De germans, germanes, nebots, concos i cavallers

PalmaDe jovenet passàvem sovint per Cas Concos des Cavaller de camí a Santanyí. Imaginava sempre històries relacionades amb aquell cavaller. Fins que un dia em vaig demanar qui devien ser els concos d’aquell cavaller. A Mallorca s’usa encara el mot ‘conco’ –variant d’‘oncle’– per referir-se al germà d’un pare o d’una mare. També hi ha ‘blonco’, una altra variant del mateix mot, usada també a Eivissa. En certs parlars del català continental s’usa ‘conco’ per a un home que no s’ha casat, un fadrí vell. És un mot compartit amb l’occità i el francès, que ha estat manllevat per diverses llengües germàniques com l’anglès ‘uncle’, l’alemany ‘Onkel’ (existeix també ‘Oheim’, però es considera arcaic).

Però, què volem dir quan deim ‘oncle’, o ‘cosí’? Sembla que ens referim a una relació entre dues persones, com a membres d’un grup; unes relacions que, mirant l’arbre familiar, van en una direcció: per exemple, en Toni és pare de na Bel, però en Toni és fill de na Joana. Fàcilment ens podem imaginar una mena de fletxa que va cap amunt o cap avall dins l’arbre, depenent del que vulguem especificar.

Va ser justament quan estudiava alemany, que me’n vaig témer que en neerlandès no diferenciam entre ‘cosí’ i ‘nebot’. En els dos casos deim ‘neef’ (si és home) i ‘nicht’ si és dona. Com pot ser mai? Si són coses clares i diferents en català. Què ha passat aleshores amb les relacions, i amb les fletxes de l’arbre familiar? Vaig haver de demanar a familiars i repassar diccionaris, perquè ho trobava molt estrany. ‘La lògica’ del meu català em deia que hi havia d’haver una paraula diferent per a cada nivell de la família, i per a cada direcció de la relació, perquè eren conceptes diferents. Però és així, en neerlandès no es diferencien. Els alemanys tenen ‘Neffe’ i ‘Nichte’ per a nebots i manllevaren del francès els mots ‘Cousin’ i ‘Cousine’, absolutament transparents per a nosaltres (tenen en certes variants ‘Vetter’ per a cosí i ‘Base’ per a cosina).

Excentricitat neerlandesa

Aquesta excentricitat neerlandesa resulta que és compartida pel hawaià, una llengua de l’altre cap de món, i per certes varietats del basc. L’exemple del neerlandès ens avisa que les llengües del món poden crear un lèxic molt diferent per descriure la família. No podem donar per segur que trobarem els mots equivalents al nostre català, encara que sigui una llengua que es parla a uns quilòmetres de distància de la nostra. Això es veu en el basc: el seu terme de ‘germà’ o‘germana’ canviarà depenent de si qui té aquest familiar és un home o una dona: per dir que en Pere té un germà, diuen que té un ‘anaia’, però si na Margalida té un germà, aleshores diuen que té un ‘neba’ (o un ‘anaia’, depèn del dialecte). En canvi, el terme ‘germana’ té dues formes completament diferents: En Pere té una ‘arreba’, però na Margalida té una ‘ahizpa’.

Això ens indica que el basc codifica qualque cosa més que no la relació dins l’arbre familiar, sinó també la perspectiva del sexe de la persona de referència: abans la referència era en Pere, al segon cas era na Margalida.

Altres llengües del món fan aquestes diferències, i de més complicades fins i tot. La llengua lakhota d’Amèrica del nord també diferencia ‘germà’ de ‘germana’, depenent de si qui parla és un home o una dona. Però a més, té formes diferents depenent de si és un germà gran o un germà petit. És a dir, que en un mot tenen en compte la relació familiar, el sexe del referent, i si aquest familiar és major o més jove que el referent.

D’altra banda, els cosins no sempre els diferenciam gaire: si és proper, fill d’oncles, deim un ‘cosí bo’; i si aquest té un fill, direm ‘fill de cosí’. És a dir, que simplement hi afegim un matís per poder diferenciar quin lloc ocupa al nostre arbre genealògic. En castellà, als més propers, els diuen ‘primos hermanos’. I als altres, ‘primos segundos’, ‘terceros’, etc. En canvi, Lakhota usa paraules completament diferents, i a més a més té en compte si aquests cosins ho són per via materna o per via paterna. Som conscient que això no anima gaire a apuntar-se a cursos de lakhota.

Un aspecte que no totes les llengües especifiquen igual és el de la relació de les persones que, via matrimonial, ingressen a la família. Aquí nosaltres sí que tenim un sistema ben específic i detallat: ‘sogre’, ‘sogra’, ‘gendre’, ‘nora’, ‘cunyat’, ‘cunyada’. Els anglesos ho simplifiquen afegint-hi simplement ‘in law’ (‘de llei’): ‘father-in-law’, ‘mother-in-law’, ‘son-in-law’, ‘daughter-in-law’, ‘brother-in-law’, ‘sister-in-law’. Fins i tot tenen ‘cousin-in-law’ per a la persona casada amb un cosí, allò que nosaltres en diríem un ‘cosí polític’.

Hem vist que els termes familiars poden codificar diferents tipus d’informació, i que això depèn de cada llengua. Però també hem vist que no totes les llengües codifiquen els mateixos conceptes familiars.

Organització com a grup

L’esquema de la família és una cosa que s’aprèn precisament parlant amb gent del nostre voltant, de la nostra família, de manera gairebé intuïtiva. Per què ho feim, i per què ho podem fer? No hi ha una resposta clara ni senzilla. De qualque manera, estructurar i classificar els membres de la família ens ajuda a organitzar-nos com a grup social, alhora que reforça la nostra identitat com a membres d’un grup concret. El que passa és que no hi ha un grup social universal, sinó que n’hi ha diversos, depenent de la història de cada cultura. L’antropòleg Dwight W. Read, especialitzat en l’estudi de les relacions familiars i la lògica que els basteix, les relaciona amb l’evolució cultural que ha acompanyat l’evolució de l’ésser humà durant milions d’anys. El professor Read considera que aquesta capacitat de pensar en l’estructura familiar és recent, conseqüència de la important evolució de la cognició que ha experimentat la nostra espècie, i seria un tret que ens diferencia dels altres grans simis i, per tant, una innovació de l’Homo sapiens.