Per a una nova Biblioteca Bàsica de Mallorca
L’any 1987, el Consell Insular de Mallorca i l’Editorial Moll varen publicar conjuntament el primer volum de la col·lecció ‘Biblioteca Bàsica de Mallorca’: el Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull. Era el primer de cinquanta títols que, emmirallant-se en la col·lecció catalana ‘Millors Obres de la Literatura Catalana’ (MOLC), volia proposar un cànon de la literatura catalana feta a Mallorca d’ençà dels temps del beat fins a l’actualitat d’aquell moment. Eren els temps de l’anomenada transició democràtica, just feia cinc anys que s’havia aprovat l’Estatut, i la represa nacional, cultural i lingüística era una necessitat gairebé no discutida.
Trenta anys després d’aquella empresa, podem constatar que el seu impacte no va ser reduït: és difícil trobar una biblioteca pública a Mallorca que no compti amb la col·lecció completa, o com a mínim amb bona part dels seus volums. També són pocs els noms proposats per figures com Francesc de B. Moll, Josep M. Llompart o Jaume Vidal Alcover, els dos puntals i el principal assessor de l’editorial en aquell període, que hagin caigut del tot en l’oblit. Llull i Costa, Vicens i Alcover, Porcel i Villalonga, Turmeda i Bonet representaren i representen encara les fites principals de la literatura feta a ca nostra.
Passa, però, que de la mateixa manera que un llibre no només és d’un autor sinó de totes aquelles persones que l’agombolen i el fan possible, una col·lecció com aquella no podia ser altra cosa que filla del seu temps. Dels cinquanta volums que comprèn, només dos són d’autoria femenina (concretament, 39º a l’ombra d’Antònia Vicens, el tret de sortida de la Generació dels 70, i Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà, de Maria-Antònia Oliver). També hi ha una antologia, del tot insuficient, que conté alguns poemes de Maria-Antònia Salvà. Només per aquest biaix de gènere, però també la perspectiva que aporten tres dècades de crítica i acadèmia, pens que pagaria la pena tornar a fer un exercici semblant a la Biblioteca. Què passaria, si els mallorquins de demà tenguessin a les mans un cànon amb una representació més diversa, amb noms com Salvà, la nostra primera poeta moderna, Antonina Canyelles o Cèlia Viñas de bracet d’altres autors de similar vàlua? Què passaria, si en aquesta tria hi trobassin El mar, de Blai Bonet, o L’adolescent de sal, de Biel Mesquida, obres clau en la literatura borda catalana? Què passaria, si els clàssics anassin acompanyats per nets i renets com Antoni Vidal Ferrando i Xesca Ensenyat, Andreu Vidal i Lucia Pietrelli, Guillem d’Efak i Carme Riera, Sebastià Alzamora i Sebastià Perelló?
És ver que el Consell ha intentat pal·liar, amb iniciatives com la sèrie ‘Mixtàlia’, aquest greuge representatiu. També pens que amb una col·lecció sempre a mig fer, víctima de mil i una intermitències institucionals, no n’hi ha a bastament. Una nova ‘Biblioteca Bàsica de Mallorca’, completa i amb ulls d’avui, seria una excel·lent eina de futur i de reparació crítica. Els mallorquins ens la mereixem.
Sebastià Portell és escriptor
