Júlia Colom: “Fa temps que Palma ja no és la capital cultural de Mallorca”

ManacorLa cantant i compositora Júlia Colom (Valldemossa, 1997) ja té data i espai per presentar el seu segon disc, Paradís, a Manacor. Serà el pròxim 7 de març a l’Auditori en el que suposarà, de fet, la seva estrena en directe a Mallorca. Les entrades ja són a la venda.

El ‘Paradís’ al que fa referència el títol… és a allò perdut, a la Mallorca que ja no hi és?

— No va per aquí. M’estava donant compte, mentre feia el disc, que estava en un procés de recerca per arribar a un ideal personal, que les lletres intenten expressar. El cercar i l’intentar trobar el què passa, un moment intangible. Duc anys dins la vintena i potser ara estic més reflexiva sobre el pas del temps i tot el que em passa. Moltes de les cançons del disc parlen d’espera i recerca. D’un lloc ideal on no hi estat mai, però que me dóna una direcció cap allà on vull arribar.

Quines diferències i quines connexions hi ha entre el primer disc, ‘Miramar’, i aquest segon?

— Miramar va ser una carta de presentació. Que encara que en vaig quedar contenta, potser sonava més eclèctic, més folk. Tenia 3 o 4 cançons eren tonades, en una mescla a nivell de sonoritat de la primera a la darrera cançó.

— A Paradís la producció basada en la guitarra espanyola i veu com a elements principals, hi és molt present. I una cosa que també m’ha agradat molt és que he tornat a agafar el llaüt del meu padrí. Venc d’una família, la Colom, on sempre s’ha cantat la Sibil·la i ja de petita he tengut aquesta influència de la tradició. Sempre he cantat molta amb la família. El llaüt és com un fil conductor que no he volgut deixar perdre.

—

El disc ‘pinta’ entorns molt referencials però amb melodies que transiten allò oníric?

— El disc xerra molt i hi ha una connexió molt forta amb elements de la natura: parla de la terra, de l’aigua, de la mar… De fet sempre m’hi he sentit molt connectada, perquè pens que me clarifica les idees, és una sensació que me passa molt sovint.

Té un punt cinematogràfic també?

— No voluntàriament.

Hi ha dos videoclips ja fets per ‘Paradís’. Són tan necessaris com abans per la promoció d’un disc o es fan per amor a la imatge?

— Dins la música no hi ha cap ciència certa, en el sentit que no sé si serveixen per més per promocionar o són més un reflexe de les cançons. He progurat que tant Sa teva barca com T’he cercat duguin el mateix missatge però en imatges; de la manera més fidel. En tot cas, primer sempre va la cançó.

A l’hora de composar, la mou més el dubte o la curiositat?

— Del dubte és del que personalment escric més. Tenc aquesta sensació de perseguir un ideal. Em permet desenvolupar-me com una persona ambiciosa. Mentre quedi el dubte tot és més interessant.

El so tradicional, encara que les cançons tenguin una part electrònica cada cop més important, és inherent a Júlia Colom?

— No tenc cap pretenció en sonar d’una determinada manera de forma premeditada. Com que hi ha tantes cançons populars i tonades dins la meva biblioteca mental, és inevitable que el resultat en sigui proper. Però en aquest cas 10 de les 11 cançons són pròpies, per exemple. En qualsevol cas, n’estic tan impregnada que també no en vull escapar.

Les lletres són clares però la música difumina el resultat final en un joc molt interessant…

— La intenció era que el missatge del disc fos el més obert possible, que hi hagués màgia per a qui l’escolta. Crear una espècie d’univers o un món amb tot això. Sense per això haver-me d’explicar tant. He volgut fer-ho com a més sensorial per llevar-li pes.

Què hi podrem veure a la presentació de dia 7 de març a Manacor, i per què encara no l’ha presentat a Palma, per exemple?

— Estam preparant un concert molt especial. És un disc que únicament hem presentat per ara a l’Auditori de Barcelona, a Roma i a l’espai Conde Duque de Madrid. Ara la següent aturada ja és a Manacor. És un tema logístic, però també perquè fa molt que Palma ja no és la capital cultural de Mallorca. Falten molts llocs per tocar, per exemple, i no és una ciutat senzilla. És una capital que no fa de capital. A mi ja me sembla bé començar aquí per Manacor. Hi venc molt per Manacor i m’hi sent molt bé, encara que només hi hagi actuat una vegada i en un format molt petit.

Visualment serà també especial?

— Hi haurà una posada en escena treballada amb Claire O’Keefe i una sèrie de col·laboracions durant el concert. Tot està assajat al mil·límetre perquè quedi molt bé.

On va ara?

— Actuaré aquest diumenge, 8 de febrer, als Premis Gaudí del cinema català, que es fan al Liceu de Barcelona.