La ruta migratòria entre Algèria i les Balears, la més llarga i més perillosa

PalmaLa ruta migratòria entre les costes algerianes i les Balears està en constant transformació. Més enllà de l’augment d’arribades en el darrer lustre, també ha crescut la perillositat de la travessia; ha canviat el perfil de les persones que arriben, els motius que els empenyen i la resposta de les autoritats. El que va començar el 2018 com un degoteig puntual de persones que travessaven d’un país veí a l’altre, ara s’ha convertit en una ruta establerta, una de les més importants de la Mediterrània, a través de la qual surten persones que el seu camí comença a milers de quilòmetres de les nostres costes.

Els primers anys, les persones que arribaven a les Balears eren majoritàriament població d’Algèria, homes i normalment joves. Es tractava d’una ruta que sobretot servia d’escapatòria a la frustració que viuen molts dels joves del país, a la falta d’oportunitats i de llibertats. Un moment, l’any 2019, en què el país magribí també vivia un augment de les mobilitzacions, el conegut com a Hirak (que vol dir ‘moviment’ en àrab). Unes protestes que divendres rere divendres congregava milers de manifestants que demanaven als seus dirigents que fessin un pas al costat i s’obrís una transició democràtica. Aquesta mobilització va anar acompanyada d’una important repressió, especialment coincidint amb el període de coronavirus.

“Durant la pandèmia (2020) la ruta estava molt activa, sobretot després de les protestes. Sortien moltes famílies. Especialment de la zona oest del país cap a la Península”, explica Helena Maleno, fundadora del col·lectiu Caminando Fronteras. Ara bé, relata que amb el temps va anar canviant el perfil, van començar a detectar un augment de nins i sobretot de sortides de la zona d’Alger, que és el punt habitual de partida cap a les Balears. “A partir del 2023 es consolida més la ruta Balear. Ho fan amb embarcacions en pitjors condicions, també comencen a aparèixer altres perfils que arriben d’altres països del continent africà”, relata.

Més arribades

Fa dos anys es va començar a normalitzar l’arribada de persones que provenen de l’Àfrica occidental (Mali, Guinea, Gàmbia, entre d’altres), a les quals aquests darrers mesos s’han sumat d’altres que venen de l’altre extrem del continent, de Somàlia, el Sudan i el Sudan del Sud. “Continuam trobant molta infància, adolescents i dones que creuen”, detalla Maleno. Segons un informe de Caminando Fronteres, l’any passat, el 40% de les persones que sortien d’Algèria no eren originàries d’aquest país magribí; enguany, aquest percentatge ja ha superat el 50%. Aquesta transformació i canvi de perfil es deu també a l’augment de la repressió, intercepció de pasteres i deportacions a partir del 2023 cap a la població migrant a Tunísia i Líbia, que és per on habitualment intentaven el trajecte.

L’augment ha suposat també la necessitat d’habilitar espais a les Balears per acollir les persones que hi arriben. “El canvi de tendència ha obligat a habilitar noves infraestructures i recursos”, expliquen fonts de la Delegació del govern espanyol. El 2021 es va habilitar l’antiga caserna de Son Tous a Palma com a ampliació de les dependències policials en els moments que necessiten més espai. Actualment, també s’està treballant per crear dues zones d’acollida a les persones vulnerables a les dependències de l’Autoritat Portuària de Palma i Eivissa. Es tracta de recintes amb cases modulars on les persones poden passar el vespre mentre esperen ser traslladats en ferri a la Península. Diferents organitzacions han denunciat que algunes de les persones, entre elles dones, han hagut de passar la nit al carrer aquest estiu abans de poder embarcar.

Perfils més vulnerables

L’origen de les persones que arriben a les Balears ha canviat, també el motiu pel qual hi arriben. Aquests darrers mesos ha pujat el nombre de persones que escapen d’un conflicte o d’una persecució, que és la diferència que jurídicament distingeix una persona migrant d’una refugiada. S’ha evidenciat sobretot amb l’arribada, a partir de finals de l’any passat, de persones des de Somàlia, un país al corn d’Àfrica, a gairebé 6.000 quilòmetres de les Balears. Una ruta que pot suposar entre un i tres anys de camí, violència i extorsió per part de les màfies.

“Gran part de les arribades reflecteixen perfils amb necessitats de protecció internacional, en un context marcat per la difícil situació als països d’origen. Moltes d’aquestes persones es veuen forçades a fugir a causa de la violència, la persecució i el conflicte”, explica Paula Barrachina, portaveu de l’agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) a Espanya. També han detectat persones originàries de Mali i Burkina Faso, entre d’altres.

Segons precisen fonts de la Delegació del govern, moltes d’aquestes persones són acollides a través del sistema humanitari que habilita l’executiu central a través de la Creu Roja. A les Balears reben una primera assistència abans de viatjar a la Península on són acollits a diferents centres gestionats per organitzacions humanitàries. “A Mallorca només hi ha un centre de 44 places i sol estar ple. Un cop a la Península els equips jurídics de les entitats sí que duen a terme tot el procés perquè les persones puguin sol·licitar l’asil”, explica Lidia Hernández, Coordinadora Estatal d’Acció Humanitària de Comitè Espanyol d’Ajuda al Refugiat (CEAR). Relata que són persones que han patit violència, tant al seu país com durant el periple per arribar a les Balears, com ara tortura o violència sexual.

Cada cop més perillosa

La ruta Balear és la més perillosa de totes les que surten d’Algèria, la més llarga i una a les que trobam més desaparicions i morts. En els darrers cinc anys també s’ha observat com les embarcacions que utilitzaven s’han anat precaritzant, són de pitjor qualitat i també ha augmentat la mitjana de persones per pastera: si als inicis era difícil trobar més de quinze persones per barca, actualment en podem trobar alguna amb quasi el doble d’ocupants. Precisament, en molts cops, són les pasteres en les quals viatgen els migrants no algerians que van més carregades.

Segons l’Organització Internacional per les Migracions (OIM), Algèria va representar el nombre més alt de morts registrades en la zona oest de la Mediterrània. Un total de 288 l’any passat, “a causa d’una sèrie de naufragis mortals, sovint invisibles, davant de Boumerdes, Dellys, Tipaza i Orà, així com nombroses desaparicions vinculades a intents d’arribar a les Illes Balears o a Almeria”. A aquestes xifres, cal sumar les persones que van perdre la vida ja en aigües espanyoles.

Segons l’ONG Caminando Fronteras, la xifra és de 517 persones que han perdut la vida intentant arribar a les Balears o la Península. Expliquen que enguany, la ruta algeriana ja acumula 328 víctimes, la “majoria”, precisen, tenien previst arribar a les Balears.

Enguany també han augmentat el nombre de cadàvers que han arribat a les costes. Segons expliquen fonts de l’ONG, això permet inferir que alguns dels naufragis es van produir relativament a prop del litoral: “Planteja interrogants urgents de respondre sobre les raons per les quals no es van detectar ni es van cercar aquestes persones a temps, malgrat les alertes rebudes”.