Cor de síndria, una elegia
Volia assenyalar l’efecte d’una sensació lleugera i vivificant, generada de manera senzilla i accessible, sobretot en persones que arrosseguen l’ànsia de l’acumulació de present i futur poc acollidors. Aquests dies d’irregularitats meteorològiques, amb el sol d’agost ja definitivament rebaixat, li deim adeu fins l’any que ve, tot i que encara se’n veuen algunes a les botigues –i als súpers, naturalment. Es tracta de les síndries.
Les que ara tenim a la venda durant dos mesos d’estiu, potser no tant, no són en absolut les que es produïen aquí i es menjaven cinquanta anys enrere. Ara se’n veuen de dues classes, la transgènica, de laboratori –rodona, verd fosc de closca i sense pinyols, de gust sovint anèmic– i l’altra, ovalada, de verd més clar i fent aigües: és generalment immanejable per mor de la seva grandària, fet que explica per què es ven a quarts i a mitjos. Aquesta és, sens dubte, de qualitat molt destacada, superior a la transgènica, amb una diferència indiscutible.
Un estiu sense síndria seria un temps de desolació, un passar inconsolable. Direu que hi ha altres fruites –benvingudes siguin– de terra (els melons) i d’arbre (prunes, melicotons, etc.). I totes elles fan estiu. Llàstima que els albercocs s’apaguin tan aviat. El problema que tenim amb tota la fruita és l’estat de maduresa i de tracte en què arriben a la taula. Hi ha moltíssima fruita collida abans d’hora, i això és una estafa de pillastres a consumidors massa resignats. També hi ha fruites que es comencen a podrir des de devora el pinyol. Presenten una fesomia la mar de sana, però per dins ja estan en un estat inadmissible de putrefacció –com algunes persones que vostè i servidor coneixem.
Però la fruita que arriba en estat òptim al consumidor és el regal de més sublim delicadesa que ens fan la natura i l’home en col·laboració. Hi ha moltes fruites de bon menjar, però no em negareu que, tot arribant a ca vostra exhausts per la feina o la platja i la calor, obrir la gelera i trobar-hi un cor de bona síndria fresc, us converteix per un instant en déus. Cap altra fruita té una dolçor tan aposta per recórrer l’anatomia humana i aspergir-hi aquest plaer explícit i subtil alhora, que enyorarem durant deu mesos i que res no pot suplantar. El compte enrere ja ha començat, ens hi haurem de conformar.
