Albert Camus en català

PalmaLa primera obra d’Albert Camus traduïda al català és la novel·la La pesta (Vergara, 1962), publicada originalment a França per Gallimard el 1947. Apareix el 1962, quinze anys després de la seva publicació en francès, en traducció de Joan Fuster, dins la col·lecció de butxaca ‘Isard’ de l’editorial Vergara. La figura de Joan Fuster és clau en la introducció i difusió del pensament de Camus en el lector catalanoparlant. La traducció de la novel·la La pesta al català és un encàrrec de l’editor i amic personal Josep Maria Boix, promotor de la col·lecció ‘Isard’. Anteriorment, Fuster havia mirat de traduir al català el drama La putain respectueuse de Sartre pel seu compte, només sis anys després de la seva publicació original, un lapse de temps molt breu si es té en compte l’opacitat i aïllament cultural imposat pel franquisme. Malauradament, no se’n va sortir a causa de la dificultat del text i de les seves limitacions. Ja s’observa en aquest intent fallit una voluntat clara de normalitzar i europeïtzar la cultura catalana, tan malmesa per la prohibició, persecució i censura franquista. La intencionalitat aperturista i compromesa de Fuster es reflecteix en les traduccions de quatre obres més de Camus durant els anys 60: L’Estrany (Proa, 1967), traduïda en solitari; El mite de Sísif (1965), l’assaig fundacional de l’absurdisme o filosofia de l’absurd; el tractat filosòfic L’home revoltat (1966) i els sis contes agrupats sota el títol de L’exili i el regne (1967), en col·laboració amb Josep Palàcios. Es pot dir que Fuster, amb la seva trajectòria literària, va prestigiar encara més les obres traduïdes.

A l’ombra de Fuster hi ha una altra figura igualment compromesa amb la divulgació primerenca a Catalunya de l’obra de Camus, el traductor Bonaventura Vallespinosa, qui als anys 60 tradueix la novel·la La caiguda (Vergara, 1964). També l’obra de teatre Els justos (1960), inèdita, i de la qual es conserva el manuscrit mecanografiat de 61 pàgines amb anotacions a mà, que usa de referent la companyia catalana de teatre experimental (TEC) en les representacions de 1964. També tradueix El mite de Sísif (1987), editat dins la col·lecció del Centre de Lectura de Reus, l’Ateneu del qual forma part.

Vèncer la censura franquista

Hi ha diversos factors que expliquen el fet que les editorials esmentades vencessin la censura franquista i publiquessin Camus en català. En primer lloc, juga a favor seu la fama mundial que adquireix l’escriptor a partir de 1957 amb l’obtenció del Premi Nobel de Literatura. El segon factor favorable és el seu enfrontament amb l’esquerra francesa, juntament amb la seva posició anticomunista. I, en tercer lloc, la seva imatge com a autor moralista i humanista.

De llavors ençà, les obres de Camus traduïdes per Fuster i Palàcios s’han anat reeditant per part de diferents segells editorials vinculats sobretot al Grup Edicions 62, com són La Butxaca i Proa, adés que Vergara ha seguit un camí diferenciat dels seus inicis, i ha variat les seves publicacions a mesura que ha passat per diversos canvis de propietat fins a arribar actualment a formar part del conglomerat editorial de Penguin Random House, la qual ha dirigit la seva línia editorial cap a la publicació de llibres d’autoajuda, biografies, assaigs històrics i novel·les romàntiques. Així, per exemple, Edicions 62 ha reeditat successivament La pesta, el 1986, i més recentment, el 2024, dins La Butxaca. És una obra que es va llegir molt en temps de pandèmia, adés les similituds entre la situació plantejada a la novel·la i la crisi sociosanitària provocada per la covid, especialment durant el període de confinament, amb una reinterpretació que se situa més enllà de les intencions originals de l’autor, molt vinculades a la denúncia antifeixista.

