PALMA
Opinió 05/05/2018

El difícil repte del dret a l’habitatge

i
Josep Melià Ques
3 min

Diputat d’El PiAles Illes Balears, del boom turístic dels anys 60 ençà, existeixen dificultats per accedir a un habitatge. Aquestes dificultats tenen una explicació evident: molta demanda, poca oferta, alt preu d’execució. El creixement poblacional de les Balears ha estat exponencial: hem més que duplicat els residents en prop de 50 anys. A més, hi ha la demanda externa més que notable d’estrangers a la recerca de segona residència. I, a més, les famílies han reduït el seu nombre sigui per l’envelliment o sigui pels nous costums socials. Tot això, condimentat amb especulació, tipus d’interès... Resultat: els preus pugen i l’habitatge és un bé escàs.

Com i on incidir per millorar aquesta situació? La resposta teòrica és bastant evident: necessitam més política pública d’habitatge i rendibilitzar al màxim els habitatges privats existents. I ho necessitam fer mantenint una política de contenció urbanística i protecció territorial.

Com estam en política pública d’habitatge? Fatal. L’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) disposa d’uns 1.800 pisos per a lloguer social. Tenint en compte que Mallorca tota sola té un parc immobiliari de més de 450.000 habitatges, ja es veu que el percentatge de pisos per a lloguer social en relació amb el total és simplement anecdòtic, malgrat que en països com a Holanda aquest percentatge es troba al voltant del 30%. Lògicament, l’objectiu és incrementar el parc públic d’habitatge i el conseller del ram ha fixat com a objectiu ambiciós arribar a 5.000 pisos. Però no només es tracta de fer feina en aquesta línia si tenim una administració pública pobra i, per tant, amb una capacitat inversora molt esquifida. El que s’ha de fer és posar damunt la taula mesures per incentivar els promotors privats a fer pisos sotmesos a règims de protecció o de preu taxat. Per això, El Pi ha fet una proposta per incrementar les densitats dels solars (pisos que es poden fer en relació amb la superfície del solar) si els pisos, en lloc de fer-se a preu lliure, es fan en un règim de preu limitat.

En relació amb els habitatges existents, un dels grans reptes a assolir és reduir la taxa de pisos desocupats, de pisos que no estan en el mercat, de pisos que els propietaris tenen tancats. Aquí són diversos els àmbits on s’ha d’actuar. Un primer àmbit és aquesta espècie de lloguer obligatori que preveu la llei d’habitatge, en tramitació parlamentària, per als propietaris de més de deu pisos, els anomenats grans tenidors. El Pi ha estat l’únic partit de l’oposició que ha estat d’acord amb el fons d’aquest plantejament i, garantint la contraprestació econòmica corresponent, s’ha de poder actuar perquè els pisos estiguin en ús. Un segon àmbit consistiria a canviar el procediment per a la recuperació dels pisos en cas d’impagament del lloguer. Del que es tracta és d’incentivar i fer atractiu als propietaris posar els seus pisos en lloguer, i molts propietaris estan escalivats d’haver llogat i haver hagut d’esperar mesos i mesos, fins i tot anys, per recuperar la possessió. Un tercer àmbit, també per fer atractiu el lloguer, serien els mecanismes fiscals; aquí tornam a tenir el problema d’unes institucions amb un escàs marge de maniobra. Un altre àmbit d’actuació és la intermediació de l’administració en el mercat...

El que resulta sorprenent i demagògic és assenyalar la prohibició del lloguer turístic com una de les grans mesures en política d’habitatge. I és sorprenent tant per un tema quantitatiu com qualitatiu. Quantitatiu perquè el nombre d’habitatges on es fan estades turístiques sobre el total és poc significatiu, segons la memòria del Pla d’intervenció en àmbits turístics del Consell de Mallorca, ja que suposaria el 4,4%. I qualitatiu perquè la immensa majoria d’aquests habitatges per superfície, situació, materials... no són els que qualsevol persona es pot imaginar com l’habitatge per a aquells que tenen dificultats per accedir-hi.

Fer possible l’accés a l’habitatge és un dels reptes més importants que tenim com a societat. La seva resolució, però, no passa per generar cortines de fum falses. La prohibició del lloguer turístic no suposarà que els propietaris decideixin passar-se del món turístic al món residencial; per ventura voldrà dir incrementar els habitatges desocupats o voldrà dir accelerar la descapitalització via venda, en vista que no es pot llogar...

stats