Els indults i l’animadversió de Sandra Golpe
La notícia dels indults ha activat una de les estratègies preferides d’Antena 3: la de deixar entreveure el recel més obvi i tornar a tenir el sempre benvingut monstre de l’independentisme com a principal antagonista del seu relat informatiu. L’ingredient perfecte que crispa l’audiència àvida de munició política. La principal artífex d’aquesta actitud és Sandra Golpe, presentadora de les notícies del migdia. La periodista té una habilitat gairebé sobrenatural per explicar la notícia destil·lant sibil·linament una clara animadversió a través de l'entonació sense perdre el somriure. Com si l’actualitat li provoqués una subtil indignació que fa l’esforç de controlar i compensar amb un cordial sentit del deure.
Dilluns, a l’hora d’informar sobre l’acte del Liceu, abans d’explicar la notícia i el discurs de Pedro Sánchez van prioritzar les situacions de conflicte: la concentració de protesta a les portes del Liceu, la interrupció dels crits d’un membre d’Arran, el mal paper del govern català... La notícia no eren les paraules de Sánchez ni tan sols les condicions dels indults, sinó el retorn de la crispació política, el malestar de l’oposició i, entre línies, l’advertència de perill d'un independentisme que ara tornarà a actuar amb impunitat perquè el president socialista és de màniga ampla i, per tant, es desestabilitzarà Espanya sencera. Dilluns advertien que si ara hi hagués eleccions guanyaria Pablo Casado, que podria governar amb Vox. També asseguraven que després dels indults es produiria una crisi de govern amb la dimissió de cinc ministres. La locució del vídeo advertia: “Miquel Iceta, catalán, ascendería para convertirse en nuevo portavoz”. La necessitat d’especificar la catalanitat d’Iceta per subratllar un hipotètic ascens del ministre reforçava la idea d’aquesta suposada deriva procatalana de Pedro Sánchez que posa en risc la resta del país. Mentrestant col·locaven un codi QR en un angle de la pantalla que preguntava a l’audiència: “¿Apoyas los indultos?" Informativament, l’espectacle era tendenciós. El relat de les notícies convertia els indults en una negligència que abocava el país al desastre i, paral·lelament, preguntaven als espectadors si els satisfeia la mesura.
Dimarts al migdia, Sandra Golpe avançava esdeveniments per estimular la sensació de por a l’audiència: “El independentismo está pensando ya en el siguiente paso”, deixant entreveure que la via unilateral tornava a estar a l’ordre del dia. També mostrava les imatges d’una bandera espanyola cremant davant de l’Ajuntament de Vic. Mirant a càmera, interpel·lava els espectadors: “La pregunta ahora es ¿qué podemos esperar del independentismo?”
La sortida dels presos polítics de la presó és l’excusa perfecta per potenciar a les cadenes privades espanyoles el relat televisiu del perill, del monstre de l’independentisme i del descontrol polític. Transmetre aquesta idea d’inseguretat global a la ciutadania per reforçar la catalanofòbia i les postures més conservadores dels seus espectadors.
Mònica Planas és periodista i crítica de televisió
