Els bellaombres talats pels selfis

Amb nocturnitat, quan encara ni clarejava, l'Ajuntament de Palma va enviar dijous passat una brigada d'operaris a la plaça de Llorenç Villalonga, al barri de la Calatrava, i els va fer talar els devuit exemplars de bellaombra que hi havia allà. Els arbres havien estat el motiu d'una controvèrsia entre el Consistori i els veïns del barri, que amb bon criteri volien mantenir els arbres al seu lloc, per motius evidents: formaven part de la fesomia de la plaça i del barri, i proporcionaven –com fan sempre els arbres en els entorns urbans– múltiples beneficis a la comunitat, des de la regeneració de l'aire fins a l'embelliment estètic, passant per l'ombra que, com el seu nom indica, regalaven aquests arbres. Eren, com ho són tots els arbres de Palma, patrimoni de la ciutat. Però van caure sota la remor de les motoserres, que tant agrada a la dreta. Si fos per ells, pel que sembla, donarien motoserra pertot arreu.

Al contrari del que alguns puguin arribar a dir, el fet no és ni trivial ni anecdòtic. És una demostració d'insensibilitat descarada de l'equip de govern de la ciutat, amb el batle Jaime Martínez al capdavant, envers una reivindicació ciutadana carregada de raons i d'arguments: Palma, en efecte, és una ciutat terriblement mancada de zones verdes, on fins i tot els parcs consisteixen sovint en vastes extensions de formigó en què els arbres i les plantes a penes compleixen una funció ornamental. Que aquesta sigui també la pauta d'altres ciutats mediterrànies (Barcelona o València, sense anar més enfora) no justifica que hagi de ser també la de Palma. Per altra banda, la manera improcedent en què l'Ajuntament ha tractat el moviment ciutadà (que primer ha estat desoït i desautoritzat, i finalment castigat amb la tala dels arbres, sense diàleg ni disposició a tenir-ne) mostra ben a les clares el caient autoritari de l'Ajuntament comandat pel PP i Vox en particular, i d'aquestes dues formacions de dreta nacionalista en general. Per acabar-ho de rematar, la decisió de la tala se sustenta tan sols en uns suposats informes tècnics de consum tan intern que ningú els ha pogut veure, i que –també suposadament– alertaven d'un encara més suposat risc de caiguda dels arbres. Això sí, aquests informes fantasma van servir de base a la sentencia del Jutjat Contenció Administratiu número 4 de Palma, que –oh sorpresa– va donar llum verda a la tala dels arbres per motius de seguretat. Ni que fos una emergència, l'endemà mateix a primera hora els arbres ja eren tallats i morts.

A ningú li escapa que la tala dels bellaombres respon tan sols a la voluntat d'afavorir els interessos particulars d'uns empresaris hotelers i restauradors ben concrets, que volien –i ja tenen– la plaça de Llorenç Villalonga ‘neta’, per explotar-la comercialment al seu gust i conveniència. A ningú li escapa tampoc la bona entesa que es produeix tot d'una entre aquest empresariat parasitari i aquests polítics autoritaris a l'hora de mostrar la seva absoluta falta de respecte pel bé comú i el patrimoni de les ciutats i els pobles, sobretot quan es tracta de sucar l'espai públic per treure’n benefici privat. I a ningú li escapa que la bellesa i l'harmonia (que no són paraules vaporoses, sinó conceptes arquitectònics i urbanístics clàssics) són incompatibles amb les ciutats del turisme de selfis, instagram i franquícia. Un tipus de turisme que desfigura les ciutats i les converteix en escenaris repetits –sense fesomia, sense identitat, sense ànima– de país en país, arreu del món.