OPINIÓ
Opinió 24/04/2020

La gran oportunitat

4 min

Doctor en economia“En les últimes dècades, hem aconseguit frenar la fam, la pesta i la guerra, les tres principals preocupacions de la humanitat. Aquests problemes no s’han resolt del tot, però aquestes calamitats es produeixen cada vegada menys”. Fins i tot en plena pandèmia del coronavirus, la reflexió de l’historiador Noah Harari és innegable. Els 400 milions de morts per la verola o els 130 milions de morts per guerres -tot això en el segle XX- aporten perspectiva a la tragèdia del covid. El progrés humà no ha permès eradicar del tot aquestes tres grans qüestions, però el món ha avançat més del que ens pensam.

Després del gran xoc econòmic que representarà la pandèmia del covid, una vegada que s’hagi trobat la vacuna, l’economia recuperarà la producció. Tots ens haurem empobrit. Però, sobretot, s’incrementarà considerablement la desigualtat entre una classe de superrics i un enorme contingent de classe baixa i precària. També ens enfrontarem a dues altres greus amenaces: un canvi climàtic accelerat i el creixement d’una visió hiperdramàtica i negativa del món. Aquestes tres grans tendències ja hi eren abans, però el covid les accentuarà.

Ni el model econòmic ni la manera d’organitzar-nos com a societat no canviaran per si sols. Un nou món no sorgirà de manera automàtica, sinó que haurem de lluitar perquè així sigui. Com diu l’economista López Casasnovas, “els aplaudiments als professionals sanitaris no es traduiran en més despesa social”. En altres paraules: si volem canvis, els hem d’impulsar entre tots. Les coses no passen, s’ha de fer que passin. Per aquest motiu, compartirem durant les properes setmanes deu articles amb propostes per millorar l’economia i, en especial, la de les Illes Balears.

Com a la resta del món, l’economia de les Balears ha crescut exponencialment en les darreres dècades: s’ha multiplicat la població, s’ha incrementat l’esperança de vida i el nivell de renda és molt superior al dels nostres padrins. Com a la resta del món, hem de fer front a tres grans qüestions: hi ha una gran desigualtat social (el major nombre de contractes realitzats any rere any són de cambrers, personal de neteja i picapedrers); contribuïm acceleradament al canvi climàtic (els 220.000 vols anuals a Balears són una aportació gens menyspreable); i els mitjans de comunicació, les xarxes socials i els mateixos ciutadans transmeten sovint una visió dramàtica i negativa dels fets.

Davant aquests reptes exposarem una estratègia al voltant de tres pilars. En primer lloc, impulsant l’Economia Productiva, és a dir, produir béns i serveis aquí per poder vendre’ls a fora. El nostre producte estrella és el turisme: som l’economia d’Europa més especialitzada en turisme, però val la pena explorar altres activitats econòmiques i és necessari apostar-hi.

El segon pilar ha de ser un Sistema de Protecció Social Renovat. Els països europeus garanteixen l’educació, la sanitat i les pensions. Un model que no és perfecte, però que avui és més valorat que mai. Però aquest estat del benestar s’ha d’actualitzar: els recursos públics seran insuficients (s’ha de retornar un gran deute) i les demandes cap al sector públic seran creixents: el treball és un bé cada vegada més escàs (no hi ha feina per a tothom) i l’habitatge -un bé de primera necessitat- s’ha convertit en una eina d’especulació i d’inversió.

El tercer eix de l’estratègia es basa a disminuir les emissions de CO2 que s’emeten des de Balears. L’atmosfera és un recurs col·lectiu que ha de ser controlat per una autoritat mundial. Però els territoris que més emissions feim som els que hem de començar a reduir-les.

No hi ha receptes màgiques ni fàcils ni úniques. En canvi, després de les deu lectures, tendrem més idees per analitzar, debatre i poder actuar. Estan escrites des de l’experiència viscuda com a economista: estudiar i fer feina a molts països permet conèixer realitats diferents i parlar amb molta gent. Moltes idees no són pròpies: hi ha economistes fabulosos que es dediquen a la feina d’investigar i escriure. Sovint, l’excés de renou i d’informació diària no ens deixa veure les propostes d’aquests científics o conèixer les experiències que funcionen a altres llocs.

Els canvis són a passes petites i la humanitat avança lentament. Molts plantejaments semblaran avui impossibles. No obstant això, la història està plena d’avenços gràcies als canvis que els ciutadans hem impulsat: sistemes públics de salut, educació i pensions a tots els països europeus; científics de tot el món que publiquen on-line els resultats de les seves investigacions; el Banc Central Europeu compra el deute que els estats estan assumint aquestes setmanes. Cap d’aquests fites eren imaginables fa poques dècades.

L’experiència ens ensenya que en els moments de conflictes, l’èxit sempre ha estat per als que han cooperat millor i s’han organitzat de manera eficient entre ells. Si tenim clar cap on volem anar, cooperam i ens organitzam, tenim una gran oportunitat.

stats