una persona i no tens cap resposta per donar-li”, confessa. En la mateixa línia exposa que les sortides dels usuaris dels programes de l’entitat de cada vegada s’allarguen més perquè no es troben alternatives habitacionals. “Abans, quan començaven se’ls iniciava un pla de feina i de reconstrucció personal, i una vegada que trobaven feina era relativament fàcil que començassin la seva vida de nou, però ara pot ser que trobin feina, però continuen en situació de carrer”, lamenta. A les Illes ja res no garanteix l’accés a un habitatge.