La versió de Fuster de El Mite de Sísif s’ha reeditat en diverses ocasions a Edicions 62 i al seu segell La Butxaca, la més recent de les quals és de 2024. Des de 1989 Proa ha reeditat la traducció de Fuster de L’Estrany, essent-ne la de 2022 la més recent; mentre que La Butxaca ha reeditat també la versió de Fuster de L’Estrany el 2020, el 2022 i el 2024.

Hi ha dues editorials més implicades en la reedició de les traduccions de Camus fetes als anys 60, que són Edicions La Magrana i l’Editorial Empúries. La Magrana reedita el 1986 i el 1991 la versió de L’exili i el regne, de Fuster i Palàcios i recupera el 1986 la traducció de Vallespinosa de La Caiguda publicada a Vergara. Amb la publicació a França el 1994 de l’obra pòstuma de Camus El primer home per part de Gallimard es reactiva l’interès, així, aquell mateix any l’editorial Empúries edita per primera vegada en català la traducció d’aquesta obra a càrrec de Ramon Lladó, i encara en fa el 2002 una nova versió a càrrec de Maria Bohigas.

L’editorial Raig Verd dona un nou impuls a l’obra de Camus en català, actualitzant-ne les traduccions fins aleshores existents amb noves versions. Així, el gener de 2022, publica una nova traducció de La Caiguda a càrrec d’Anna Casassas. Aquesta editorial barcelonina havia confiat anteriorment en la mateixa traductora per revisar i corregir la traducció original de Fuster i Palàcios de L’home revoltat (2021). La tasca incansable de Raig Verd de recuperació de l’obra de Camus permet gaudir el 2023 de la seva pròpia versió de El primer home i de Els escrits llibertaris, inèdits en català, gràcies al treball acurat de Casassas.

Altres narracions traduïdes al català són Noces (Moià, Raima, 1989), en traducció de Júlia Cirera i Noces–L’estiu (Edicions 62, 1990), en traducció de Lluís Calderer. Una selecció representativa de les cròniques que Camus escriu per al diari de la resistència francesa ‘Combat’, les publica La Llar del Llibre el 1986, sota el títol de La nit de la veritat, en versió de Joan Valls.

El teatre

Pel que fa al teatre de Camus, la tasca començada per Vallespinosa tingué continuïtat el 2000 amb la publicació per primera vegada en català de El Malentès, d’Edicions 62, en traducció de Lluís-Anton Baulenas, uns mesos després de l’estrena al teatre Tantarantana de Barcelona. Més endavant, el 2006, la Fundació del Teatre Lliure publica la traducció de Ferran Toutain del mateix text. A més, hi ha dues versions del drama Calígula. La més antiga, la d’Edicions 62, de Montserrat Ingla, és de 1982, reeditada el 1996; i la més recent és la de Proa, del 2004, a càrrec d’Esteve Miralles.

Camus ha atret l’interès d’editorials mallorquines per la seva ascendència menorquina per part de mare. Precisament, aquesta motivació és la que dona lloc a l’estudi Albert Camus i les Balears (Documenta Balear, 2014), coordinat pel periodista i historiador Francesc M. Rotger, amb motiu del centenari del seu naixement. L’altra editorial que ha mostrat interès per Camus és Lleonard Muntaner amb la publicació per primera vegada en català del seu primer assaig, El revers i l’anvers (2021), en traducció a dues mans a càrrec de Pol i Manuel Guerrero, amb un epíleg de Marina Garcés. Muntaner també ha editat les Cartes a un amic alemany (2019), en traducció de Míriam Cano i amb pròleg de Xavier Antich.

Els abundants textos de Camus disponibles en català no poden ocultar el fet que encara hi ha obres inèdites sense traduir, com la correspondència amb María Casares i René Chair, el diari amb pensaments personals, els articles sobre la República espanyola i l’Algèria nadiua, els discursos i conferències, l’obra de teatre L’État de siège (1948)... Aquesta mancança hauria d’animar les editorials a fer noves traduccions i reeditar les obres descatalogades per posar-les a l’abast dels lectors novells.