Suïssa descobreix els seus draps bruts

Filmin acaba d’estrenar Frieden (Laberinto de paz), una sèrie de sis episodis de la televisió pública suïssa. Recrea una trama fictícia construïda a partir d’una extensa documentació basada en fets reals. Als espectadors aficionats a les històries ambientades en el context de la Segona Guerra Mundial els agradarà perquè mostra un punt de vista força insòlit: el paper de Suïssa i la seva suposada neutralitat un cop acabada la guerra. D'una banda, els nens i adolescents jueus supervivents dels camps de concentració que Suïssa acull provisionalment. De l'altra, la tasca policial d’ajudar els Estats Units a localitzar col·laboradors del règim nazi que s’intenten refugiar a Suïssa i canviar per divises tot el que han espoliat als jueus. I finalment, com alguns empresaris i advocats suïssos ajuden d’amagat alguns d’aquests nazis per fer créixer els seus negocis en una època de crisi econòmica. Tot aquest magma d’esdeveniments confluirà en la vida dels tres protagonistes. El Johann es casarà amb la Klara i haurà de tirar endavant l’important negoci tèxtil del seu sogre. Ella treballarà com a mestra en una llar per a nens refugiats. I el germà del Johann, l’Egon, ajudarà el govern suís a interceptar els nazis que, amb noves identitats, intenten continuar la seva vida en aquell país com si no hagués passat res. 

El que comença com una aparent vida idíl·lica i benestant a Suïssa resultarà ser només un miratge que s’amaga sota la disfressa de la neutralitat. La corrupció política i moral del país i l’antisemitisme del poble col·lidiran amb els traumes terribles dels nois desemparats que arriben dels camps nazis i són internats en unes escoles que no atenen les seves necessitats. La sèrie exposa com l’acolliment dels nens jueus responia en molts casos a una campanya d’imatge i no a la veritable preocupació pels refugiats.

Frieden és un drama sobri, que es va cuinant a poc a poc perquè els conflictes estan molt ben cosits i deixen els seus protagonistes amb permanents dilemes sobre els quals sovint no tenen gaire elecció. A nivell de guió els personatges estan molt ben construïts, especialment en el terreny emocional. Però potser el més impactant és com Suïssa fa autocrítica i exposa els draps bruts de la seva pròpia història amb una claredat admirable. El país no surt gaire ben parat del retrat televisiu, ja que delata una veritat molt incòmoda de recordar. Els fets que s’expliquen sorgeixen de l’extens Informe Bergier, l’estudi d’una comissió independent d’experts que el 2001 va revelar els detalls de com l’economia suïssa es va beneficiar del nazisme. 

Frieden avança amb delicadesa, no és previsible i sap exposar amb subtilesa aspectes que converteixen la sèrie en molt completa, sofisticada i meticulosa: el masclisme, la doble moral de les classes més benestants i les esquerdes de l’orgull patri en un drama familiar, empresarial i polític que ens retrata una cara d’Europa que ha passat molt desapercebuda.

Mònica Planas és periodista i crítica de televisió