L’excusa de protegir la intimitat
El Govern no vol fer públic quins càrrecs i directius de l’administració s’han vacunat contra el coronavirus i com i quan ho han fet. Encara hi ha professionals de la primera línia de la lluita contra el virus que no estan vacunats, però ja tenim gestors d’oficina que no veuen malalts ni gent gran i han rebut les dues dosis. Salut només ha reconegut els casos que ja ha publicat la premsa, però es nega a explicar-ho tot. I mentre la consellera Patricia Gómez parla de “llums i taquígrafs”, la directora general d’Assistència Sanitària, Maria Eugènia Carandell, deixa anar que no donaran la llista de càrrecs vacunats “si no ve un jutge a exigir-la”.
L’argument, d’entrada, sembla raonable: les dades mèdiques i referents a la salut de cadascú són privades, íntimes, i ningú no les pot airejar ni n’ha de fer res. Això té sentit, però pel que fa a la vacuna pel covid-19 no passa d’excusa. La vacuna ens l’hem d’acabar posant tots. Saber que algú ja l’ha rebuda o encara no ho ha fet no diu res sobre la seva salut, només sobre si el Govern actua o no amb favoritismes. L’excusa no funciona. Negant aquesta informació no es protegeix la intimitat de ningú, només s’obstaculitza la capacitat dels ciutadans per saber si les seves administracions actuen amb criteris justos, i es comet un altre error de comunicació. Un més.
El Govern pot decidir ser transparent: pot demanar als càrrecs vacunats que donin el consentiment perquè aquesta informació es faci pública. No hi ha cap trava legal que ho impedeixi. Després pot informar dels que ho acceptin i donar la xifra dels que no ho han fet. Si no ho fa és perquè decideix no fer-ho.
Un últim apunt: si ara és tan difícil saber quins càrrecs s’han vacunat, sabrem quins es negaran a fer-ho?
