Disney es cobreix de glòria cada dia que passa. No tan sols està contribuint decisivament a carregar-se les sales de cinema i a fer que els infants vegin alterat així tan nocivament el seu accés a la cultura, la seva necessària culturització, sinó que també ha iniciat una campanya de censura dels seus films més mítics. Aquesta setmana hem sabut que la plataforma Disney+ ha restringit l’accés als menors de set anys a tres de les seves pel·lícules més mítiques: Dumbo, Peter Pan i ElsAristogats. Per què? Pel seu contingut racista. A Dumbo es mostren afroamericans esclavitzats a les plantacions del sud dels Estats Units. A Peter Pan es refereixen als nadius americans com a “indis” i “pell-roges”. A ElsAristogats un gat té els ulls allargats i hi ha qui ho interpreta com una caricatura dels asiàtics. Solució? Prohibir que els nens de set anys puguin accedir-hi amb els seus comptes personals i hagin de veure-les, si s’escau, a través dels comptes dels seus pares. Així d’entrada, em surt preguntar-me si és gaire normal que un menor de set anys tingui compte propi en una plataforma. I també em pregunto fins on arribarà aquesta onada de puritanisme tan al·lucinant. ¿Hi ha realment a la societat una demanda global de procedir d’aquesta manera? ¿Amb sistemes tan clarament censuradors com aquests?
¿Fins on es laminarà la capacitat de pensar per un mateix? ¿La capacitat d’entendre el passat i projectar-lo cap al present? ¿Com és possible que no ens adonem que és molt pitjor el remei que la malaltia? Les pel·lícules, com tot l’art, són fruit del seu temps, cal explicar-les, contextualitzar-les, però no tatxar-les, no censurar-les. Tampoc em convenç del tot la idea del cartellet explicatiu abans de començar però, com a mal menor, doncs podria passar. ¿Veurem aviat pintures que contenen escenes violentes i masclistes -la història de l’art n’és plena a rebentar- retirades de les parets dels museus o amb parts sensibles convenientment tapades? ¿Fins a aquest extrem d’estultícia i irresponsabilitat arribarem?
