El Pla estatal d'habitatge afegeix pressió a Prohens per limitar els preus del lloguer

PalmaEl Pla estatal d'habitatge del govern espanyol s'ha convertit en un instrument de pressió a les comunitats governades del PP que es neguen a aplicar la Llei estatal d'habitatge. El PSOE opta per un major intervencionisme del mercat de l'habitatge i ha vinculat el paquet d'ajudes a mesures per combatre els preus disparats de lloguer i compra de pisos. En funció de l'actuació de cada territori, es distribueixen els fons: les Illes rebran 168 milions del paquet de 7.000 milions d'euros previst recentment aprovat pel Consell de Ministres. El conseller d'Habitatge, José Luis Mateo, ha acusat el govern espanyol de voler "ficar-se" en les competències autonòmiques, ja que condiciona la recepció de fons a l'aplicació de polítiques com el límit als preus dels lloguers. El rebuig dels barons del PP al disseny d'aquestes ajudes és unànime, encara que, per ara, no han descartat acollir-s'hi.

Les Illes, que varen rebre uns 45 milions d'euros de l'anterior pla, ara veuran multiplicats els recursos. Amb tot, ara aquests fons estan més condicionats a una sèrie de requisits i no es distribueixen de manera igualitària en tot el territori. El repartiment està subjecte a un compromís d'execució de les comunitats en tres àmbits: construir habitatges nous, rehabilitar el parc ja existent i protegir el dret de la ciutadania a un habitatge per damunt de l'especulació.

En declaracions recollides per Europa Press, Mateo ha reclamat que siguin les comunitats autònomes les que decideixin en què volen invertir els recursos. A més, ha dit que intentarà que s'elevi a 1.200 euros el límit dels lloguers perquè els ciutadans puguin optar a ajudes. En la darrera convocatòria, el límit per poder-hi accedir era de només 900 euros, una xifra poc representativa del mercat de l'habitatge de les Balears. Per exemple, al setembre del 2025, els lloguers de menys de 900 euros mensuals representaven el 0,4% del total que s'oferia a Idealista. Encara que la Llei estatal d'habitatge permet posar un límit als lloguers, la presidenta Marga Prohens es nega a aplicar-lo. "No entenem ni entendríem que les ajudes vinguessin condicionades a l'aplicació de polítiques d'una llei d'habitatge estatal que, en tot cas, el que fa és ficar-se en competències autonòmiques", ha conclòs.

Un pla "poc dialogat amb les comunitats"

El conseller d'Habitatge també ha lamentat que el pla veurà la llum "de manera molt poc dialogada amb les comunitats". "Fins que no es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), no sabrem quin és el seu abast definitiu", ha exposat. En el mateix sentit, Mateo ha subratllat una desproporció en el finançament del pla, ja que les Illes aportarien gairebé 68 milions dels 168 previstos al pla, el 40% del total. Així, mentre l'Estat multiplica per tres la seva aportació respecte al darrer pla, les comunitats autònomes ho fan per set.