El ‘calabós’ on retenen 72 hores els migrants que arriben en pastera a Mallorca

PalmaMentre que l’extrema dreta continua la seva ofensiva contra els migrants, entitats com l’Institut Novact i Irídia Centre de Defensa dels Drets Humans denuncien les condicions en què es troben les persones que arriben a Mallorca en pastera. Per part seva, les institucions matisen la gravetat d’algunes situacions i assenyalen que les complicacions es donen quan hi ha pics d’arribades, uns pics que baten rècords i exigeixen estructures més adequades per donar un tracte digne a les persones que afronten un viatge perillós i llarg a la recerca de millors condicions de vida.

Els migrants que arriben a Mallorca de manera irregular passen pel Centre d’Acollida Temporal d’Estrangers (CATE) de Son Tous. Un mal punt de partida per a les entitats humanitàries. “Els CATE solen ser comissaries, edificis o mòduls prefabricats (el cas de Son Tous) tancats, on es troben detingudes les persones després de la seva arribada per vies no regulars per procedir-ne a la ressenya policial i atenció humanitària” (les cometes són de l’informe sobre Vulneració de drets humans en la frontera sud de l’Estat espanyol, d’Irídia i Novact). D’aquesta manera, les persones estan privades de llibertat fins a 72 hores, malgrat que no han comès cap delicte. A més, els CATE funcionen “sense una regulació” ni “normes de funcionament intern” de les quals s’informi els migrants, una situació que, a més de les associacions de drets humans, també ha denunciat el Defensor del Poble.

El centre de Son Tous, que depèn del Ministeri de l’Interior, es va habilitar per acollir un màxim de 150 persones –les obres es varen fer el 2022. Es tracta d’unes instal·lacions que, segons reconeix el delegat del govern espanyol, Alfonso Rodríguez, “no són adequades” per a la xifra d’arribades que hi ha en l’actualitat. Segons les dades del Ministeri de l’Interior, el 2024 varen arribar 5.882 persones i els primers nou mesos del 2025, en varen ser 5.909. Per pal·liar la situació, el govern espanyol ha habilitat unes carpes al port de Palma que començaran a funcionar en qüestió de dies, assegura Rodríguez. Les carpes no es consideren la solució definitiva, però Son Tous es va posar en marxa també com a equipament provisional.

Ni uns mínims

“Son Tous no compleix ni uns mínims. És un bon exemple de com persones que no han comès cap delicte han d’estar a unes instal·lacions policials de detenció”, lamenta Clara Calderó (Novact). Segons la informació que les entitats varen reclamar a Interior via el portal de transparència, 5.749 homes, 368 dones i 654 infants i adolescents varen estar detinguts al CATE de les Balears en 2024 –el Ministeri no va facilitar dades desagregades per centres, malgrat que se li varen reclamar. Segons l’informe d’Irídia i Novact, les instal·lacions del CATE de Palma “són un calabós”. El document detalla que hi ha 15 cel·les amb una capacitat per a 10 persones cadascuna, “sense mobiliari, només amb els matalassos a terra”. Les dutxes són deficients –són persones que han estat molt de temps enmig de la mar– i, si manquen polseres amb número d’identificació, hi ha hagut casos en què s’ha escrit a la mà o al braç. “No és el que toca. Si ha passat, haurà estat de manera ocasional, supòs. S’ha d’evitar. No estam aquí per marcar la pell de ningú”, diu el delegat del govern espanyol. D’altra banda, l’ARA Balears ha contactat amb el Ministeri de l’Interior que, a diferència de Rodríguez, nega que això hagi passat.

“És important assenyalar que no són delinqüents, malgrat que els tracten com a tals”, assenyala l’activista de Podem Lucía Muñoz. “La sensació és que la política de la delegació del govern espanyol és cridar l’atenció com menys, millor i s’invisibilitzen aquestes persones”, afegeix.

Tampoc no hi ha una atenció mèdica per part de professionals contractats –Irídia i Novact subratllen que la fan voluntaris–, espais adequats per fer entrevistes individuals ni intèrprets per fer possible la comunicació. “Hem parlat amb el Col·legi d’Advocats, i sabem que tenim marge de millora”, diu el delegat, que assenyala que hi ha llengües que no són senzilles de trobar. “Manquen mitjans per a una intervenció adequada”, remarca l’advocada d’Estrangeria Lola Puertas, de manera que “es dificulta en gran manera la detecció tant de perfils vulnerables com de possibles demandants de protecció internacional”.

Les peticions d’asil són un dels problemes més greus a Son Tous. El delegat del govern espanyol reconeix que se’n fan “molt poques”, mentre que fonts properes al CATE assenyalen que directament no se’n fan. “La majoria dels migrants tenen les Balears com una etapa més en el seu viatge. Si la seva destinació és al nord d’Europa, no la demanen aquí. Però tot és millorable”, comenta. Ara bé, l’experta en Dret Internacional Margalida Capellà considera que aquest argument “no té sentit”. “Segons el reglament del Conveni de Dublín [llei europea que determina quin estat membre és responsable d’examinar una sol·licitud d’asil] si una persona demana asil a un estat membre i es demostra que ha entrat per un altre, no li concedeixen. S’ha de demanar al primer país d’entrada”, aclareix.