10/03/2022

Com afectarà la guerra a l'economia mundial?

4 min
Militars ucraïnesos amb un tanc rus després d'una lluita amb les tropes russes, a les afores de Brovary, Ucraïna

Quan Vladímir Putin va envair Ucraïna, crec que és just dir que la majoria d'observadors es pensaven que se sortiria amb la seva. Segurament, l'enorme exèrcit rus prendria Kíiv i altres grans ciutats en pocs dies; segurament Occident respondria amb la seva timidesa habitual, amonestant Rússia amb un copet a la mà.

I en canvi continuem aquí, dues setmanes després, amb Kíiv i Khàrkiv encara dretes i les forces invasores estancades a causa de la ferotge resistència ucraïnesa (assistida per una ràpida afluència d'armes occidentals) i de grans problemes logístics. Al mateix temps, les sancions occidentals a l'economia russa ja tenen efectes clarament greus, i encara poden endurir-se.

Evidentment, tot això podria canviar: les forces russes podrien reagrupar-se i reprendre l'ofensiva; els febles governs occidentals podrien començar a aixecar sancions. De moment, però, Putin afronta conseqüències molt pitjors del que s'hauria pogut imaginar.

Malauradament, plantar cara a l'agressió no és gratuït. El que està passant a Ucraïna i Rússia tindrà un cost important per a l'economia mundial. La pregunta és: com d'important?

La meva resposta provisional és que serà greu, però no catastròfic. Concretament, sembla poc probable que el xoc de Putin sigui tan greu com els xocs del petroli que van alterar l'economia mundial als anys setanta.

Com a la dècada de 1970, el cop a l'economia mundial prové dels preus de les matèries primeres. Rússia és un gran exportador de petroli i gas natural; tant Rússia com Ucraïna són –o eren– grans exportadors de blat. Per tant, la guerra està tenint un gran impacte tant en els preus de l'energia com en els dels aliments.

Comencem per l'energia. Fins ara, les sancions que Europa aplica contra Rússia no s'apliquen –cosa que crida l'atenció– a les exportacions de petroli i gas; els Estats Units estan prohibint les importacions de petroli de Rússia, però això no tindrà un gran impacte perquè els Estats Units en poden comprar i Rússia en pot vendre a altres llocs. No obstant això, els mercats estan reaccionant com si els subministraments haguessin de veure's interromputs aviat, sigui per sancions futures o perquè les companyies energètiques globals, per por d'un clamor popular, estan "autosancionant" les seves pròpies compres de cru rus. De fet, Shell, que l'altre dia va comprar petroli rus amb descompte, s'ha disculpat i diu que no ho tornarà a fer.

Com a resultat de tot això, el preu real del petroli, ajustat per la inflació, s'ha disparat gairebé fins al nivell que va assolir durant la revolució iraniana del 1979.

Sincerament, em desconcerta una mica la dimensió d'aquest increment de preus. Sí, Rússia és un gran productor de petroli, però només representa al voltant de l'11% de la producció mundial, mentre que als anys setanta els productors del golf Pèrsic extreien un terç del petroli mundial. I probablement Rússia trobarà maneres de vendre una part important del seu petroli malgrat les sancions occidentals. A més, l'economia mundial depèn molt menys del petroli que abans. La intensitat del petroli –el nombre de barrils de petroli consumits per dòlar real de producte interior brut– és la meitat del que era als anys setanta.

Què passa amb el gas natural? Europa depèn de Rússia per a bona part del seu abastiment. Però el consum de gas és molt estacional. De manera que l'impacte de la interrupció russa es deixarà sentir més cap a finals d'any, i això dona temps a Europa per prendre mesures per fer-se menys vulnerable.

En conjunt, doncs, la crisi energètica provocada per Putin serà greu, però probablement no catastròfica. La meva preocupació més gran, almenys per als Estats Units, és política. No hauríeu dit mai que els republicans poguessin exigir que deixem de comprar petroli rus i simultàniament atacar el president Biden pels alts preus de la gasolina. No ho hauríeu dit mai si us haguéssiu passat els últims 25 anys en una cova. És exactament el que està a punt de passar.

A banda de la política, el menjar pot ser un problema més gran que l'energia. Abans de la guerra de Putin, Rússia i Ucraïna representaven juntes més d'una quarta part de les exportacions mundials de blat. Ara Rússia està sancionada i Ucraïna és zona de guerra. No sorprèn que els preus del blat hagin augmentat des de menys de 8 dòlars per barcella abans que Rússia comencés a concentrar les seves forces al voltant d'Ucraïna fins a uns 13 dòlars actualment.

A les regions riques com l'Amèrica del Nord i Europa, aquest augment dels preus serà dolorós, però en general tolerable, senzillament perquè els consumidors dels països avançats gasten un percentatge relativament petit dels seus ingressos en aliments. Per als països més pobres, on els aliments s'emporten una part enorme dels pressupostos familiars, el xoc serà molt més greu.

Finalment, quin impacte tindrà la guerra d'Ucraïna en la política econòmica? L'augment dels preus del petroli i dels aliments augmentarà la taxa d'inflació, que ja és empipadorament alta. La Reserva Federal dels EUA, ¿hi respondrà augmentant els tipus d'interès, i afectant així el creixement econòmic?

Probablement no. La Fed s'ha centrat durant molt de temps no en la inflació "principal", sinó en la inflació "subjacent", que exclou els preus volàtils dels aliments i de l'energia, un enfocament que li ha fet un bon servei anteriorment. Per tant, el xoc de Putin és exactament el tipus d'esdeveniment que la Fed normalment ignoraria. I els inversors semblen creure que ho farà: no sembla que les expectatives del mercat pel que fa a la política de la Fed durant els pròxims mesos hagin canviat gens.

En general, el xoc rus en l'economia mundial serà desagradable, però probablement no tan desagradable. Si Putin es pensa que pot demanar un rescat al món, bé, segurament ha comès un altre gravíssim error de càlcul.

Copyright The New York Times