Els hauria agradat poder dedicar- se a condicionar la política present i futura d’una manera totalment sistemàtica i depredadora. Els darrers mesos han cultivat amb bastant desencert una campanya fatxenda, arrogant i més pròpia dels ‘hooligans’ que queden per aferrar- se enmig del carrer. Les necessitats han fet que en alguns aspectes irrellevants modelassin un poc els seus arguments per allò de mimetitzar- se amb la normalitat. El seu engranatge és curiós i confirma com glatien sota les cendres uns calius d’un foc encara viu tot i que cada cop més proper de ser apagat ni que sigui per la petjada ferma de la gent que sí que s’ha mobilitzat, i és que fins als comicis i el seu escrutini han comptat amb una propaganda gratuïta fins i tot provinent dels seus detractors o opositors, que n’han fet un gra massa, indirectament, donant-los credibilitat. La dispersió periodística els ha ajudat en la seva etapa infantil, i això que la seva innocència s’ha basat a fer apologia dels crims de guerra a tort i a dret, girant el cap a banda i banda: ho heu vist, el que soc capaç de dir i de proposar? Cap jutge no els ha amonestat o advertit, cap junta electoral ha sabut recordar els centenars de milers de morts que recorden les polítiques que defensen, encara avui, aquesta gent, i no hi ha hagut cap línia democràticament vermella a l’hora de posar uns mínims per part d’aquells que tant piulen a favor de la Constitució que, com ara, i no abans, és tan clar que es vulnera cada cop més per part d'aquells que se l’atribueixen.
Aquelles i aquells que podem seguir el judici polític que pateixen els presos polítics avui ens feim creus de com un jurat popular, i els seus membres, poden fer apologia del genocidi guerracivilista que s’intenta oblidar a Espanya però que a Europa, no podria ser d’una altra manera, és ben present. Totes aquelles i aquells que tenim familiars enterrats a l’exili o àvies i avis que patiren la desaparició forçosa, empresonament o qualsevol altre abús de poder, hauríem de poder veure algun dia no com paguen alguns pels seus actes, almanco veure no massa lluny el moment que s’aprovi una llei que arribi a perseguir qualsevol tipus de negacionisme o apologia feixista que no només representi una agressió cap als nostres morts sinó que representi de bell nou una amenaça amb tota impunitat per al futur.
Per altra banda, facin-se càrrec, si us plau, que han entrat, però només es representen a ells mateixos. “Llibertat per als lliberticides?”, Manuel Azaña ‘dixit’.
