NO a la militarització de Mallorca, SÍ a una Mallorca en pau i per a la pau

No al búnquer del militarisme

El món viu en una època de règim de guerra global. És a dir, en un període, que sembla no tenir aturador, de guerres arreu del planeta. Efectivament, cada una de les guerres actuals té la seva pròpia genealogia i desafiaments. Els conflictes en actiu tenen diverses intensitats i gravetats, però no n'hi ha cap que mereixi el qualificatiu de ‘baixa intensitat’. Totes són indesitjables. I, no obstant això, en aquestes alçades del segle XXI la guerra ha esdevingut en un autèntic ‘hegèmon’ de la centralitat del sistema-món capitalista.

En altres paraules, vivim un temps en què la globalització neoliberal, sustentada en l'abaratiment dels costs del factor treball, l'enriquiment obscè del capital, el menyspreu als drets humans i al medi ambient, en definitiva, la globalització contra la vida digna de les majories socials, ha sofert una mena de transmutació bèl·lica. Aquell suposat i fals ‘fi de la història’, en realitat, ha sigut un gegantí revifament del militarisme polític i institucional. No hi ha hagut fi de la història, ans al contrari, l'esdevenir dels nostres dies encara és d'una aferrissada lluita d'un capital financer cada cop més subordinat a l'anomenat complex militar-industrial, contra les classes subalternes, que són les que continuen morint en els fronts de guerra i en els genocidis, són les que pateixen el colonialisme i els règims d'apartheid...

Aquesta és la globalització en què vivim i en la qual Mallorca està inserida. A la globalització que ens va desindustrialitzar i turistificar, que va instaurar les grans desigualtats (una nova lluita de classes en la qual els guanyadors no podien ser altres que els rics i els molts rics), que va accelerar l'emergència climàtica i la crisi ecològica, se li ha afegit el militarisme. No és exagerat afirmar que, d'una certa governança democràtica, hem passat a una cada cop més evident governança amb trets autoritaris. En aquest retrocés desdemocratitzador (l'augment de despesa militar efectuada d'amagatotis per part del Govern d'Espanya no és altra cosa que un seriós retrocés en transparència democràtica) és clau la ‘governança militaritzada’ que, malgrat que adopti diferents formes en diferents llocs, és una tendència global.

En aquest context, geogràficament, Mallorca està en condicions de convertir-se en una mena de gran base militar. Ho palesa la permanència de la base militar del Puig Major, sense que sapiguem quina és exactament la labor que allà es desenvolupa, la cada vegada més freqüent presència de naus militars, fins i tot amb armament nuclear, a les nostres costes i a la badia de Palma, o, amb obscurantisme i manca de transparència, l’anunciada construcció del búnquer militar amb capacitat per a 75.000 kg de bombes i míssils que vol construir el Ministeri de Defensa a la base aèria de Son Sant Joan de Palma.

A Mallorca per la Pau ens sembla imprescindible revertir aquest, i qualsevol, projecte de casamata o fortificació per a l’emmagatzematge d'armament a l'engròs. Una inversió de gairebé 1,8 milions d'euros en la construcció d'una infraestructura armamentística amb aquesta capacitat per emmagatzemar bombes i míssils és un despropòsit. Una bogeria només explicable en el marc del desori armamentista global.

Cal mobilitzar-se contra la construcció d'aquest búnquer que, endemés de suposar la militarització d'un aeroport per on passen entorn de vint milions de passatgers a l'any, posarà en el centre dels perills bèl·lics d'aquesta època tot Mallorca.

Sí a un horitzó pacifista

Una Mallorca en pau no necessita búnquer per a armament. Una Mallorca per a la pau allò que necessita és expandir la cultura de la pau, i combatre, en peu de pau, el pensament militarista. El progrés socialment just de Mallorca implica garantir un model socioeconòmic en què el rebuig a la solució dels conflictes mitjançant la guerra sigui una senya d'identitat; en aquest sentit, turisme i preparació –amb búnquer inclòs– per a la guerra és un contrasentit.

La demanda d'’OTAN NO, Bases fora!’ continua sent un clam a favor de la pau, el desenvolupament just amb menys despesa militar i més inversió social i, per tant, una aposta per posar la vida digna de tothom al centre del debat públic i de l'acció de les institucions democràtiques.

El nostre sí a un horitzó pacifista, ara i aquí, implica mobilitzar-nos contra el funest búnquer del militarisme, i manifestar la nostra empatia amb les preocupacions i solidaritat amb les reivindicacions entorn del conflicte amb aquesta infraestructura militar de la ciutadania dels pobles del Pla de Sant Jordi i la Casa Blanca.