Tot recordant Petra Karin Kelly
De Petra Karin Kelly, el que més cridava l’atenció era la seva aparent 'fragilitat', que contrastava amb l’aclaparadora vitalitat i energia que desprenia. Manifestava una vehemència contundent quan defensava els seus ideals, però sempre des d’unes formes correctes, tant si es tractava de desmuntar les estructures dels imperis armamentistes i militars des de la no violència com si calia defensar la independència del Tibet.
Al llarg de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, Petra Kelly es convertí en una icona mediàtica disposada a defensar les seves idees per qualsevol mitjà amb una vitalitat que ens desbordava. Sincerament, ens va sorprendre. No havíem sentit a parlar gaire de la defensa de l’ecologia, ni que poguéssim viure en un món sense armes ni violència. Amb el pas dels anys, les circumstàncies han demostrat el valor que tenien les seves idees des del principi. Aquest mes d’octubre recordarem que fa trenta anys que va morir de manera violenta, just quan tenia quaranta-quatre anys. La policia federal alemanya va concloure que la tardor del 1992 la seva parella li va disparar i després se suïcidà també amb un tret, al pis que compartien a Bonn. Gert Bastian –el seu company– era un general a la reserva de la Bundeswehr, amb experiència militar al front oriental durant la II Guerra Mundial. Bastian havia evolucionat cap als postulats ideològics de la defensa civil no violenta. Va treballar amb Petra i altres activistes en la creació del partit dels Verds, a la llavors coneguda com a República Federal Alemanya. Per cert, sent curiositat per saber què diria ella –si fos viva– en veure que 'els verds' alemanys han aprovat fa poc un augment substanciós del pressupost militar del seu exèrcit o Heer. O quan impulsen a Ucraïna la defensa armada, en comptes de potenciar la defensa civil no violenta. 'Arma', entre cometes, que gairebé sempre sol esser més eficaç que l’estrictament militar.
Els anys setanta i vuitanta, en plena Guerra Freda entre el món capitalista i el comunista, Petra Kelly va lluitar per un sistema europeu de seguretat col·lectiva imaginatiu i creatiu, va contraposar a la política de l'OTAN el concepte de defensa civil i social. Una vegada i una altra, Kelly va parlar de l'estratègia no violenta que fa que les societats siguin ingovernables per als agressors de dins o de fora. Recordau les imatges que ens arribaven de la població civil ucraïnesa els primers dies de la invasió russa? La gent parlava als joves soldats, aturaven els tancs amb les mans. Aquesta imatge tan potent va desaparèixer de les pantalles de manera fulminant i no s’ha tornat a repetir. Per què? A la seva obra 'Per un futur alternatiu, editada per Paidòs, quan Kelly va voler resumir l’essència d’una política de seguretat inspirada en la resistència civil, va escriure: “Les guerres acabaran quan la gent es negui a combatre. Un poble independent, enginyós i amant de la llibertat, que està preparat i organitzat per a resistir l’agressió no pot esser conquerit. Els tancs i els míssils no poden dominar una societat que no vol cooperar”. Aquesta era Petra Kelly, la dels anys de joventut.
De fet, el seu llegat ens resulta tan actual, especialment quan ara veiem allò que passa amb els joves russos que surten en desbandada cap a l’estranger perquè volen arribar a vells i saben que no han perdut res a les terres del Dniéper o del Donbas. Els interessos de Putin, de les empreses de petroli o d’armament no són els seus. Tenim un futur apassionant al davant.
Retornem a Petra Kelly. Com he arribat a la seva memòria i a recobrar el seu llegat? Fa uns dies que vaig a la recerca de noms i llinatges de persones que al llarg de la seva vida varen viure i exercir la 'carrera' militar i que en un moment donat varen fer un gir de 180 graus i abraçaren els postulats de la no violència. Dins els món anglosaxó trobam alguns casos d’alts comandaments que feren el salt de manera valenta. Especialment arrel del conflicte amb l’Índia i la seva independència. Tot seguint aquest fil vaig retrobar Petra Kelly. I és que fa anys que els escrits i les ensenyances de Gandhi, Gene Sharp, Tolstoi, Luther King i Richard Gregg em varen trobar a mi.
Deixeu-me cloure l’article amb unes paraules del seu amic, el Dalai Lama: “Petra Kelly ha estat escollida per dedicar la seva vida i persona a la lluita pels oprimits, els febles i els perseguits de l'època en què vivim. El seu esperit i llegat de solidaritat humana i inquietud continuen ben vius, per inspirar-nos i animar-nos a tots”. Recordem i escoltem Petra Karin Kelly, la dona d’aclaparadora vitalitat.
Pere Perelló és escriptor
