Anna Isabel López Ortega: "El principal enemic per a Vox no és l'esquerra, sinó el PP"

PalmaLa doctora en Ciència Política per la Universitat de València i autora de l'Extrema dreta a Europa (Tirant), Anna Isabel López Ortega, considera el pacte entre el PP i Vox a Extremadura "un avís per a navegants amb llums de neó": "Marca un punt d'inflexió per a futurs pactes". Especialment, per la seva duresa en el discurs antiimmigració, perquè el text del pacte planteja, per primera vegada, una clàusula de "prioritat nacional" per accedir a ajudes públiques o a pisos de protecció oficial amb caràcter general. De fet, els dos partits ja han replicat la fórmula a l'Aragó, i estan començant a dur la prioritat nacional a debat en altres institucions, com el Congrés o el Parlament balear.

Heu advertit que l'extrema dreta està reconfigurant el sistema polític a tot Europa. De quina manera?

— Això es concreta especialment en els pilars de l'estat de dret i els drets i llibertats d'una part de la població, que en aquest cas són els immigrants. Afegint la clàusula de la prioritat nacional estan extralimitant la democràcia, l'article 14 de la Constitució, i també la normativa europea. Per més que el PP i Vox diguin que aquesta prioritat nacional serà dins el marc normatiu, perquè volen reformar la Llei d'estrangeria. Però, així i tot, tenen el mur d'Europa.

A les Illes, el PP i Vox ja havien aprovat mesures antiimmigració (limitant l'accés a ajudes o rebutjant rebre menors no acompanyats).

— Al País Valencià i a les Balears, aquesta prioritat nacional està fraccionada en iniciatives parlamentàries i acció de govern, a través de limitar els empadronaments, l'accés a l'ingrés mínim vital i l'exigència que els migrants demostrin que estan adaptats als costums espanyols (d'aquesta manera es deixen fora les dones amb burca). Són maneres d'estigmatitzar la població. Però plasmar-ho en aquests termes a l'acció de govern marca un punt d'inflexió amb vista a futurs governs. És un avís per a navegants amb llums de neó. No hi ha aquest tipus de clàusules en cap argument programàtic del PP. Per primera vegada, la presidenta de Madrid Isabel Díaz Ayuso ha dit que això és inconstitucional. Sabíem que rere el model del PP i Vox es discriminava una part de la població, la llengua i la memòria democràtica. Però, en aquest cas, és una mesura que recorda Marine Le Pen i les lleis de Nuremberg de segregació del Tercer Reich.

Tan greus són aquestes mesures?

— Al País Valencià, jo en dic les Lleis de Nuremberg 3.0. Fins i tot volen prohibir el dinar halal als menjadors escolars [Vox també ho ha intentat a les Balears, de moment sense èxit]. És greu, però l'actualitat passa tan aviat... Al País Valencià, s'ha aprovat que els centres de menors siguin fora dels centres urbans. Són models que han fracassat a França: excloure la població fora dels murs, com si fossin empestats, crea més violència i un sentiment d'exclusió.

Quan l'extrema dreta condiciona un Govern, què és millor, que formi una coalició o bé que quedi com a suport al Parlament?

— La teoria i l'experiència de més de 70 governs d'extrema dreta des dels anys 80 a Europa indica que els efectes són menors si es queda fora del govern. Si estan dins, tenen més visibilitat i possibilitats de condicionar l'acció de govern. A fora, poden fer més soroll i jugar la carta antisistema, ser crítics amb la dreta... Però a escala pràctica, els efectes de la gestió són més si són dins, sobretot perquè tenen visibilitat, recursos econòmics i influència. Poden reclutar la seva gent per a governs. A Extremadura, amb la vicepresidència i les conselleries de Serveis Socials i Agricultura, tindran contacte diari amb empreses i organitzacions. És una normalització i un pas més de l'extrema dreta.

Quin és l'autèntic enemic de Vox? L'esquerra o el PP?

— En ciència política, l'enemic o adversari real és aquell amb qui et disputes el vot. En el primer cicle de totes les extremes dretes, és la dreta tradicional. En el cas de Vox, és el PP. Una vegada ha aconseguit la fidelització dels votants amb un perfil proper al PP, es comença a obrir a nous segments de la població. Per exemple, a l'esquerra. Això ja es comença a veure amb la incorporació de Carlos Hernández Quero (portaveu adjunt al Congrés), que ja fa un discurs de xovinisme intel·lectual per atreure gent de l'esquerra, especialment jove. Si hi haguessin eleccions, ja tindria un 5% de l'electorat del partit socialista. Però sigui com sigui, el primer objectiu de Vox és sempre posar fi a la dreta conservadora. Ho veim a França, a Itàlia, on pràcticament no existeix. També s'ha generat una pluralitat de l'oferta política d'extrema dreta. A França, Itàlia, els Països Baixos, ja hi ha tres extremes dretes. Aquí també hem vist híbrids com Aliança Catalana i el partit d'Alvise Pérez, S'ha Acabat la Festa.

