Deixau tranquil·les les biblioteques públiques
Els partits de la dreta espanyolista que governa l’Ajuntament de Palma, el PP i Vox, han aprovat dur a terme un “estudi exhaustiu” dels fons bibliogràfics de les biblioteques municipals de la ciutat. El motiu és que troben que hi ha “massa pocs llibres en castellà”. La iniciativa de fer aquesta auditoria insòlita a les biblioteques públiques és de Vox, però el PP s’hi ha sumat, una vegada més, sense cap problema.
En realitat, no és que Vox i el PP trobin pocs llibres en castellà a les biblioteques públiques, sinó que consideren que n’hi ha massa en català. Com tot el que diuen aquesta gent, això també és mentida i és fàcil de comprovar: els fons municipals de Palma sumen 265.545 exemplars, dels quals 150.004 són en castellà i 86.945, en català, com podeu llegir a la informació publicada per l’ARA Balears, que recull les dades oficials en aquesta matèria. Els llibres en castellà, per tant, constitueixen la rotunda majoria del catàleg bibliogràfic municipal de Palma: un 56,4% de llibres en castellà enfront d’un 32,7% en català (la resta són llibres en altres idiomes).
Si les coses són així, quants llibres haurien de ser en castellà perquè Vox i el PP no els trobin “massa pocs”? La resposta és fàcil d’endevinar: tots. Però la pregunta l’hem de fer a l’inrevés: quants llibres en català hi hauria d’haver perquè Vox i el PP no els consideri excessius? Exacte, la resposta és cap. No és exactament que vulguin que tots els llibres de totes les biblioteques municipals de Palma siguin en castellà: allò que de debò voldrien és que no n’hi hagués cap en català. La dreta espanyola (Vox, però també bona part del PP) té idees pròpies sobre el català. Segons ells, les biblioteques no haurien de tenir llibres en català, però sí en mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterer i tots els idiomes que siguin capaços d’inventar a compte del qualsevol variació dialectal, fins a l’extenuació.
Els professionals d’aquest àmbit han expressat, lògicament, la seva queixa i preocupació. En un comunicat, l’Associació de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes de les Balears (ABADIB) han alertat que “la llengua no pot ser utilitzada com a instrument de confrontació política envers les biblioteques” i han recordat que la segmentació dels fons per raons ideològiques atempten contra els principis d’igualtat d’accés i pluralitat que han de regir les biblioteques públiques. En efecte, el servei que donen les biblioteques públiques a la societat és fonamental i insubstituïble, tant pel que fa a transmissió de coneixements com pel seu valor com a instruments de cohesió i millorament social. La feina d’aquests espais és extremadament delicada, i no pot consentir ingerències basades en prejudicis polítics.
Els governants no han de fiscalitzar els fons de les biblioteques públiques, i molt menys encara per actuar contra el català, la llengua pròpia de les Balears. En comptes d’això, han de fer feina per atendre les necessitats de personal, recursos i locals. El PP i Vox, com ha denunciat el grup municipal de MÉS, ofeguen les biblioteques de barri, fins al punt que la de Son Cladera ja va haver de tancar, i les de Gènova i Son Sardina estan a punt de fer-ho, a causa dels impagaments dels lloguers. La falta de personal, la interrupció de la compra de novetats, la reducció i control ideològic de les activitats que s’hi duen a terme han convertit les biblioteques, com l’escola i la sanitat, en un altre objectiu a abatre per part d’una dreta insaciable en la seva croada contra tot allò que és públic.
