El fracàs d'un sistema que hauria de protegir
Musa va arribar a la cita de l’entrevista nerviós. No havia dormit perquè havia passat la nit escrivint què volia explicar exactament sobre la seva història. Necessitava tenir les peces del puzle ordenades. Va avisar al centre de menors que complia 18 anys. Ningú va atendre el seu advertiment i, quan la Policia va certificar la seva partida de naixement, el varen tirar al carrer. El sistema el va rebutjar i va perdre qualsevol oportunitat d’accedir a la xarxa de recursos públics. El seu cas no és únic. Segons el seu relat, i com han constatat treballadors del tercer sector, un amic seu va acabar implorant, presa del plor i la por, a la porta d’una entitat solidària perquè el deixassin dormir davall sostre. Li varen fer un lloc que no tenien.
Mentre Vox difon un discurs d’odi que criminalitza els que arriben en pastera, els associa amb la delinqüència i els culpa de consumir recursos com la sanitat pública –com si qualsevol que compra i consumeix no estigués pagant impostos–, el PP oscil·la entre la decència i la responsabilitat social i no perdre de vista els vots que pot rapinyar al soci dels exabruptes.
Més enllà de les baralles de tota la legislatura, els organismes responsables de la tutela de menors i de la seva emancipació ignoren les falles del sistema. A l’IMAS no valoren “casos particulars”, com si això no anàs de persones. I el Govern reconeix de manera velada les conseqüències que la demanda sigui més gran als recursos disponibles. No dubt del treball compromès, valuosíssim, difícil i sobrecarregat dels que vetlen per la protecció dels menors i del seu pas a la vida adulta, però testimoniatges com el de Moussa que recull l’ARA Balears haurien de promoure una investigació entre les fundacions del tercer sector amb actuacions qüestionables.
El sistema ha de vetlar pel compliment dels protocols, fins i tot quan aquesta gestió està externalitzada. Ha d’esbrinar si els menors estan rebent la informació i els recursos que l’Administració ofereix i depurar responsabilitats.
La solidaritat ciutadana és admirable, però no hauria de ser el substitut de les obligacions polítiques. Ningú ha respost a les preguntes de Moussa, que si avui té una llar i un futur no és gràcies a les institucions. Si fos per elles, seria al carrer.
