La UIB rebutja el gonellisme de Le Senne en un informe

PalmaRebuig frontal de la Universitat de les Illes Balears (UIB) a les propostes properes al secessionisme lingüístic del president del Parlament, Gabriel Le Senne. En un informe no vinculant que s'ha fet arribar a la Mesa, al qual ha accedit l'ARA Balears, la Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic de la universitat es posiciona en contra dels plantejaments del líder de la Cambra, que també està al capdavant de l'executiva provincial de Vox. La pretensió de Le Senne, que nega la unitat de la llengua catalana, és que cap de les intervencions "fetes en llengua mallorquina (o qualsevol de les modalitats de la llengua balear) no siguin traduïdes al català estàndard". Demanava, entre altres qüestions, que es mantingués l'article salat en les transcripcions de les intervencions dels diputats al Diari de Sessions. Davant aquesta petició, la Mesa va acordar fer una consulta a la UIB.

En l'informe, la universitat rebutja les "denominacions de llengua mallorquina i llengua balear" que fa Vox. "La denominació científica i oficial de la llengua pròpia de les Illes és el català o llengua catalana", remarca. "Tampoc no es pot parlar de traducció d'una suposada llengua mallorquina o balear al català, atès que es tracta de la mateixa llengua", continua l'escrit, que assevera que la unitat del català és "reconeguda per la comunitat científica internacional" i la legislació autonòmica.

A més, al·lega que tant l'article literari com el salat "conviuen a les Illes". "L'article baleàric és propi especialment de la parla espontània", continua el text: "Els registres formals, i sobretot la llengua escrita, sempre han usat l'article general". En aquest sentit, remarca que al Parlament, màxima institució de representació de les Illes, "el context exigeix objectivament un registre formal o estàndard i, per tant, l'ús de l'article general o literari". Pel que fa, en concret, al Diari de Sessions del Parlament, l'informe estableix que "el context exigeix objectivament un registre formal o estàndard i, per tant, l'ús de l'article general". "Aquest fet no és contrari al manteniment de la fidelitat del discurs dels diputats, atès que es tracta d'adaptar-lo a una convenció (la llengua escrita) d'acord amb la normativa de la llengua catalana i l'adequació al registre formal o estàndard", exposa.

En referència a l'ús de variants formals, l'informe distingeix entre "les variants reconegudes per la normativa com a pròpies del registre formal, que es poden emprar amb tota normalitat, i les variants col·loquials no reconegudes per la normativa com a pròpies del registre formal". En el darrer cas, continua, "cal canviar-les per la forma corresponent reconeguda a la normativa, atès que la substitució de l'una per l'altra no implica variació en el significat". Pel que fa a l'ús del lèxic, el document considera "adequat emprar qualsevol forma genuïna del català de les Illes Balears, sempre que formi part de l'estàndard i es tracti d'un element lèxic diferenciat, no d'una mera variant de forma".

Segon informe demanant que es respecti el registre formal

La UIB ja havia advocat per la unitat de la llengua en un informe lliurat al Parlament el 1984. En el text, el llavors director del departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la universitat, Joan Miralles, instava a seguir la "llarga tradició" de mantenir una "llengua unificada i culta" en els registres formals. A més, destacava que la majoria dels parlaments opten per una modalitat estàndard de la seva llengua, i considerava "del tot improcedent la utilització d'un diari de sessions amb unes formes lingüístiques pròpies d'un tipus de llenguatge popular-col·loquial". Tot i això, i per fidelitat al missatge que emetessin els parlamentaris, recomanava que es mantinguessin les paraules exactes que feien servir, evitant sinònims o traduccions, fins i tot quan eren castellanismes, els quals es transcriuen en cursiva.

El text impulsat per Vox exposava una sèrie de motius per tornar a demanar un pronunciament a la UIB. Reclamava que es torni a avaluar la situació tenint en compte la nova Gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'article 3.3 de la Constitució espanyola, que afirma que "la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció". A més, citava l'Estatut d'Autonomia, que demana "protecció" a les modalitats insulars de català. 

(Aquesta informació s'està ampliant)