M’agradaria pensar que hi va haver un temps en què el Parlament servia per a alguna cosa més que per aplaudir els propis i escridassar els altres. Un lloc on el Govern retia comptes i l’oposició fiscalitzava. Si aquest temps va existir, fa estona que s’ha acabat. Avui el debat parlamentari és, sobretot, un intercanvi de discursos pensats per a la graderia.
El sistema de preguntes i respostes ha estat pervertit fins al punt que l’oposició reconeix plantejar qüestions àmplies com a paranys per enxampar a contrapeu el conseller de torn, i els que governen es limiten a contestar el que volen. Fa vergonya veure consellers llegir com a robots (qui sap si per primera vegada) els argumentaris escrits pels assessors. S’aixequen, es recol·loquen la corbata, ajusten el micro i deixen anar una reguera de vaguetats i de “i tu més” que no va enlloc. Un “i tu més”, per cert, que no té sentit després de tres anys en el poder.
La retribució bruta anual d’un diputat ras de les Illes Balears sobrepassa els 62.000 euros. El sou mínim interprofessional és de poc més de 17.000. Moltes persones, que sobreviuen amb tot just 1.200 euros mensuals, també els han votat. Encara que al ciutadà mitjà no li importi gaire el que passi al Parlament, els diputats haurien de pensar cada vegada que ocupen el seu escó que han d’elevar el nivell i complir amb les seves obligacions.
Les preguntes han de ser clares i directes. I les respostes, en cap cas, llegides fil per randa. Això ens duu a com els aparells dels partits trien qui conforma les seves llistes i ens obliga a replantejar-nos si no haurien de complir uns requisits per ser servidors públics.
He vist diputats demanar en comissions per competències d’altres administracions o ser incapaços de defensar les pròpies per pur desconeixement. No planteig que el Parlament sigui una bassa d’oli, però sí un nivell discursiu per sobre dels llocs comuns, les frases fetes, els retrets més obvis i la inèrcia.
L’oposició ha d’aprofitar els seus coneixements de l’Administració després d’haver governat per exigir respostes (en lloc d’entregar les eleccions del 2027) i els governants donar-les clarament. També seria una bona manera de combatre els populismes i la desinformació. I tampoc sembla una exigència desmesurada per a representants públics que cobren més de 62.000 euros l’any.