 El PP ha comprat les tesis de Vox sobre immigració. Què representa això?

— La immigració és el tema que més mobilitza el votant tant dins com fora de la campanya. Especialment, si coincideix amb una crisi, com una gran arribada de pasteres. Això dispara Vox. El PP fa tacticisme polític. No volen perdre l'hegemonia del partit antiimmigrant, perquè és un tema que mobilitza l'electorat i, a més, és transversal, perquè es mou des de la percepció subjectiva. La gent percep que hi ha més immigrants dels que hi ha i ho relaciona amb qüestions com l'esgotament dels serveis públics i la falta d'habitatge.

També heu parlat d'una ressignificació del cristianisme a la dreta i l'extrema dreta.

— Per què Vox ressignifica el cristianisme? Mirem el president dels Estats Units (EUA), Donald Trump. Quina és la seva base electoral? Els evangèlics, els catòlics. Ayuso també ha jugat aquesta carta. Les dretes saben que la religió, a través de la ressignificació dels conceptes i el simbolisme que han fet figures com la cantant Rosalia, pot enganxar. No solament a dones majors de 65 anys, ara també als joves. Però el PP té un problema d'incoherència quan no dona suport a una regularització extraordinària d'immigrants, després d'haver accedit a debatre-la al Congrés i que la mateixa Església li ho hagi demanat. Aquí, qui perd és el PP.

Així que comprar aquestes tesis no beneficia el PP?

— El pacte d'Extremadura i totes aquestes concessions no només compliquen les coses a Moreno Bonilla, que intenta mantenir un perfil de moderació a Andalusia. També posa Ayuso en una posició incòmoda, perquè volia contenir la dreta radical amb un discurs que imitava Vox. Ella s'havia reunit molt amb l'Església evangèlica, havia donat reconeixement a Javier Milei (president de l'Argentina), i havia apel·lat a un immigrant amb un perfil conservador. Però ara ha topat amb una contradicció i uns límits. Vox ha estat molt intel·ligent. Ha aconseguit una Extremadura molt més racista, que és el que recull el seu programa. I això li ha donat oxigen enmig d'una crisi interna, i de crisi del discurs de Trump. El 2027 el discurs antiimmigrants serà vertebral i protagonista. Quina posició en té el PP? Quin model defensa? La prioritat nacional, la declaració de Múrcia o el seu programa de fa tres anys?

Si abans el principal enemic de Vox eren el català o la memòria, ara és la immigració amb més força?

— Saben que és més transversal. El tema de la memòria democràtica i la llengua apel·len a un votant molt concret, franquista, blaver en el cas valencià (a les Illes, gonella)... Però la immigració els dona més vots. Tenen presència a més de cent ajuntaments a l'Estat. Cada volta que presenten una moció, saben que el tema tindrà un impacte permanent a tot el territori. Al final, has de triar. Els assessors de campanya sempre diem als partits que se centrin en tres missatges, màxim. El primer és la immigració. El segon, la denúncia del bipartidisme corrupte. El tercer, depèn. Al País Valencià i les Illes, l'anticatalanisme serà encara molt present.

Per què el PP normalitza l'extrema dreta, si els seus homòlegs europeus ho eviten?

— Els homòlegs europeus del PP, o han desaparegut, o ja han pactat amb l'extrema dreta i en coneixen les conseqüències. Intenten distanciar-se'n al màxim. L'anomalia espanyola és que Vox marca el quan i el com dels pactes, i el PP hi està disposat. Això demostra un desconeixement de l'experiència europea i té un efecte directe sobre la qualitat democràtica allà on governa.

Quines conseqüències té això per al dia a dia de la gent?

— Això està estudiat: la lepenització dels esperits [per la influència de l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen a França]. Aquí, trobem la lepenització hispànica. Des que Vox és aquí, s'ha disparat el número de gent jove que pensa que la violència de gènere és un invent ideològic. També trobem més posicions recentralistes, i més gent en contra de pagar impostos. La lepenització hispànica s'ha normalitzat, i té efectes pràctics.