L’aeroport de Palma: negoci o servei públic?
El darrer episodi viscut a l’inici de les festes de Pasqua a l’aeroport de Palma, amb devers una hora d’embós als controls de seguretat i les consegüents protestes de les persones afectades, ha estat una passa més en la llarga marxa que els gestors d’Aena varen emprendre fa anys, apostant per Son Sant Joan no com un servei públic aeroportuari, sinó com un gran negoci per a les arques de l’estat. I d’ençà de la privatització de part de la companyia, també per als seus inversors privats.
A banda de la manca de previsió, el que va passar fa uns dies és el resultat d’aquesta política: si pagues més, tens privilegis i pots accedir a un servei exclusiu de fast track. I si no, t’aguantes, amb el risc en aquest cas de poder perdre el vol. Ben igual que va començar a fer Ryanair en el seu moment i ara fan la majoria de companyies aèries. La diferència és que l’aeroport és una infraestructura pública, no una companyia privada… Us imaginau que anàssim al Centre de Salut i si pagàssim a recepció, ens deixassin passar davant els altres? Doncs ser-hi tres hores abans és la recomanació de les aerolínies que operen amb Palma, si sou del proletariat. Un calvari per als illencs, que no sempre viatjam per plaer, sinó per necessitat.
La ryanairització de l’aeroport de Palma no és nova. Als seus gestors, des del ministre de Foment o Transports de torn als tecnòcrates directors que hi posen al capdavant, només els importen les xifres. I les xifres canten: els devers tres-cents milions d’euros de beneficis nets l’any passat representen el 20% del total d’ingressos d’Aena en el conjunt de l’estat. Però no basten per tapar les mentides del director, ja sigui en aquest cas negant que hi hagués retards als controls de seguretat o cada vegada que li demanen per l’ampliació de l’aeroport… Us imaginau que el dineral que s’hi gasten en reformes per incrementar capacitat se’l gastassin a reformar i construir escoles que queden petites entre altres coses gràcies al paper que l’aeroport juga en la nostra societat?
L'aeroport de Palma ha estat un gran laboratori de la transformació neoliberal de la cosa pública –i no d’una cosa pública qualsevol, no d’un artefacte públic més–, i tot i així mai no ens deixa de sorprendre. Fa poc més d’una dècada va ser el primer aeroport europeu que obligava els seus usuaris a travessar un supermercat, per a benefici de l’adjudicatari de les antigues botigues Aldeasa, casualment l’exministre de Foment d’Aznar, Rafael Arias Salgado.
Després d’allò tot va anar costa per avall: tot l’aeroport és una gran tanca publicitària on s’ofereix de tot, incloses imatges paradisíaques d’un paisatge que Aena contribueix dia rere dia a destruir. Perquè una cosa que no veureu mai dir a un director de l’aeroport de Palma és que no han de venir més turistes: les xifres són les xifres, i com més passatgers, més caixa. Enguany podem arribar, com ha denunciat el GOB, als 47,8 milions de passatgers, d’acord amb la previsió de seients d’Aena. Això sí: no passeu pena, que a la seva memòria de sostenibilitat ho faran venir bé tot, i segur que som un dels aeroports més eco-bio-sostenibles del món mundial. Mentre a Europa i al món es parla de reduir vols, i de gravar-los amb taxes per les emissions de gasos d’efecte hivernacle, els gestors d’Aena tiren cada any la casa per la finestra, cosa que de passada aplaudeixen altres negociants nostrats que sempre volen més.
Una de les grans excuses per a les reformes executades en els darrers anys i en execució ha estat la seguretat aèria. Però Aena té tanta pasta que ja ningú es recorda que fa uns mesos (i ja sembla prehistòria) el govern de l’imbatible Pedro Sánchez gestionava (i continua gestionant, però en silenci i amb poca transparència) la privatització de les torres de control, un dels caramels més cercats pels fons d’inversió internacionals. Sembla que la lògica aplicada a Telefónica d’assegurar el control estatal de sectors estratègics com les telecomunicacions no aplica a un sector tan estratègic com els aeroports. La seguretat sempre ha estat una excusa convenient.
En definitiva: als illencs ens sortiria més a compte nomenar president/a o director/a d’Aena que presumir de tenir en aquests moments “la tercera autoritat de l’estat”. Potser no seria tan vistós, però segur que hi sortiríem guanyant, en molts de sentits. Si demanau a qualsevol membre de la comunitat científica què s’hauria de fer per planificar un futur social i ecològicament sostenible, fins i tot econòmicament viable, subratllarà que les decisions que es prenguin haurien d’establir estudiar la capacitat de càrrega objectiva del territori i els espais naturals. Però Aena i els seus responsables passen també per damunt de la ciència: cada cop més viatgers desfilant per l’aeroport, contemplant la tanca publicitària del paradís. La circularitat del turisme, diuen.
