15/07/2021

Tribunals que fan política

2 min

Que les altes instàncies judicials d'un país prenguin decisions en clau inequívocament política, per intervenir des del poder judicial en la governança i afavorir interessos de part, vol dir que l'estat de dret, en aquell país, està en entredit. És això el que succeeix a Espanya, i la sentència del Tribunal Constitucional que tomba el primer confinament decretat en el seu dia (març de 2020) pel govern de PSOE i Unides Podem, en resposta a un recurs de Vox, n'és una nova mostra.

El TC va quedar partit en dos per aquesta decisió, i pretendre —com s'està fent aquests dies— que això va succeir per una pura qüestió de tècnica jurídica és, com a mínim, ingenu. És cert que el desempat entre els magistrats el va resoldre el vot de qualitat de la vicepresidenta, Encarnación Roca, afilerada dins el sector “progressista” del Tribunal. I que les resolucions i les sentències dels alts tribunals estaran motivades i ben argumentades i construïdes jurídicament, perquè ja no en faltaria d'altra. Però tot això no vol dir que no tinguin un contingut polític més que evident, que es manifesta amb una rotunditat inaudita en una sentència que du ni més ni menys que cinc vots particulars. En temps recents, el TC ha fet una àmplia collita de vots particulars en temes espinosos que afecten justament els drets civils i les llibertats fonamentals, en particular dels magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, que darrerament han presentat vots particulars de gran transcendència: per exemple, contra la sentència del judici del Procés, o contra les condemnes a presó que es van aplicar als indignats que van fer el setge al Parlament de fa deu anys.

Parlant en plata, la sentència del TC contra el confinament desmunta tota l'estratègia anticovid del govern espanyol (que, tret de les qüestions puntuals que vulguem discutir, va ser la correcta, en consonància amb la de la resta de la Unió Europea i en un moment de màxima alerta sanitària) i dona retrospectivament la raó a Ayusos, revoltes de Cayetanos i negacionistes de tota casta i pelatge. Va tenir un precedent fa uns dies en la sentència de Balears, igualment greu, que deixava sortir 175 estudiants que havien estat posats en quarantena per ser contactes estrets, amb l'argument que se'ls conculcaven llibertats. És irònica tanta preocupació per “les llibertats” quan qui està al darrere d'aquestes decisions judicials són partits com el PP o Vox. Que el Constitucional atengui i doni la raó als recursos de l'extrema dreta, o que la mateixa extrema dreta pugui exercir l'acusació particular a la sala segona del Suprem (com va passar a l'esmentat judici del Procés) és fer política des de la justícia, i política de la més baixa. Aquest mateix dijous, curiosament, el mateix Constitucional ha rebutjat un altre recurs, d'una neta d'una víctima dels franquistes, per localitzar la fossa comuna on són enterrats l'avi d'aquesta dona i el poeta Federico García Lorca, assassinats tots dos pels feixistes. Segur que l'argumentació jurídica d'aquest rebuig deu ser impecable.

stats