El Govern impugna el trasllat d'un menor no acompanyat de les Canàries a les Balears

PalmaL'Advocacia de les Balears interposarà un recurs contenciós administratiu davant un jutjat de Las Palmas de Gran Canària contra la resolució per la qual s'acorda el trasllat i la reubicació d'un menor estranger no acompanyat a les Balears. Així s'ha aprovat al Consell de Govern d'aquest divendres, segons ha informat el portaveu de l'Executiu, Antoni Costa, a la roda de premsa posterior.

Es tracta de la tercera proposta de trasllat d'un menor no acompanyat a les Balears a què l'Advocacia ha interposat un recurs. De moment, ha dit el portaveu, no hi ha arribat cap dels tres menors.

El recurs s'ha interposat contra la resolució de 4 de desembre del 2025 del delegat del govern a Canàries per la qual s'acorda el trasllat i la reubicació d'un menor estranger no acompanyat a les Illes. Aquesta resolució estableix que els serveis de protecció de la comunitat autònoma n'assumeixin la tutela i custòdia en aplicació del Reial decret llei 2/2025, de 18 de març, i el Reial decret 658/2025, de 22 de juliol, relatius a la gestió de situacions de contingència migratòria extraordinària.

Cal recordar que l'Advocacia de la comunitat autònoma de les Balears ha impugnat les dues normes, amb l'autorització del Consell de Govern. Segons l'Advocacia, la resolució del delegat del Govern "no motiva adequadament" la desestimació de les al·legacions presentades per la comunitat autònoma durant el període d'audiència.

En aquest sentit, s'adverteix la "vulneració" del procediment establert per al trasllat i la reubicació de menors, especialment per la manca de l'acord previ de la corresponent conferència sectorial.

A més, subratllen, la resolució "no té en compte" el nivell d'ocupació dels centres d'atenció especialitzada a menors estrangers no acompanyats a les Illes ni tampoc la situació d'emergència migratòria que el Govern ha reiterat diverses vegades que pateix la comunitat autònoma.

El sistema de protecció atén un total de 745 menors

Fonts de l'Executiu han assenyalat que el sistema de protecció i tutela de les Balears atén un total de 745 menors estrangers no acompanyats, una xifra "molt superior" a la capacitat ordinària assignada.

En aquest context, el Govern també ha posat de manifest les "deficiències" del Reial decret que fixa la capacitat ordinària del sistema de protecció de cada comunitat autònoma i assigna a les Balears una capacitat de 406 menors.

Segons l'Advocacia, aquesta assignació es fonamenta en criteris "insuficientment justificats", amb una aplicació "opaca i arbitrària" que "genera desequilibris territorials i vulnera el principi constitucional de solidaritat interterritorial".

Fons estatals per a les Illes

Paral·lelament, el Consell de Govern ha autoritzat la distribució entre els quatre consells insulars dels crèdits estatals destinats al finançament de l'atenció a menors migrants no acompanyats. La distribució es farà sobre la base d'un conveni subscrit entre el Govern i cadascun dels consells. El crèdit es deriva de les transferències del Ministeri de Joventut i Infància per un import de 100 milions d'euros per a totes les comunitats autònomes per cobrir els costos ocasionats per la sobreocupació i l'acolliment de menors, i que preveia 4,6 milions d'euros per a les Balears.

A aquest import s'hi afegeixen els 35 milions distribuïts a les Illes Canàries, Ceuta, Melilla i les Balears, territoris que el Ministeri reconeix que són "afectats per una pressió migratòria més gran que altres territoris de l'Estat espanyol pel fet de ser un punt d'accés preferent de les rutes migratòries amb destinació a Europa". Segons aquest criteri, Balears rep 3,2 milions d'euros, cosa que enfila el total a 7,8 milions d'euros per a la comunitat, que es distribuiran entre els consells tenint en compte l'acollida i la sobreocupació dels seus respectius serveis d'atenció al menor.