La llei i el paisatge, per damunt del llinatge

Una vegada més, i no és ni la primera ni la que fa deu, la Sala Contenciosa Administrativa ha dictat una sentència que anul·la un acte irregular de l’Ajuntament de Pollença que, ni més ni menys, ha servit perquè Alberto Cortina construís una mansió certament impròpia ni de Tramuntana, ni del paisatge de Formentor.

I el més greu no és que es doni una llicència que ara es demostra il·legal, sinó que el procés ha estat ple d’informes i denúncies, especialment d’un particular, però també en l’àmbit polític i social. El Consistori, amb diferents colors polítics, s’ha dedicat a defensar la legalitat de la llicència i ha arribat a extrems més que qüestionables, si es té en compte que el mateix projecte ja descrivia la desproporció. Cal molta dosi de bonhomia per creure que els tècnics i els polítics pollencins no dubtaven de la legalitat.

Una vegada més, aplicaren el criteri d’intentar salvar el promotor i així “qui dies passa anys empeny”. D’aquesta manera, queda clar que l’urbanisme en mans dels municipis -que es va considerar una victòria dels que opinen que la proximitat entre administrador i administrat és una garantia de qualitat- sovint es converteix en un element de poder molt perillós que alguns dirigents polítics -i a Pollença pràcticament tots els partits es poden donar la mà- administren amb criteris poc tècnics i objectius, i inspirats en un clientelisme que no hauria d’haver arribat al segle XXI.

Ses Covetes, Llucalcari o Cretu a Eivissa -i ara el xalet de Cortina- són exemples de com els gestors públics no sempre són garantia per als ciutadans. A més de les conseqüències territorials que això té, cal tenir en compte l’impacte pressupostari que significa per als ciutadans. Per molt que en darrera instància es pugui perseguir el polític i/o el promotor que es conxorxaren, sovint allò que passa és que l’ajuntament de torn ha de complir una sentència per imperatiu legal i d’entrada ha de pagar ell, és a dir, els ciutadans. La Sala Contenciosa del TSJIB, un luxe democràtic en temps de descrèdit institucional, ha tornat a posar ordre. L’imperi de la llei i el territori, per sobre del llinatge.