Un terç del territori de les Balears està en procés de desertificació

PalmaUn terç del territori de les Illes Balears està en procés de desertificació. Les dades de l’Atles de la Desertificació d’Espanya que s’acaben de publicar confirmen que aquest fenomen afecta aproximadament 1.600 quilòmetres quadrats de la superfície total de l’Arxipèlag. Però el primer que adverteixen els experts és que “desertificació no vol dir que s’estigui dibuixant un desert. És un procés de degradació del terreny, fruit d’una sèrie de causes, i el que sí que és cert és que té lloc allà on hi ha aridesa”, explica el geògraf de la UIB,Enrique Morán. “Per tant”, insisteix, “quan s’ofereixen percentatges de desertificació, sobretot ens ha de fer reflexionar el fet que són territoris on s’ha empobrit i degradat el sòl. Per tant, encara que no hi hagi un canvi molt gran pel que fa a la vegetació, que és el darrer que es produeix, ja ha començat un debilitament que no és gens positiu”.

I és que els experts consideren que la desertificació en si mateixa és una degradació del territori, ja que amb el seu avanç els ecosistemes perden fertilitat, capacitat de regeneració i qualitat ambiental, un procés influït tant pel clima com per l’activitat humana. Segons el recent Atles de la Desertificació d’Espanya, fins a un 87% del territori balear es considera zona àrida, i, per tant, susceptible de patir desertificació. D’aquestes zones àrides, un 33,7% ja està degradat, un fet que equival aproximadament a un terç del territori total de les Balears (el 29,3%), fet que situa l’Arxipèlag entre les regions més vulnerables de l’Estat.

Un dels principals autors de l’Atles, Jaime Martínez Valderrama, que a més és científic a l’Estació Experimental de Zones Àrides (EEZA) i forma part del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha assegurat a l’ARABalears que “és important entendre que el procés només té lloc a les zones àrides. I sí, és clar, el que passa a les Balears és que hi ha un percentatge molt elevat del territori que és zona àrida, i per tant té molts espais on, si es donen una sèrie de circumstàncies, es pugui produir la desertificació”, afirma. Les zones àrides són aquelles en què hi ha una desproporció entre l’aigua que hi arriba i la que es perd per evaporació. Les zones àrides poden incloure deserts reals, però també paisatges semiàrids i subhumits secs, on la vegetació és limitada i els sòls són vulnerables a la degradació, com és el cas de les Balears.

El canvi climàtic no n’és la principal causa

En contra del que es pugui pensar, el canvi climàtic no és, almenys encara, el principal causant dels processos de degradació i desertificació. Si s’observen les corbes de precipitacions acumulades dels darrers anys, “es pot veure que hi ha cicles, però en realitat, podem concloure que, de moment, ni les precipitacions han baixat tant ni la temperatura mitjana ha crescut prou per considerar que estan tenint un efecte molt significatiu que faci augmentar la degradació del sòl”, afirma Enrique Morán. De fet, fins i tot Menorca i la serra de Tramuntana tenen tendència a l’increment de la humitat, mentre que on sí que s’observa un escenari preocupant és a Formentera i al sud d’Eivissa (vegeu gràfic principal), zones en què sí que hi ha una clara evolució cap a l’aridesa.

Llavors, si el clima de moment no n’és la principal causa, els científics coincideixen que “és la mà de l’home que afecta més el sòl i en contribueix a la degradació”, assegura Morán. El consum d’aigua s’ha disparat els darrers anys a les Illes, i tenint en compte que més del 70% del subministrament prové dels aqüífers, això provoca un important perjudici, ja que la salinització progressiva “és un problema importantíssim, perquè és molt difícil que es puguin recuperar i perquè la sal marina entra i va pujant fins a arribar al subsol”, adverteix.

Però el fet que el clima de moment no hagi estat tan significatiu com pugui semblar no és cap motiu de tranquil·litat per als experts, ja que és precisament la combinació de factors el que preocupa:“La pujada de temperatures provocarà més evaporació i transpiració de la terra. I això, en un context com el de les Illes, on l’excés de consum d’aigua i de transformació del territori ja s’han desbocat, provoca un escenari que ens obliga a prendre mesures amb certa urgència”, diu Morán.

