12/09/2021

Energia, inflació i desendeutament

2 min

L’economia, com tota ciència social, no és una disciplina lineal o d’un sol factor causal. No només és un joc multifactorial, sinó en què cal pensar també com als escacs. Si moc el cavall, l’oponent mourà la torre i llavors jo protegiré la dama i ell avançarà el rei. És a dir, un esdeveniment en mou d’altres i tot es reubica.

La pujada de costos de llum, gas i petroli no és un factor aïllat. No serà (només) un augment de les factures de subministraments. És l’inici del desendeutament que empreses, famílies i estats necessiten. Fa temps que ho dic. Els països desenvolupats necessitem fabricar inflació. La inflació sempre s’ha vist com un perill, però, en dosis adequades, ajuda a reduir el deute. Perquè sigui així, però, els sindicats i agents socials han de fer la seva feina i estar a l’altura de les circumstàncies. Això vol dir negociacions col·lectives en què els augments del cost de la vida es traslladin als salaris. Sí, els costos de les empreses augmentaran, però també els ingressos a través de la pujada de preus. Es tracta d’augmentar el cost de totes les coses perquè els deutes, nominalitzats i amb tipus d’interès baixos, es puguin tornar molt més ràpid.

Penseu en el pis aquell de l’avi. Potser el va comprar per dos milions de les antigues pessetes i ara ens en donarien dos-cents mil euros. És a dir, més de trenta-dos milions! Un cafè l’any 2000 costava vuitanta pessetes i ara 1,35 euros. O sigui, 225 pessetes. Tres cops més. Això és el que l’economia necessita ara. Viure una d’aquelles èpoques en què els nivells de preus augmenten durant deu anys perquè els crèdits i hipoteques suposin la meitat de càrrega que ara. Tal qual.

Aquesta etapa tot just ha començat. A l’Edat Mitjana el pa va arribar a estar tres segles sense variar de preu. Era bo? Doncs no. No ho era. Era el resultat d’una economia sense res a erosionar. No hi havia estalvi ni propietat privada generalitzada. El mercat era de subsistència i no hi havia inversió ni incentius particulars. La llibertat i la propietat van crear els mercats, després els bancs i les finances. L’economia ja no és només què fabriquem, comprem i venem, sinó la introducció del nivell de preus com a mecanisme de regulació social.

Fernando Trias de Bes és escriptor i economista.

stats