Lloret, casa per casa: identitat i memòria de cent anys de poble

LloretLluny de ser una història institucional o una cronologia clàssica, el llibre proposa una mirada diferent: explicar cent anys de vida a partir del lloc. El nucli urbà, la seva evolució, els canvis demogràfics, la microtoponímia casa per casa i la memòria associada a cada indret esdevenen el fil conductor d’una obra que vol deixar constància de com ha canviat —i com s’ha mantingut— el poble al llarg d’un segle.

Segons expliquen els dos principals autors, el projecte va començar amb la idea de fer un llibre commemoratiu del centenari, però ben aviat la quantitat de material recollit —entrevistes, enregistraments orals, fotografies històriques i documentació diversa— va fer evident que una sola publicació quedaria curta. Per això, “des del primer moment, es va plantejar com una obra en dos volums, el primer dels quals se centra sobretot en l’espai urbà i la seva transformació”.

Un dels eixos principals del llibre és l’anàlisi demogràfica. Lloret ha passat de 1.172 habitants l’any 1924 a 1.619 habitants el 2024, però aquest creixement no ha estat lineal. El segle XX va viure una forta davallada de població, seguida d’un augment notable en el darrer quart del segle i un creixement accelerat durant el segle XXI. Aquestes dades ajuden a entendre els canvis en l’estructura del poble i l’obertura de nous carrers.

El llibre també documenta l’evolució del nucli urbà a partir de plànols, gràfics i fotografies, des dels primers testimonis documentats fins a l’actualitat. Un moment clau és l’any 1933, amb l’obertura de l’Eixample, un fet que marca l’inici d’una nova etapa de creixement urbanístic.

Una de les aportacions més singulars de l’obra és la microtoponímia urbana: la identificació de les cases, carrer per carrer, amb els noms populars, usos i activitats que hi han tingut lloc al llarg del segle XX. Perruqueries, cellers, botigues, cafès, forns, estancs, posades i associacions formen part d’aquesta cartografia de la vida quotidiana, que quedarà ampliada en el segon volum.

A aquest treball s’hi suma la col·lecció de 78 dibuixos de façanes de Biel Bonnín, realitzats els anys 1989 i 2014, que permeten comparar visualment els canvis en l’arquitectura del poble, a més d'un extens recull fotogràfic. En total, “s’han digitalitzat prop de 700 fotografies procedents de 29 col·leccions particulars, gràcies a la col·laboració de moltes famílies i persones del poble”, expliquen Bibiloni i Ramis.

El llibre incorpora també imatges actuals del 2025, realitzades per Xisca Bonet i Biel Modino, que dialoguen amb les fotografies històriques i mostren continuïtats i transformacions. En molts casos, aquestes imatges permeten identificar persones, usos i moments concrets, una feina minuciosa que els autors destaquen com una de les més complexes del projecte.

Més enllà de les dades i les imatges, Llorito, casa per casa és una reivindicació del lloc com a element d’identitat, d’espai de relació i de memòria. Els carrers no són només escenaris, sinó espais viscuts on, durant cent anys, s’hi ha fet vida social, econòmica i associativa. Tal com remarquen els autors, el llibre vol ser una resposta al concepte de “no-lloc” i fer valdre els indrets que ens defineixen com a comunitat.

El projecte és el resultat d’una feina col·lectiva que, a més de Pau Bibiloni i Andreu Ramis Puig-gros, ha comptat amb la participació d’Antoni Ginard, Joan Vanrell, Biel Bonnín, Maria Joana Mateu —responsable de la digitalització del material— i moltes altres persones que han aportat documents, fotografies i testimonis orals. Aquestes veus, recollides en més de seixanta entrevistes, seran especialment presents en el segon volum, centrat en les activitats, els oficis i la vida social del poble.

Amb aquest primer llibre, Lloret deixa constància escrita i visual d’un segle de transformacions, però sobretot fixa una memòria compartida que connecta generacions, una obra que no només mira el passat, sinó que ajuda a entendre el present i a pensar el futur del poble.