Aeroports sense límits en unes Illes que ja han tocat sostre
Les obres d’ampliació de l’aeroport de Palma no són cap secret. Aena no les pot amagar, perquè són visibles, renoueres i, per a molts de passatgers, cada vegada més feixugues. Qui hagi passat recentment per Son Sant Joan ha comprovat com els recorreguts s’allarguen i com la comoditat promesa per la gestora aeroportuària queda ajornada a un futur incert. Aena no se’n pot amagar, de les obres. El que sí que intenta dissimular és l’objectiu que sembla haver-hi darrere d’aquestes obres.
L’empresa aeroportuària insisteix que l’ampliació no respon a la voluntat d’acollir més passatgers. Però les xifres la desmenteixen. Un informe de la mateixa Aena, elaborat fa menys de cinc anys, preveia que en l’escenari més extrem Son Sant Joan arribaria als 33 milions de passatgers el 2026. La realitat ha avançat els calendaris: el 2025, un any abans, l’aeroport de Palma ja superava de manera notable aquesta xifra. Negar que l’ampliació respon a un increment de capacitat és, com a mínim, poc creïble.
Si s’observa el conjunt dels aeroports de les Illes Balears, la fotografia és tant o més cridanera. L’any passat es varen superar els 47 milions de passatgers. Són xifres que haurien d’haver activat fa temps mesures urgents sorgides del debat sobre els límits del territori, dels recursos i de les infraestructures de l’Arxipèlag. Els límits són presents en un debat que, en realitat, ja existeix al carrer. Fa anys que una part significativa de la població sap que s’ha tocat sostre i que el decreixement no és una provocació ideològica.
Tanmateix, mentre el discurs social apunta als límits, les infraestructures continuen creixent. Aena amplia, i costa creure que ho faci perquè tots viatgem més amples. El més versemblant és que ho faci per augmentar capacitat i, per tant, volum de negoci. Convindria no oblidar un detall clau: Aena és una empresa pública en un 51%. L’Estat n’és el principal accionista. I mentre promou declaracions de zones tensionades i polítiques mediambientals, es posa de perfil quan es tracta dels aeroports de les Balears i permet que Aena faci caixa grossa a costa d’un territori ja exhaust.
Les dimensions i moviments dels nostres aeroports fa anys que no responen a la capacitat que tenen les Illes, sinó a la demanda que hi ha. Que els experts consultats per l’ARA Balears parlin d’un horitzó de més de 50 milions de passatgers és apuntar a una autèntica barbaritat. Però, mentrestant, les portes d’entrada i sortida s’eixamplen, s’obren noves rutes aèries, es venen les Illes a les fires turístiques i ningú no posa límits clars: ni a habitants, ni a turistes, ni a construcció, ni a cotxes. Això és com algú que sap perfectament que s’ha d’aprimar per salut, però que cada dia menja més. I encara es demana per què no millora.
