Els migrants que arriben a les Balears pateixen vulneracions sistemàtiques dels seus drets

PalmaL'informe Abandonament i violència institucional cap a les persones migrants, que han elaborat l'Institut Novact i Irídia-Centre de Defensa dels Drets Humans, deixa en evidència que la vulneració dels drets dels migrants que arriben a les Balears és sistemàtica. També assenyala els canvis que s'han produït en la ruta algeriana cap a les Illes: mentre que el 2023 el 70% dels migrants eren d'origen magribí, el 2025 la proporció s'ha invertit i el 70% dels migrants són de nacionalitats diverses. Les entitats destaquen l'augment de persones procedents de Somàlia, un país que té una taxa de reconeixement d'asil del 98%, un dret que tampoc no es compleix a les Illes. A més, el document remarca un fet conegut: la ruta algeriana és molt perillosa. El 2024 s'hi varen registrar 517 morts o desaparicions i durant 2025 han arribat 21 cadàvers a les costes de les Illes.

"En el moment del desembarcament, predomina un enfocament policial, amb pràctiques vexatòries i contra la integritat moral", ha assenyalat aquest dijous Clara Calderó (Novact) que ha presentat l'informe juntament amb Úrsula Ruiz (Irídia) i l'advocada d'Estrangeria Lola Puertas. Un exemple és que s'escriu el número d'identificació als cossos de les persones, en lloc de proporcionar-los una polsera. Més greu és el fet que, després d'una travessa terrible per la mar, els migrants que arriben a les Illes no reben una adequada "assistència mèdica i humanitària durant la fase de privació de llibertat al Centre d'Atenció Temporal d'Estrangers (CATE) de Son Tous". Calderó ha destacat que el govern espanyol fa deixadesa de funcions i que no hi ha "personal mèdic qualificat i contractat" i que l'atenció sanitària la donen els voluntaris que hi ha disponibles quan és necessari. D'aquesta manera, "no es garanteix l'atenció mèdica adequada a quadres clínics recurrents pel trajecte i altres patologies", ha reiterat, a més de recordar que, una vegada baixen els pics d'adrenalina pel trajecte, "els quadres clínics poden empitjorar". L'única resposta que les entitats que defensen els drets humans han rebut de la delegació del govern espanyol a les Illes és que "es treballa per millorar la situació".

Tampoc no hi ha "personal especialitzat en infància ni en protecció internacional", ha continuat Calderó, de manera que hi ha una detecció deficient de la vulnerabilitat de persones que han patit tràfic de persones, violència masclista, tortura o agressions sexuals. Si no es detecten les necessitats especials de les persones, "queden excloses del circuit de protecció". "Quan els infants no s'identifiquen com a tals, no tenen accés als seus drets, que són encara superiors als dels adults i estan reconeguts internacionalment.

Pel que fa a les condicions del CATE de Son Tous, "no compleixen els estàndards internacionals i assenyalats pel Defensor del Poble", ha remarcat Calderó, i ha qüestionat que "es privi de llibertat persones que han arribat en embarcació i que no han comès cap delicte". A més, Son Tous no té "instal·lacions adequades per a la infància ni per a situacions especials". Des del 2022, s'han detingut 12.397 persones, 1.168 de les quals eren infants. "Les instal·lacions tenen natura de calabós i les cel·les tenen barrots i els matalassos a terra. A més, les dutxes no funcionen i això és fonamental després d'una travessa per la mar", ha explicat Calderó. Pel que fa a les persones que tenen dret a asil, "el Ministeri de l'Interior no ha tramitat cap sol·licitud de protecció internacional a Son Tous", situació que deixa en evidència "la manca greu d'informació" sobre el dret a rebre protecció. A més, Calderó ha expressat la preocupació de les entitats pels mòduls limítrofs a Son Tous que s'obriran per acollir menors.

L'advocada Lola Puertas ha destacat que "manquen mitjans per a una intervenció adequada" i que els lletrats d'ofici han de treballar amb carències greus. "Manquen espais per a les entrevistes personals, temps i intèrprets [només n'hi ha un o dos per a totes les persones que hi arriben]". "Amb arribades massives no hi ha prou mitjans per a totes les entrevistes i es dificulta en gran manera la detecció de perfils vulnerables i de possibles demandants de protecció internacional", ha continuat. A més, els advocats no tenen accés als resultats de les proves per determinar si els migrants són menors.

Sense mitjans per a les peticions d'asil

Com Calderó, Puertas ha destacat que no hi ha mitjans per fer les peticions d'asil, de manera que els advocats només poden deixar constància "a un paper" que una persona demanda protecció internacional. "No tenim més eines", diu. Segons l'advocada, les Balears haurien de seguir el model canari, on la petició d'asil "es facilita des del primer moment de l'assistència, amb una cita immediata per tramitar la sol·licitud". En canvi, a Palma "ningú no surt del CATE de Son Tous amb una cita".

Per part seva, Úrsula Ruiz, ha explicat que l'informe inclou 46 entrevistes a "persones expertes d'àmbits diversos, activistes i institucions", a més dels resultats del treball de camp i d'observació. Les entitats també han dirigit preguntes a les institucions a través del portal de Transparència. "Les polítiques migratòries europees i estatals, com també la seva aplicació a les autonomies, generen situacions de vulneració de drets de manera sistemàtica, especialment en col·lectius que necessiten una protecció especial", ha remarcat Ruiz. "La gestió de la migració es fa des de l'òptica de l'emergència i la crisi, i es posen pedaços en lloc de tenir l'estructura adequada i uns serveis dotats per garantir els drets humans", ha afegit.

D'altra banda, Puertas ha qüestionat la fiabilitat de les proves preconstituïdes –abans del judici oral– que es fan servir per detenir els suposats patrons de les embarcacions que arriben a les Illes. "Les condemnes es basen en els testimonis que van en la pastera i entenc que s'aprofiten d'una situació de xoc per aconseguir una informació que tal vegada no és tan correcta com hauria de ser", ha explicat. Pel que fa a les peticions del Govern perquè Frontex treballi a les Balears, Puertas ha criticat que aquest organisme fa les entrevistes als migrants "sense assistència lletrada", quan "aquest procés hauria d'estar avalat per un advocat".