La vida a la presó abandonada de Palma: "La meva gelera és el repeu de la finestra"

PalmaUna estora de Lifestyle Garden, una marca de mobles d’exterior, presideix el llarg passadís que dona la benvinguda a la casa d’Aurora. La comparteix amb el seu home i amb tres persones més que ja coneixia abans d’entrar a viure a l’antiga presó de Palma per manca de recursos econòmics. Al final del passadís hi ha una sala molt ampla sense finestres, que anys enrere va ser la cuina del centre penitenciari. De fet, encara hi ha l’extractor, però està tot cremat i bona part s’ha despenjat del sòtil. També s’hi aprecien a la paret les marques del rentador on el personal escurava els plats.

A la dreta de la sala hi ha l’habitació d’Aurora, que s’amaga darrere una porta que diu ‘Villa Aury’, escrita amb retolador. L’interior no el vol mostrar perquè no té el llit fet. “I això és ca meva”, diu. Encara no sap quan, però l’haurà d’abandonar, de la mateixa manera que ho hauran de fer tots els que han trobat refugi en aquestes instal·lacions que cauen a trossos. De fet, hi ha una part de ca seva a la qual no accedeix perquè, per fer-ho, ha de trepitjar un caramull d’enderrocs. “A ningú li agrada viure així”, lamenta Aurora.

El mes de març passat l’Ajuntament de Palma va enviar una notificació als ocupants de l’antiga presó en la qual els donava 10 dies perquè l’abandonassin. Cort vol tomar aquestes instal·lacions perquè, a més del perill que suposa per a les persones viure en aquestes condicions, volen fer-hi una rotonda, que forma part d’un projecte d’enllaç de la via de Cintura a l’alçada amb el carrer d’Alfons el Magnànim.

Alguns dels residents es varen negar a firmar la notificació, la qual cosa consta a la còpia que els varen donar. “La refusa signar. En rep la còpia”, apuntava la Policia. Si bé asseguren que agents del mateix cos els varen dir “que no feia falta” que se n’anassin perquè allò “només era un avís”.

Gairebé un mes després varen rebre una altra notificació mitjançant la qual la Policia Local va comprovar qui ja havia fet cas a la primera ordre i qui encara no l’havia obeïda.

Segons apunten els afectats, en rebre la primera notificació, Cort els va prometre que els donaria una alternativa residencial. “Però aquí ningú no ens ha ofert res”, reclamen. A més, alguns asseguren que si tinguessin un altre lloc on anar, no viurien a un espai que qualifiquen d’“escombraries”. També asseguren que és la primera vegada que se’ls comunica que han d’abandonar l’edifici. “Mai ningú no ens havia dit res i en un mes ens han enviat dues notificacions”, lamenten.

Malgrat les pressions que ha exercit Cort sobre els residents durant dos mesos, l’Ajuntament confirma que “no hi ha un termini” per fer el desallotjament. Per això, els residents, a més de conviure amb fems, ho fan amb la incertesa de no saber quan hauran d’abandonar la seva llar. Aurora té un gall i en demanar-li per què no té gallines perquè li posin ous respon amb contundència: “Com que no sé quan me n’hauré d’anar, no gos a comprar-ne. Què faig llavors amb elles?”, demana.

Tot i no saber quan hauran de partir, alguns ja cerquen alternatives per a quan els toqui fer-ho. “Si em treuen hauré de mirar d’anar a cal meu fill”, resol Aurora. Però d’altres no saben què hauran de fer ni on hauran d’anar. És el cas d’un home asturià de setanta anys que en fa set que viu a la presó. “Però tampoc puc anar a Astúries perquè el preu de l’habitatge també és molt alt i no puc viatjar perquè gairebé no puc ni respirar”, comenta.

De la mateixa manera que s’han vist obligats a cercar solucions per si els desnonen, també n’han trobat per viure sense electricitat ni aigua. A les finestres tenen penjades plaques solars portàtils amb les quals carreguen les bateries que empren per tenir llum. Tampoc no poden tenir electrodomèstics com una gelera. “La meva gelera és el repeu de la finestra a l’hivern i a l’estiu, també, però hi pos bosses de gel”, diu Luisa.

A l’hivern passen fred perquè no tenen finestres. Per això, empren el primer que troben per tapar els forats de les antigues finestres del centre penitenciari, com somiers de ferro i cartons. Alguns, com Aurora, tenen xemeneia. Es tracta d’un cantó de la casa que no està enrajolat on posa llenya i la fa encendre. “En anar a dormir, hi tir aigua i s’apaga”, explica.

No tenir finestres i viure envoltats de llaunes, restes de menjar i objectes destrossats, fa que les cases estiguin plenes de mosques. Als portals hi ha niguls d’aquests insectes i, per protegir-se’n, Luisa s’estira el coll de la camiseta i se’l posa sobre el nas i la boca. A la vegada, mou les mans ràpidament per espantar-les.

Arribar primer

En els darrers anys, els habitants de la presó han augmentat a causa del problema creixent de l’habitatge. “Quan vaig arribar fa quatre anys devíem ser 150 i ara som prop de 300”, xifra Aurora. Els residents vinculen l’arribada de la gent amb l’encariment dels lloguers i també amb l’augment de pasteres.

Només entrar-hi, s’aprecia qui hi viu fa anys i qui fa poc, ja que els primers s’allotgen als edificis on residien els funcionaris o en els espais més grans, mentre que els altres ho fan a llocs petits com ara els primers pisos de les torres de control o a les instal·lacions que antigament eren cel·les.

A més, el lloc on habiten dins la presó també determina com són de complicats els residents. Entre ells tenen establerta una zonificació clara d’on es troben les persones que qualifiquen de “conflictives”. De fet, hi ha espais que procuren no trepitjar, com el que hi ha al fons a la dreta, on asseguren que cada vespre hi va la Policia perquè hi ha bregues.