Un terraplanista presideix el Parlament

Un dels meus moments preferits de l’any és quan amb ma mare anam a la missa solemne que commemora cada dia 31 de desembre l’entrada de Jaume Ia Ciutat. Ho és per molts de motius, però els darrers temps, perquè em diverteix contemplar com es regiren els càrrecs polítics de Vox, normalment asseguts a primera fila com a bons cristians, quan el Bisbe recorda que el mateix dia i el mateix rei que va dur el cristianisme a Mallorca va dur també la catalanitat. Bàsicament, perquè era català.

És tot tan senzill, tan simple, que costa de creure que encara algú ho vulgui manipular. O en vulgui negar una part. Perquè clar, Vox va ben alerta a reivindicar la catalanitat del cristianisme a Mallorca. Els encanta el relat del rei que va sotmetre els musulmans, però quan se’ls recorda, com fa el Bisbe amb precisió exquisida, que ho va fer un català, i en català, llavors la cara els canvia.

Perquè els fets són els fets, i perquè tenim molts problemes com a societat quan, en el segle XXI, un president del Parlament demana als científics de la UIB què trobarien de modificar un registre formal d’una llengua, la catalana, que és la pròpia de les Illes, per tal d’adoptar unes suposades formes més col·loquials. És d’una ignorància tan enorme que només pot ser qualificada de terraplanisme. Que un president del Parlament s’adreci a l’acadèmia per intentar fer veure que la terra és plana, és de ser molt poc conscient del càrrec que s’ostenta.

Són temps per respondre als reptes culturals, socials, econòmics i ambientals. No per inventar un relat gonella. A més, curiosament, tota aquesta lluita casposa sempre la fa gent que principalment s’expressa en castellà. Quines coses.