Els autors de l’Atles de la Desertificació consideren que, per tant, és més important que mai “cartografiar aquests processos per entendre on i com s’està produint la degradació”, ja que el seu treball és una “foto fixa”, afirma Martínez Valderrama. El fet que hi hagi pocs treballs amb aquest nivell de detall i que facin servir el seu mètode no en facilita la comparació, però bona part dels especialistes coincideixen que, tant al conjunt d’Espanya com a les Illes, la situació empitjora. “Els darrers anys la població que viu a les zones més àrides ha crescut un 25%. Perquè, com és el cas de les Balears, ens agraden les zones àrides, ja que és on fa més caloreta i on s’està més bé, on hi ha més terrasses”, afirma l’autor.

Per descomptat, aquest fenomen d’increment de població també té molt a veure amb l’augment del turisme que “cerca el mateix, bones temperatures, fugint dels cels grisos del nord d’Europa. I és clar, en el moment de l’any en què fa més falta l’aigua, més població i visitants acudeixen a les zones àrides com les Balears, i provoquen un impacte molt elevat sobre els recursos hídrics”, explica Jaime Martínez Valderrama.

Precisament, “les dades incloses a l’Atles són extensives i detallades, amb mapes sobre zones àrides, ús del sòl, recursos hídrics, biodiversitat i impacte humà”, amb la intenció –diuen els autors– “que aquestes eines puguin ser útils tant per a científics com per a gestors i responsables polítics”. La comprensió adequada de la desertificació “és clau per frenar-ne l’evolució i preservar els recursos naturals”, especialment en territoris vulnerables com les Illes Balears, afirma Martínez Valderrama.

A Espanya, el 67,1% del territori es considera àrid, amb un 40,9% ja desertificat i un 60,9% en risc de desertificació, segons les dades oficials de l’Atles. Comparativament, les Balears presenten un percentatge molt més elevat de zones àrides, però una proporció de degradació similar dins del territori susceptible. Altres comunitats com Catalunya tenen un 53,5% del territori àrid, amb un 30,4% ja desertificat.

Els territoris insulars, amb el risc més gran

L’increment de la sequera, combinat amb la vulnerabilitat natural dels ecosistemes insulars, augmenta significativament el risc de desertificació i pot estendre el territori afectat més enllà de l’actual terç del territori. El cas més paradigmàtic és Formentera, en què el balanç entre els recursos hídrics disponibles de manera natural i la pressió humana és “completament insostenible”, confirma Enrique Morán.

Pel que fa a les bones notícies en matèria d’estat del sòl a les Illes, cal destacar l’augment de la massa forestal, fruit de l’abandonament del camp. Però això tampoc no és del tot positiu en termes de disponibilitat d’aigua, ja que “aquesta situació comporta alhora un consum més elevat d’aigua, un recurs ja limitat”, recorda Morán.

Els especialistes també adverteixen que lluny de minvar, la pressió urbana i turística continua creixent, cosa que genera encara una sobreexplotació més gran dels aqüífers i un augment de l’erosió del sòl, “processos que acceleren la degradació ambiental i fan més vulnerables els territoris davant l’aridesa”, segons el geògraf de la UIB. Aquesta combinació de factors climàtics, ecològics i humans converteix les Balears en un territori especialment fràgil, en el qual la desertificació pot avançar amb rapidesa si no s’adopten mesures preventives.

L’actual situació mostra que la desertificació no és només un risc futur, sinó un problema present que ja afecta una part significativa del territori balear. Les conseqüències d’aquest fenomen poden ser profundes, i afectar la productivitat del sòl, la disponibilitat d’aigua, la biodiversitat i la sostenibilitat de les activitats econòmiques, especialment el turisme, que depèn directament dels recursos naturals i del paisatge. “És un tema que molta gent no entén, perquè quan parles d’aridesa i desertificació molts no poden evitar pensar que és un problema llunyà i aliè. Jo sempre explic que el 80% de la població d’Espanya ja viu en una zona àrida, i per tant no cal esperar a veure un paisatge determinat, sinó que parlam del nostre entorn”, insisteix Martínez Valderrama.

Els experts reclamen que les autoritats públiques facin una acció immediata i coordinada “perquè el que no podem fer és regar més perquè fa més calor i s’evapora més aigua, o tenir més turisme que consumeix aquest recurs imprescindible al pitjor moment de l’any”, conclouen.