El personal públic va suposar el 29% de la despesa de la comunitat el 2023
Les Balears varen tancar l'any amb un superàvit del 0,35% sobre el PIB i una reducció del deute públic de 290 milions d'euros
PalmaEl síndic de comptes de les Illes, Joan Rosselló, ha presentat aquest divendres al Parlament el darrer informe de la institució, que analitza els comptes de la comunitat autònoma el 2023. En aquest any varen conviure els governs de Francina Armengol i Marga Prohens, que va guanyar les eleccions al juliol, encara que això, ha dit, no va fer cap diferència en els comptes. Tal com ha explicat, es va tancar l'any amb un superàvit del 0,35% damunt el PIB i una reducció del deute públic d'uns 290 milions d'euros. La principal despesa va ser de personal, que va suposar el 29% del total (i el 50% de la despesa que va fer l'IB-Salut).
Tal com ha explicat Rosselló, el de personal és un dels conceptes que "més augmenta cada any", entre altres qüestions pels increments a les retribucions que aprova l'Estat i que "després s'apliquen a la comunitat". Tot i això, el síndic, que s'ha reunit amb el president del Parlament, Gabriel Le Senne, ha detallat que "des de 2020 la situació financera és molt positiva". Amb tot, ha advertit que la despesa va augmentar més el 2023 del que va créixer l'economia: un 10,5%, mentre que el creixement del PIB va ser del 3%. Si en aquell moment s'hagués aplicat la regla de despesa actual, ha remarcat, la de les Illes hauria de ser al voltant del 2,9% o el 3%, per la qual cosa s'hauria incomplert. Però el 2023, amb el territori encara sortint de la crisi de la covid-19, no s'aplicava.
"Risc de mala gestió"
En demanar-li sobre les excepcions més destacades de l'informe, Rosselló ha insistit en una "qüestió comptable" que es manté des de fa "més de deu anys". Es refereix a la quantitat prevista per la comunitat per fer front als litigis pendents, que segons el síndic hauria de ser superior a l'actual, de 495.434 euros. També ha subratllat una incidència al Servei de Salut, on cada any hi ha al voltant de "200 milions d'euros de despesa fets sense pressupost o sense expedient". Degut a l'increment progressiu dels pressupostos, aquesta xifra cada vegada és menys significativa en relació amb el conjunt. Amb tot, ha advertit que "aquestes despeses sense cobertura pressupostària ni expedient" corren el "risc que hi hagi una mala gestió dels recursos".
L'informe de la Sindicatura analitza els comptes de la comunitat, el Servei de Salut i l'Agència Tributària de les Illes (ATIB). Pel que fa al sector públic instrumental, a l'informe s'enumeren les entitats dependents, les vinculades i d'altres relacionades amb l'administració autonòmica, però l'organisme només fa una revisió formal i un anàlisi general dels comptes anuals i dels informes d'auditories financeres elaborats per auditors externs.
A més, inclou 55 recomanacions per millorar la gestió econòmicofinancera de la comunitat, entre les quals s'aconsella tant a l'administració general com al Servei de Salut que elaborin previsions d'ingressos pressupostari més acurats. També proposa una modificació de la normativa perquè "tota l'activitat econòmica i financera del sector públic es presenti de manera consolidada". Pel que fa al Servei de Salut, l'insta a establir procediments més homogenis de facturació que garanteixin la cobertura de la totalitat de l'activitat desenvolupada amb tercers que estan obligats a pagar, i a establir "procediments de revisió de les facturacions que incloguin conciliacions, seguiments i compromisos de cobraments i regularitzacions de diferències o errors". A més, li reclama que pagui abans els proveïdors, ja que ha detectat que ha subsanat deutes fora de termini, com també en altres organismes com l'Agència Balear de l'Aigua (ABAQUA), el Consorci per al desenvolupament d'actuacions de millora i construcció d'infraestructures de Palmanyola i el Consorci d'infraestructures de les Illes Balears. Això comporta el fet d'haver d'abonar després interessos de demora. Pel que fa a l'ATIB, el síndic li demana, entre altres qüestions, que inclogui tota la informació rellevant a la memòria "per mostrar la imatge fidel dels comptes anuals i els fets posteriors significatius ocorreguts després del tancament de l'exercici".
Pressupostos separats per a l'IBDona i el SOIB
La Sindicatura planteja, entre d'altres qüestions, la necessitat que l'Institut Balear de la Dona (IBDona), el Servei d'Ocupació (SOIB), l'Institut Balear d'Estadística (IBESTAT), l'Escola Balear d'Administració Pública (EBAP) i l'Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral (IBASSAL) disposin de pressupost propi en lloc d'estar integrats en el de l'Administració general, perquè així puguin formular comptes anuals separats que en permetin un millor anàlisi.
