Quan la llei arriba abans que els recursos: Radiografia de la regularització de migrants

PalmaEl procés extraordinari de regularització de persones migrants impulsat pel govern espanyol es veu com una oportunitat “històrica” per a desenes de milers de persones en situació administrativa irregular a les Balears. Tanmateix, juristes i professionals del dret també adverteixen de mancances tècniques i dificultats d’aplicació que han generat incertesa i col·lapses puntuals en els primers dies.

A la Clínica Jurídica de la Universitat de les Illes Balears, estudiants de Dret en pràctiques, advocats col·laboradors i professorat treballen intensament per orientar les persones interessades a acollir-se al procés. Altres associacions com Càritas i Laissez Passer també ofereixen assessorament sobre el procés a aquestes persones. La majoria fa anys que resideixen a l’estat espanyol en situació irregular, sovint en contextos de vulnerabilitat o risc d’exclusió social.

Davant l’allau de consultes, el servei s’ha hagut de reorganitzar. Les sessions individualitzades habituals han donat pas a reunions grupals, tant a la Fundació Monti-sion de Palma com a la Fundació Pa i Mel de sa Pobla, on s’expliquen els requisits, la documentació necessària i els passos a seguir. “L’objectiu és que el màxim nombre de persones pugui regularitzar la seva situació i surti d’aquí amb una solució”, explica el coordinador de la Clínica, Sebastià Arbós.

Il·lusió i incertesa

Els professionals detecten un doble sentiment entre les persones que s’hi acosten: il·lusió per la possibilitat de regularitzar la seva situació i, alhora, preocupació per no arribar a temps o trobar obstacles administratius. Segons la directora de la Clínica, Margalida Capellà, també han rebut queixes per manca de suport institucional en alguns moments del procés. Aquestes demandes se sumen a les denúncies per part de funcionaris de Serveis Socials de l’Ajuntament de Palma fa uns dies, que asseguraren haver rebut ordres polítiques per no reforçar el servei d’atenció als ciutadans.

Amb tot, els juristes valoren positivament la mesura. “Per la via ordinària, la regularització és molt més llarga i complexa”, assenyalen. També remarquen l’impacte directe que pot tenir en la vida de les persones: “La manca de papers és una forma d’exclusió social”.

Requisits imprevists i col·lapses

Una de les principals dificultats detectades és l’aparició de requisits no previstos inicialment. En concret, l’obligació d’acreditar la situació de vulnerabilitat en determinats casos ha generat un increment sobtat de la demanda de certificats. Aquest fet explica, segons Arbós, les llargues coes registrades en algunes oficines d’atenció ciutadana, especialment a Palma. “S’havia assessorat molta gent perquè preparàs documentació amb antelació, però aquest requisit va aparèixer de cop i moltes persones el varen haver de sol·licitar”, explica.

Els experts també apunten que aquest requisit no figurava en els primers esborranys de la norma, fet que ha contribuït a la desorganització inicial. Tot i això, Arbós es mostra comprensiu amb els ajuntaments: “Els treballadors municipals no s’esperaven aquest volum de sol·licituds”.

Manca d’entitats col·laboradores

A aquesta situació s’hi afegeix la manca d’entitats col·laboradores acreditades per emetre certificats. Fins fa pocs dies, aquests documents només els podien expedir els ajuntaments. Recentment, el Ministeri d’Inclusió ha reconegut la Fundació Monti-sion i la Comunitat d’Oblates del Santíssim Redemptor, totes dues de Palma, com a entitats col·laboradores, i es preveu que se n’hi sumin d’altres pròximament, fet que podria alleugerir el procés.

Casos de possible discriminació

Els juristes també alerten de situacions de greuge comparatiu. En concret, les persones que iniciaren fa mesos un procés d’arrelament per la via ordinària –més exigent i encara pendent de resolució– no poden beneficiar-se de determinats avantatges del nou procediment, com la possibilitat d’incloure els fills en una mateixa sol·licitud.

“Això genera una situació clarament discriminatòria”, assenyalen. “Persones que han seguit la via legal durant mesos poden quedar enrere respecte de les que ara s’acullen al procés extraordinari”. En aquest sentit, proposen que l’Estat habiliti mecanismes per integrar aquests casos.

Obstacles per a la unitat familiar

Una altra dificultat habitual és acreditar la unitat familiar, un requisit alternatiu a la vulnerabilitat. Moltes persones no estan empadronades, la via més senzilla per demostrar aquesta vinculació, sovint a causa de les dificultats d’accés a l’habitatge i la manca de contractes formals de lloguer.

Falta de coordinació i informació

Els experts també troben a faltar més informació i eines per als professionals que han d’acompanyar les persones durant el procés. Proposen la creació d’un òrgan específic que centralitzi criteris i resolgui dubtes, similar al que fa la Junta Electoral en períodes electorals.

Tot i que el termini per presentar sol·licituds finalitza el 30 de juny, els juristes preveuen que el procediment s’allargui diversos mesos, ja que cada cas s’haurà d’analitzar individualment i després s’obrirà un període d’al·legacions. A més, l’agost és inhàbil administrativament. Segons Capellà, hauria estat necessari preveure un reforç estructural de recursos humans per fer front al volum de feina, possiblement mitjançant un dispositiu extraordinari similar a una oferta pública.

Malgrat totes aquestes dificultats, els professionals confien que el procés compleixi l’objectiu i permeti regularitzar el màxim nombre de persones possible. “És una oportunitat que pot canviar vides”, conclouen.