Moral (socialista) esboldregada
No es pot dir que la mentida electoral sigui exclusiva del PSOE, naturalment. Ni tan sols, a tot estirar, que sigui distintiva d’aquest partit. Recordem que Rodríguez Zapatero es va definir d’entrada complint una promesa difícil, la de retornar els militars espanyols que J. M. Aznar havia enviat a l’Iraq sense passar la seva decisió pel sedàs dels cossos legislatius de l’Estat. En canvi, González havia jugat amb les paraules (“OTAN, de entrada, NO”) perquè tothom entengués que, amb ell, Espanya no entraria a l’OTAN, quan l’ambaixador dels EUA a Espanya ja havia rebut del mateix González el compromís d’ingressar a l’aliança militar. Aquesta estafa ha acompanyat sempre l’expresident espanyol en la seva caiguda en el desprestigi, en la seva transformació en una caricatura sòrdida de si mateix, oficialment absent en casos vergonyosos on tothom hi endevina tanmateix la seva presència.
Ara Espanya té un altre president del PSOE que va arribar a La Moncloa amb la maleta estibada de promeses: derogació de la Reforma Laboral de 2012, substitució de la dita llei mordassa per una nova llei de Seguretat Ciutadana, reforma dels delictes de sedició i de rebel·lió, desjudicialització de l’enfrontament amb Catalunya... Pedro Sánchez té l’aire d’aquells yuppies que corrien frenèticament per enganxar un pelotazo –no entenien altra forma de progrés personal. Sánchez ja no té edat per aquestes fresses, però la seva paraula necessita urgentment alguns contraforts. Ara per ara, no encaixa en la figura d’un governant que sap donar valor a la pròpia paraula.
Sembla que anam en camí de considerar Zapatero com la gran excepció socialista de la paraula donada –i no totalment, perquè després les coses es varen enterbolir. La moral socialista espanyola està ben esboldregada i no us estranyi que la vulguin rehabilitar amb una capa prima de formigó, com els altres –els altres de tota la vida, s’entén.
Guillem Frontera és escriptor
