Lliurades al model del turisme de masses i del totxo que el complementa, les Balears sempre han ocupat un dels llocs de coa en la inversió en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I). Segons es pot llegir en una informació que publicam en aquest setmanari sobre el Clúster Biotecnològic i Biomèdic de les Illes Balears (Bioib), el qual té una situació delicada per manca de suport públic, ara el Govern dedica a recerca i desenvolupament un 0,4% del PIB. Encara que aquesta sigui una inversió que marca una fita històrica a les Illes, s’ha de tenir en compte que només és una tercera part del que hi dediquen de mitjana la resta de comunitats autònomes i una cinquena part de l’aposta econòmica que de mitjana s’hi fa a Europa. I de moment, no sembla que la inversió balear en recerca i innovació tecnològica hagi d’anar en augment.
De fet, el pla de reactivació econòmica que es va dissenyar durant la primera onada del covid-19, quan ja es veien els efectes demolidors que sobre el teixit social i econòmic de les Illes tindria el monocultiu turístic, no va ser gaire més que un seguit de mesures per recuperar el pes turístic anterior a la pandèmia i accelerar un sector, el de la construcció, que es veu com a via de salvació. Això, quan tots els experts recomanen com a única sortida possible una transformació del model econòmic que, sense oblidar el pes del turisme, no només impulsi la diversificació de l’economia, sinó que aquesta passi en bona mesura per la innovació, també en el sector turístic.
Les Illes Balears tenen una llavor de col·lectius diversos que treballen en R+D+I, i aquesta llavor no es pot menystenir si es volen trobar noves formules que generin valor. La investigació científica i tecnològica aporta valor afegit i, amb vista al futur, ofereix sostenibilitat, un increment de la competitivitat, promou inversions i pot atreure empreses de fora que sumin actius en aquest sentit. Falta consciència del valor que aporten la ciència i la tecnologia. I si ens fixam en el clúster Bioib i tenint en compte la situació actual, cal pensar en el valor de la investigació en salut, en la qual aquí hi ha un camí obert que s’hauria de consolidar.
És més, si les Balears volen fer una aposta per la recerca i el desenvolupament, si volen caminar de debò cap a la innovació com a carta per a un futur millor, s’ha de fomentar la formació en aquest sentit, amb la creació de nous graus universitaris, com reclama el Bioib. Són apostes a llarg termini. I per això són apostes que s’han de començar com més aviat millor per no perdre possibilitats de futur.
